Portugal torna a les urnes aquest diumenge de manera anticipada després de la dimissió el passat novembre del primer ministre, el socialista António Costa, tot i la majoria absoluta obtinguda als comicis del 2022. Durant els darrers mesos, l’oposició ha aprofitat tant la presumpta trama de corrupció que va esquitxar el PS i per la qual Costa va abandonar el seu càrrec com el descontentament general que ja existia amb el govern per posar en perill la continuïtat de la formació de centreesquerra a l’executiu. 

La progressió de les dretes amenaça el domini que el Partit Socialista manté des de la tardor del 2015 i causa que el favorit per rellevar l’ex primer ministre socialista sigui Luís Montenegro, líder del Partit Socialdemòcrata, de centredreta. Encara que no es poden descartar les opcions de l’hereu de Costa, el socialista Pedro Nuno Santos, i sorprendre com ja va fer el seu antecessor fa dos anys, amb l’obtenció de la majoria absoluta en contra de totes les enquestes i pronòstics. 

D'esquerra a dreta: Luís Montenegro, líder del Partit Socialdemòcrata (PSD), i Pedro Nuno Santos, líder del Partit Socialista (PS). EFE

Héctor Sánchez, investigador del CIDOB i expert en política portuguesa, no vaticina l’obertura d’una nova etapa en el cas que les dretes arribin al poder. En el seu lloc, Sánchez assegura que ja es va obrir el 2015 “amb la consolidació de la política de blocs” i el trencament per part del Partit Socialista “del tabú de no pactar amb els partits a la seva esquerra que existia des de la Revolució dels Clavells”. 

La gran diferència entre els dos grans favorits, Santos i Montenegro, es troba en els seus tarannàs. Segons, l’investigador del CIDOB el primer és “més carismàtic” i té major experiència en portar vuit anys dins del govern, però amb el punt en contra que el problema de l’habitatge, a Portugal, "els socialistes no l’han pogut solucionar”. Per contra, Luís Montenegro correspon a un perfil de centredreta que ven “més calma i gestió”, que fa bandera d’una millor gestió dels serveis públics i que aprofitarà “la manca de solucions en els preus dels habitatges”. 

El tercer en discòrdia 

L’única certesa de cara a l’escrutini dels resultats és el creixement del Chega, Prou en català, un partit d’extrema dreta i ultraconservador que promet acabar amb els problemes del país més pobre de l’Europa Occidental: la corrupció, la immigració, l’atur i l’economia. La formació liderada per André Ventura s’ha consolidat com a tercera força en el país des de la seva entrada al Parlament en el 2019 i segons les enquestes, podria arribar a obtenir entre un 15 i un 20% dels vots, multiplicant per dos el seu resultat actual, un 7%. 

L’adquisició de protagonisme del Chega es basa en propostes i declaracions polèmiques com la castració química per a agressors sexuals, o el confinament específic per a gitanos en pandèmia i atacs a les ajudes socials que van situar el partit a l’espectre de l’extrema dreta amb el seu lema: “Netejar Portugal”.

Precisament, gràcies a aquestes reivindicacions la formació ultra ha aconseguit fer virar la campanya a la dreta posant al centre la polèmica sobre la immigració, que va marcar el debat dels candidats. 

En el cas que els pronòstics es complissin podrien trencar el cordó sanitari cap al partit ultra, que disposaria de la clau del poder. Tanmateix, la promesa de Montenegro de no entendre’s amb el Chega i la disposició de Santos d’apartar-se per permetre que el seu rival governi si la dreta supera la suma de centroesquerra semblen deixar de costat a la formació de Ventura. Però paral·lelament, el líder del PSD no ha resolt la incògnita durant la campanya electoral i s’ha mostrat ambigu davant l’escenari d’aliar-se amb l’extrema dreta. 

La fortalesa de la formació ultradretana emana del “fort personalisme en Ventura”, diu Héctor Sánchez. De la mateixa manera que altres partits europeus ultres com el Fide amb Orban, Vox amb Abascal o Agrupació Nacional amb Marine Le Pen, no es podria “entendre un Chega sense André Ventura ja que és un partit que s’assimila als referents del seu voltant”, diu l’investigador del CIDOB. 

El gènesi del cansament 

El cansament polític de l’electorat té origen en els casos de corrupció no aclarits del PS que van posar fi a 8 anys de govern socialista. Fins llavors, ningú havia governat més de sis anys i mig des de l’avui secretari general de l’ONU, António Guterres. Costa va dimitir després que la Fiscalia anunciés que l’investigaria per presumpta implicació en una xarxa de corrupció relacionada amb inversions públiques i permisos miners. 

D’altra banda, la resistència i victòria aclaparadora de Costa el 2022 va provocar que la resta de partits optés per la renovació de lideratges, començant pel del cap de l’oposició Rui Rio del PSD, la líder del Bloc d’Esquerres Catarina Martins i acabant en septuagenari Jerónimo da Sousa, secretari general del Partit Comunista que només havia tingut 3 líders en 60 anys. 

El país s’ha vist abocat a aquestes eleccions amb una espiral de renovacions de lideratges i unes enquestes en el punt de mira. La certesa resideix en el fet que les dretes pugen i els progressistes baixen, però no se sap en quina mesura, ni tan sols quin bloc s’acabarà imposant. A priori, Montenegro acabaria primer amb un 2,5% més de vots que Santos segons Rádio Renascença, mentre que Expresso, el setmanari de referència,  redueix la diferència a un punt. 

Un sentiment d’estancament econòmic des d’inicis del segle XXI fluctua sobre terres portugueses, agreujat amb la intervenció de la Troika entre el 2011 i 2015 o el rescat dels bancs. “Les xifres macroeconòmiques semblen espectaculars, ja que el PS ha baixat molt el deute i el dèficit. La població no té aquesta sensació i hi ha cert rebuig”, diu Sánchez. 

Per aquest motiu, una de les claus dels comicis segons l’investigador del CIDOB serà l’abstenció i els indecisos, situats en el 15-20%, que “són qui van donar la majoria absoluta al PS”. “Mobilitzar-los és important perquè decideixen la seva intenció de vots en els darrers dies de campanya”, indica. Per altra banda, insisteix que els partits intentaran demorar “la fuga de vots” que declinarà la balança cap “algun dels dos costats de l’espectre ideològic”.