Norbert Bilbeny, catedràtic emèrit d’ètica de la Universitat de Barcelona, ha insistit en la importància de l’educació al llarg de tota la conferència "El paper de l’educació. Responsabilitat cívica, tolerància i esperit crític", que ha tingut lloc aquest dilluns a la sala d’actes del Palau Macaya. El professor d’ètica ha començat recordant que “l’educació és una eina fonamental per garantir el benestar de la humanitat” i ha asseverat que “mentre hi hagi humanitat, necessitarem adaptar-nos, i això vol dir aprendre”.

El conferenciant ha reflexionat sobre la situació actual respecte de l’educació. Ho ha fet de la mà de les dades i ha mostrat les següents xifres: a Catalunya, hi ha dos milions d’escolars, des d’infantil fins a la universitat. En els darrers anys han augmentat tant els alumnes com els docents, juntament amb centres educatius, l’educació especial i les formacions en edat adulta. “Les famílies es preocupen per la sanitat i l’educació, es creu en l’ascensor social i en què tenir un títol és millor que no tenir-lo”, ha subratllat. 

Davant d’aquesta situació, Bilbeny ha remarcat que “és un èxit, però no un èxit rotund”. Si més no, les dades mostren que la taxa d’abandonament escolar és a Espanya del 14 %, cinc punts per sobre de la mitjana europea. “Els resultats globals ens situen prop de la mitjana europea, però la tendència espanyola va a la baixa i la catalana encara més”, ha sentenciat. Tot i que ha apuntat que les causes “són múltiples”, ha identificat “una falta de sentit cultural i humanístic”.

A què ens referim amb educació?

L’educació inclou institucions, associacions, grups, però també inclou mestres, docents, famílies i alumnes. En aquest sentit, ha lamentat que en l’àmbit institucional i polític “el pressupost en educació encara es veu com una despesa i no com una inversió”, i ha assenyalat que “ha baixat en comparació amb altres partides pressupostàries”. 

Pel que fa a les famílies, els alumnes i els docents, considera que tots hi juguen un paper. En aquest sentit, ha remarcat la necessitat d’un espai adequat en l’entorn familiar  i que els alumnes han de mostrar interès i voluntat d’esforç. Això passa, segons el catedràtic, per “fer de l’aula un espai de respecte, però també un espai càlid i de proximitat, que hauria de ser un espai de fascinació”.

D'altra banda, Bilbeny ha insistit en la diferència entre “instrucció” i “formació”. Ha explicat que la instrucció és aprendre coses pràctiques per ser eficients dins el sistema, mentre que formació implica creixement personal, creativitat, capacitat crítica, de pensar per un mateix. “La formació ens ensenya a ser lliures; la instrucció, no”. 

Reconeix que la legislació europea sobre educació està desfasada i ha de guanyar el terreny que ha perdut. Recomana també la creació d’una agenda i una institució en educació despolititzada, que posi fi a la situació actual en la qual només s’executen solucions temporals subjectes a cada canvi de govern.

La IA, un desafiament per a l’educació

“No estem en una època de canvi, estem en un canvi d’època, i això, ens permet repensar l’educació”. El professor d’ètica diu que “desapareixeran més professions i carreres de les que es crearan” i que la demanda laboral “anirà cap als vells oficis i els pocs que es creïn”. Aquestes noves professions “requeriran pensament analític i creatiu, capacitat de comunicar i lideratge” i totes, defensa, depenen de l’educació. 

Les grans innovacions pedagògiques ens han permès adaptar-nos i enfrontar les revolucions, l’agrícola, la industrial, i avui, això és la robòtica, l’era digital. Davant d’un paradigma com aquest, Bilbeny ha afirmat el que toca és descodificar. Trencar els codis existents de valors i hàbits, i “el paper de l’educació, en contra de la descodificació, és la recodificació”. Anticipa que estem travessant un pont sense saber què hi trobarem a l’altra banda, i això genera aquesta sensació d’incertesa: “D’aquí a uns anys a la Terra hi conviuran tres espècies racionals diferents: els humans, els robots i els cíborgs”.  

Aquest acte ha servit com a cloenda del cicle "El futur de la societat del benestar", un total de cinc xerrades coorganitzades pel Club de Roma, la Fundació Vidal i Barraquer i la Fundació Ernest Lluch amb la col·laboració de la Fundació la Caixa, en les quals s’ha reflexionat sobre els reptes que encaren les democràcies europees.