El secretari d’estat dels Estats Units d’Amèrica, Anthony Blinken, i el ministre d’Afers Exteriors xinès, Qin Gang, es reuniran a inicis de febrer a Pequín per reconduir el deteriorament de les relacions entre els dos països. Les friccions van arribar al seu punt àlgid quan, fa un any i mig, Biden va trencar amb el Taiwan Act, aprovat l’any 1979 en prometre que els EUA respondria a qualsevol agressió al territori taiwanès. 

Gang, més moderat que el seu predecessor Wang Yi, representarà els interessos del Govern de la Xina. Té el càrrec des de finals de 2022, després del seu pas com a ambaixador a Washington. Les ambicions del gegant asiàtic passen, sobretot, per recuperar l’estatus d'ambigüitat respecte a la sobirania de Taiwan. L'exèrcit xinès fa mesos que realitza simulacres d’atac aeri sobre el Mar de la Xina Meridional, que té una sobirania en disputa. Aquestes provocacions, sumades a l'absència de canals de comunicació directes entre les dues superpotències, eleva el risc de conflicte militar. 

Per això Blinken, continuant l’estratègia de reconciliació iniciada al G20 pels caps d’estat d’ambdós territoris, es reunirà per reprendre la cooperació militar. Inés Arco, Investigadora de CIDOB, afegeix que “la coordinació militar és necessària per evitar que un error de comunicació que provoqui un conflicte”. 

Ucraïna
A banda de les qüestions militars, Arco considera que no que s’han d’esperar canvis significatius en la relació comercial entre els dos països. Els acords actuals s’han mantingut des d’abans de la pandèmia i durant la guerra d’Ucraïna, gràcies a l’estatus de neutralitat adoptat pel president xinès Xi Xiping: “la posició de la Xina amb Ucraïna és molt estratègica, molt definida pels interessos del moment”, comenta la investigadora. “Xi Xiping va comunicar a Putin que no se sentia còmode amb com es desenvolupava la guerra, i molts al govern xinès veuen amb preocupació les conseqüències de violar la sobirania d’un altre territori, mirant cap a Taiwan”. 

De la diplomàcia del 'ping-pong' al trencament total amb Trump
Durant la guerra freda, els EUA i la Xina apropen postures quan Richard Nixon visita el país asiàtic (1972), seguint el mantra de Kissinger: “Els enemics dels meus enemics, són amics”. Un apropament iniciat arran d’un conjunt de partides de ping-pong entre xinesos i estatunidencs al 31è Campionat Mundial de Tennis Taula celebrat al Japó. Tanmateix, les bones relacions entre superpotències es trunquen el 1989, quan la Xina aposta per l’aïllament comercial i un distanciament amb els EUA. Clinton promou el restabliment de la cooperació i més endavant l’11-S de 2001 uneix els dos països en matèria de lluita contra el terrorisme intern i extern. 

Amb George W. Bush (fill) al poder, les relacions entre països es deterioren progressivament, fins que, amb el mandat de Donald Trump i el seu secretari d’Estat, Mike Pompeo, la tensió del discurs arriba a nivells sense precedents. 

Actualment, amb Joe Biden al capdavant, als EUA existeix un consens bipartidista envers la Xina: la relació entre les dues potències s’ha de concebre des de la competició i la cooperació necessària.