El Parlament de Catalunya afronta a partir d'aquest dimarts un debat de política general -el tercer de Salvador Illa com a president- amb l'educació, l'habitatge i la seguretat al focus i al davant l'expectativa d'un possible retorn del líder de Junts, Carles Puigdemont, aquesta tardor.

Després d'aconseguir aprovar uns pressupostos de la Generalitat -per primera vegada des del 2023- amb el suport d'ERC i Comuns, el Govern del PSC posarà a prova la solidesa de les relacions amb els seus socis d'investidura. Això sí, pocs mesos abans de l'inici d'un nou cicle electoral, en què els partits busquen amb més afany marcar perfil de cara a les eleccions municipals i generals previstes per al 2027.

Tres jornades de debat que culminen l'1-O

Seran tres jornades de debat, que arrencaran el dimarts 29 de setembre a les quatre de la tarda, amb el discurs sense límit de temps d'Illa, després del qual se suspendrà la sessió. Part central de la intervenció del president tindrà a veure amb la crisi de l'habitatge, segons han explicat fonts del Govern, remarcant-ne que Illa només veu dos camins possibles: "explotar les pors" de la població, és a dir, oferir "greuges, enemics i nostàlgia"; o "governar els canvis", això és, fixar un "horitzó" cap al qual avançar.

El cap de l'executiu parlarà de "com construir una Catalunya en la qual càpiga tothom" i defensarà que "la pitjor decisió per a un país és no decidir", segons les mateixes fonts.

L'endemà, dimecres 30 de setembre, començaran els duels parlamentaris, amb les intervencions dels líders de cada grup -començant per Junts, principal partit de l'oposició-, als quals està previst que Illa contesti individualment. El ple finalitzarà el dijous 1 d'octubre, a partir de les 14:30 hores, amb el debat i votació de les propostes de resolució presentades pels grups.

Un debat amb aroma preelectoral

El to del debat serà intens, degut a que en els últims mesos l'oposició hagi carregat contra el Govern per la crisi de l'educació, amb un inici de curs marcat per les vagues de docents i el fiasco de les proves PISA; les problemàtiques d'infraestructures, amb les deficiències a la xarxa de Rodalies, i l'estira-i-arronsa per l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona-El Prat. La seguretat i l'habitatge també seran temes centrals, aquest últim en un context de protestes arreu de l'Estat després de la polèmica del desnonament de la Maricarmen, de 87 anys, a Madrid. 

Tot plegat es produirà a pocs mesos d'un nou cicle electoral, la qual cosa pot dificultar als socialistes la recerca d'acords amb ERC i Comuns, encara que hi pot haver qüestions, com el nou model de finançament, les quals tanquin files.

Les votacions de les propostes de resolució seran un termòmetre per calibrar la consistència de la majoria que va permetre la investidura d'un Illa que busca complicitats per impulsar un "acord de país" referent a l'educació.

Últim debat sense la presència de Puigdemont?

L'última jornada del debat de política general coincidirà amb el novè aniversari del referèndum de l'1 d'octubre de 2017, en què l'ANC commemorarà amb una manifestació a la plaça Urquinaona de Barcelona sota el lema "Vam votar. Vam guanyar. I no hem renunciat".

La commemoració de l'1-O arriba després que dimarts passat el Tribunal Constitucional decidís emparar el delicte de malversació a l'exconseller Jordi Turull, cosa que obre la porta al retorn de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont quan en les properes setmanes s'aprovi la sentència, que el magistrat del Suprem Pablo Llarena preveu aplicar immediatament.

El de la setmana que ve podria ser, doncs, l'últim debat de política general sense la presència de Puigdemont, tot i que, una de les primeres decisions que haurà de prendre al seu retorn, serà si ocupa el seu escó al Parlament com a cap de l'oposició o deixa la seva acta de diputat. 

Text de Roger Mateos