Després d’haver superat amb escreix els quarts de final i d’haver sentenciat les semifinals a l’anada, el Barça es plantava amb més de 12.000 aficionats desplaçats a Torí i amb la il·lusió i la idea d’emportar-se la segona Champions League cap a Barcelona. El rival, el totpoderós Olympique de Lió. L’equip a batre per a tothom.

Era impossible que la més gran de les batalles futbolístiques possibles del futbol femení decebés. Diuen que dins d’un partit sempre hi ha micropartits, duels individuals que poden anar decantant la balança. Un dels que marcava el guió del resultat estava marcat en vermell. Hegerberg i Paredes estaven destinades a ser inseparables al camp. Només es desenganxaven quan l’una s’imposava a l’altra. En un d’aquests primers duels, la pilota ha acabat a peus de ningú fins que ha arribat Amandine Henry i, amb més determinació que tota amb la què havia sortit el Barça al partit, ha esculpit una obra d’art perfecte amb un golàs des de fora l’àrea que s’ha colat per l’escaire de la porteria de Sandra Paños.

Si les jugadores del Barça havien començat nervioses davant l’equip que continuen sense haver guanyat, el desassossec no ha marxat en cap moment. Sense entendre els tempos, a vegades massa ràpid i d’altres massa lent, sense atrevir-se. Hermoso, mentrestant, ha malgastat dues ocasions claríssimes per empatar. Des de les seves primeres intervencions ha anat modelant una actuació paupèrrima a tots els nivells.

El Barça, això si, ha sabut recompondre’s del cop baix del 0-1. Alexia volia assumir la responsabilitat de la pilota, però el Barça no ha entès que per dins es trobava un carrer sense sortida darrere de l’altre. Mariona, Jenni i Alexia gairebé mai han pogut escapar de la xarxa interna que ha coordinat la defensa francesa.

Però el Lió, botxí per excel·lència del Barça, ha captat de pressa la llacuna defensiva blaugrana per poder esprémer més suc a la zona de Paredes i, aprofitant una magnífica centrada lateral de Bacha, Hegerberg ha eixamplat el marcador amb el 0-2. Els fantasmes de Budapest eren de tot menys transparents. Més palpables que mai. Se’ls sentia murmurar a cau d’orella. A Paños, a Marta, Alexia i a tota la llista que han hagut de rememorar aquell fatídic 2019. De fet, instants més tard Paredes ha regalat un mà a mà a Hegerberg amb una cessió a mig camí que gairebé remata la davantera noruega. El 0-3 sí que definitivament ha arribat mitjançant Catarina Macario a la mitja hora partit, després d’una errada gravíssima de Paredes a l’hora de refusar una pilota al cor de l’àrea petita. Paredes no ha estat ni l’ombra del que ha estat durant la resta del curs. La ferida, encara més grossa.

El Barça no trobava el seu lloc al camp, desconcertades perquè han estat desplegant el seu joc, fent un futbol mitjanament reconeixible i similar al que han fet tota la temporada, però els seus atacs s’acabaven abans d’arribar a l’àrea perquè una imperial Renard i unes poc incisives Mariona, Hermoso i Hansen gairebé no feien mal. El Barça volia tallar un bistec amb coberts de plàstic.

La rebel·lió d'Alexia

Malgrat tot, qui no volia repetir la imatge de Budapest era Alexia. Ella, que com tot el mig del camp blaugrana no trobava la fluïdesa amb la pilota, ha aconseguit aparèixer des de segona línia i convertir una centrada sense perill de Hansen en un gol imparable que feia mantenir les esperances d’una remuntada dificilíssima que les blaugranes havien d’afrontar a partir de la segona meitat.

Giráldez, encara que 45 minuts tard, ha sabut interpretar que al seu equip li mancava amenaça en profunditat i ha donat pas a jugadores verticals com Oshoala, Crnogorcevic i Martens en el lloc de futbolistes més planeres com Hermoso, Marta i Mariona.

El partit ha estat més igualat i amb menys ocasions pels dos equips, cosa que no ha sabut revertir el conjunt de Giráldez. Per fer-nos una idea de la impotència amb la qual ha anat atacant el Barça, l’ocasió més clara de la segona meitat l’ha protagonitzada Patri Guijarro amb un xut des del mig del camp que s’ha estavellat al travesser. Però més enllà del perill puntual, el Lió no ha patit per mantenir les blaugranes lluny del somni de trencar el sostre de vidre que suposen les franceses per al Barça. I per tota Europa.

El Lió s’ha mostrat més segur, més determinat, més convençut que guanyarien. I no hi ha res que t’acosti tant cap a la victòria a la Champions League com la certesa que guanyaràs. El Lió ha tornat a vèncer el Barça, que haurà d’esperar a la següent oportunitat per arravatar el ceptre definitiu a les veritables reines.