En les seves 294 pàgines, Males fembres pecadores? Genealogia de la cultura del càstig i les presons de dones a Barcelona, publicat per l’editorial Descontrol, ressegueix com l'ordre social del pare i la moral cristiana hegemònica expliquen la persecució de 'l'altre', concretament les dones. L'autora, Sol Abejón Olivera, és d'origen argentí i llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona.

Al llibre, l'autora se suma a un corrent historiogràfic que planteja que les arrels de la privació de llibertat com a pena cal buscar-les en les pràctiques de l'ortodòxia cristiana del segle XIII. Amb aquest argument, fa un trencament amb el corrent més reconegut, molt influenciat per Foucault, que defensa que la presó (entesa com un espai que on es tanca el cos per castigar-lo, reformar-lo i reinserir-lo a la societat) és un invent del segle XVIII.

Recuperant l’experiència penitenciària concreta de la casa de les Egipcíaques a Barcelona, una de les primeres presons de dones i disfressada de convent, Abejón fa un exercici d'herstòria. Aquest concepte, d'origen anglès, fa un joc de paraules entre history (història) i his story (el relat d'ell) per canviar el pronom masculí 'his' pel femení 'her', i busca fer crítica i revisar en clau feminista la historiografia convencional. Amb aquest llibre, doncs, l’autora pretén "restituir les narratives del dolor per reparar l'oblit i el trauma transgeneracional".

 

Foto: @DescontrolEd

Arbejón planteja, a través de l'exemple de les Egipcíaques, com la historiografia ha permès eufemísticament que presons es recordin com a convents. En aquest sentit, l'autora reivindica l'experiència de les dones preses, castigades i recloses per la seva condició de dones que disputaven l'ordre moral hegemònic. "El dret canònic representa la perspectiva masculina i misògina de la cultura patriarcal, és un dels seus braços, dels seus fonaments" afirma. Per aquest motiu, per exemple, el sexe extra-marital era un delicte, però només per a les dones.

Sabem que posteriorment el poder laic va guanyar la baralla per controlar la justícia, però, així i tot, considerant la relació històrica entre el sistema penitenciari i l'església "s'entenen moltes coses de les quals estem vivint ara". Davant la realitat que una part molt gran de les nostres lleis i costums reals venen influenciats per aquesta connexió religiosa i la qüestió de què caldria per sortir-ne, Abejón té clar que s'ha de canviar el sistema, però alhora "és una pregunta que se'm fa molt gran". De ben segur, afirma, tot comença per qüestionar-nos-ho nosaltres mateixos.