Flávio Bolsonaro no li ho està posant fàcil a Luiz Inácio Lula da Silva, que lluita per aconseguir el seu quart mandat. Mantenir-se com a president del Brasil té ja el compte enrere posat. Amb el discurs de canvi que promet als brasilers, Bolsonaro, en la primera volta de les eleccions, ha sortit guanyador amb un 47 % dels vots vàlids, davant un 45 % de Lula. Però sense el 50 % no s’arriba enlloc, així que el 25 d’octubre és la data escollida per la segona volta d’aquest sufragi.

El fill de l’expresident Jair Bolsonaro i líder del Partit Liberal compta amb el suport d’altres homòlegs. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha valorat com “gran victòria” l’actual avantatge del líder del PL respecte a Lula. Les declaracions de Trump mostren la bona relació entre els dos polítics. Després d’aconseguir una reunió al Despatx Oval, Bolsonaro ha mostrat en nombroses ocasions el seu interès en certes polítiques trumpistes.

Segons Folha de S. Paulo, el candidat brasiler pretén implantar al Ministeri d'Exteriors un model similar al del secretari estatunidenc, Marco Rubio, al seu país. A més, si arriba a guanyar, vol unir-se a l’aliança diplomàtica-militar de Trump. Però no és l’únic amb una relació estreta amb el líder liberal, doncs, el president argentí, Javier Milei, és un altre gran amic seu. De fet, Bolsonaro va llançar la seva campanya electoral juntament amb ell.

Amb aquests tipus de relacions, el candidat a la presidència pretén consolidar unes fortes i contundents aliances amb certs països i certs governs de la seva elecció i interès.

Però, què suposaria la victòria de Flávio Bolsonaro?

Per a Anna Ayuso, Investigadora Sènior de l’Amèrica Llatina al CIDOB, una victòria de Bolsonaro suposaria, en gran part, el retorn als plans del seu pare Jair Bolsonaro. Explica que això implicaria una política més conservadora en relació amb els drets socials, amb una posició contrària a les polítiques d’igualtat i a les demandes de les minories. Unes polítiques que, Ayuso afirma, venen d’unes "clares influències dels sectors religiosos neopentecostals" que donen suport al bolsonarisme.

Com a clar exemple: l’avortament. La imatge del candidat felicitant un senador per la seva postura antiavortament és difícil d’oblidar. A més, el programa situa entre els seus principis “la vida des de la concepció".

La seguretat abans que res

La dreta ha avançat bruscament a l'Amèrica Llatina durant els últims anys i com a principal reclam hi ha la inseguretat: “Brasil sem medo” (“Brasil sense por”) és el pla de govern de Bolsonaro. El líder liberal posa la seguretat dels ciutadans al capdavant i proposa l’enduriment de les penes al crim organitzat i declarar alguns dels grups criminals, com el PCC (Primeiro Comando da Capital) o el Comando Vermelho, com a organitzacions “narcoterroristes”, les quals afecten la seguretat pública. Un canvi de nom, que segons Ayuso, és estratègic: “amb aquest nom ja poden ser un objecte de l’exercici militar”.

Però com a principal inspiració, Bolsonaro té El Salvador. Inspirat pel president salvadorenc, Nayib Bukele, el seu programa planteja construir cinc noves presons de màxima seguretat i així condemnar els delinqüents més perseguits. Amb la victòria de Bolsonaro, Brasil podria experimentar un gir brusc en les seves polítiques penals, que esdevindrien més punitivistes. A El Salvador, aquests centres penitenciaris acumulen diverses denúncies en la violació dels drets humans.

“El millor delinqüent és el delinqüent mort”, apunta Ayuso per parlar dels plans que té Bolsonaro. Segons la investigadora, l’augment de la presència militar i les armes, crearien un efecte contrari: augmentaria la violència i portaria a una possible major repercussió en la democràcia.

Però irònicament, entremig també es parla d’amnistia. La paraula cap a l’exoneració que Bolsonaro promet als condemnats de l’intent de cop d’estat del 2023 és una de les seves prioritats. De tota manera, aquesta decisió podria obrir un nou conflicte amb el Tribunal Suprem brasiler. “Això ho va fer Trump, en el fons, està fent el mateix que Trump”, assegura Ayuso sobre la implantació de l’absolució. L’amnistia podria permetre a Bolsonaro pare sortir absolt de la condemna de “colpisme”, però amb el preu d’un cara a cara entre el poder polític i el jurídic.

Entre Washington i Pequín

La política exterior, la més afectada. Bolsonaro ha mostrat la clara intenció d’apropar el Brasil als Estats Units de Trump, fet que tindria una important conseqüència en relació amb els BRICS (Brasil, Rússia, Índia i Xina). El candidat ha afirmat considerar una possible sortida del bloc i iniciar una relació més pròxima amb Washington. Anna Ayuso recorda que, durant la presidència del seu antecessor, el país es va mantenir dins el bloc i considera que continuaria mantenint els vincles econòmics amb aquests països. El canvi, però, podria ser més evident en l’àmbit polític. 

L’Amazones com actiu econòmic

La preservació de la natura a l'Amazones es mantindria com a objectiu, però amb una fita molt clara: els diners. Bolsonaro proposa la protecció del medi ambient com a eina per la millora de l’economia brasilera. Presenta pagaments a canvi de “serveis ambientals”, la reducció de la desforestació i el desenvolupament de polítiques econòmiques del que és l’estat més extens del Brasil. Ara bé, les propostes entren en contradicció amb una aposta clara: la voluntat d’explotar recursos naturals del territori, com el gas o el petroli.

Bolsonaro també proposa l’explotació de minerals, aquells anomenats crítics, i que només siguin processats dins el mateix país. Minerals que són essencials en el mercat internacional i que, una vegada més, Bolsonaro pretén gestionar-los per endur-se'n el màxim benefici, per a l’Estat. En aquest sentit, el medi ambient podria patir un canvi important i brusc. Tot i les propostes de millorar l’Amazones, hi ha clares contradiccions sobre el tema.

El nou equilibri llatinoamericà

Amb Bolsonaro es reforçaria la idea de l’avenç de la dreta a l’Amèrica Llatina. El Brasil, com una de les principals potències de la regió, se sumaria als ja no tan joves governs conservadors i seria un exemple a seguir per molts altres. També a Europa. Tot i això, Ayuso afirma que amb l’actual auge dels governs de dretes al continent europeu", no hi haurà tanta distància ni tants problemes”. La seva proximitat amb líders com Trump o Milei podrien arribar a afavorir una millora en la coordinació entre aquests governs i veure-hi reflectit el futur del Brasil en el present d’aquestes nacions.