Imagina que vols ser pare, però no pots, perquè els teus espermatozoides són massa mandrosos i no arriben a fecundar els òvuls de l’amor de la teva vida. La situació de per se ja és prou complicada i delicada. Però estàs disposat a donar-ho tot per fer realitat el desig que bull dins teu. Així que quan la desesperació arriba als seus extrems, n’arribes a fer de l’assumpte un afer encara més vulnerable. 

Després de picar porta a totes les vies possibles decideixes optar per l’opció més boja, però potser la que acabarà sent més eficaç per tenir un fill. Demanar semen als teus millors amics per embarassar la teva dona. La qüestió ja no està en si fer-ho o no, ho tens clar. La vertadera pregunta és: com ho faries? 

El Cesc, un home de quaranta anys que anhela ser pare des de fa temps amb la seva parella Clara, ho fa mitjançant un sopar. Mentre ella és fora de viatge convida quatre companys seus de tota la vida per fer-los la petició del que ell anomena "un petit favor". En principi no hauria de ser un problema, perquè són gent divertida amb qui, amb els anys, ha anat teixint una amistat infranquejable. O això sembla. Fins on estaries disposat a donar per a un amic?

Des d’inicis de mes, el Teatre Goya té en cartellera una àcida comèdia amb aquesta trama descol·locadora de Susanna Garachana que desbanca les taquilles a cada funció. L’èxit inesperat de la peça ha obligat fins i tot a la sala del Grup Focus a ampliar les dates en què estarà disponible per anar-la a veure. Si bé fa uns dies només deixava la possibilitat de fer-ho fins al 25 de maig, ara es poden reservar entrades fins al 2 de juny. 

Garachana, fins ara actriu, s’inicia en la dramatúrgia amb aquesta fantàstica i controvertida obra batejada amb el nom de El Favor. Un títol que deixa entreveure clarament el suggeriment arriscat que ens proposa l’autora i que s’escenifica amb una provocadora realització del director Xavier Ricard. 

Un sopar normal i corrent que acaba sent un 'pica-pica' de bromes de mal gust i amargues veritats

Quatre elements de decoració interior moderns de l’Ikea i quatre actors excel·lents són les peces clau d’una simfonia estrepitosa que ofereix al públic 1 hora i 30 minuts de rialles imparables. 

El diàleg és sens dubte el motor essencial per desencadenar els riures constants. Però la situació és la gasolina d’un enginy que va empitjorant a mesura que avança per una carretera voluptuosa sense sortida i un estavellament segur al final del camí. 

La tensió creix exponencialment en concordança amb les hores que passen, no només damunt l’escenari sinó també entre l’audiència. El que havia de ser un sopar normal i corrent amb croquetes casolanes acaba sent un ‘pica-pica’ de bromes de mal gust, i de revelacions d’amargues veritats. 

A través de la comèdia textual, David Marcé, Eduard Buch, Jordi Rico i Marc Rodríguez posen en pràctica una interpretació fascinant amb reaccions hiperrealistes en una circumstància hilarant. Amb converses estrafolàries, els quatre intèrprets obren la capsa de Pandora dels temes més profunds i tabús de la societat contemporània. Comentaris homòfobs i sexistes només en són la punta de l’iceberg d’un joc de taula amb cartes que plantegen els límits de les llibertats sexuals, individuals i de l’humor.  

El Favor és necessari per passar una estona d’entreteniment i diversió assegurats rient dels problemes dels altres. Encara que en realitat, d’una certa manera són el reflex dels nostres propis. És una grotesca comèdia que ens convida a una reflexió sobre les qüestions més candents i polèmiques de la nostra època, i que ens recorda la importància de la sinceritat, la confiança, i sobretot, l’amistat en un món ple de contradiccions i incerteses.