Els últims sondejos als Estats Units ja pronosticaven una onada demòcrata a les eleccions de mig mandat. Ningú s’atrevia, però, a dibuixar una victòria tan clara: el partit no només ha obtingut la majoria al Senat i a la Cambra de Representants, sinó que ho ha fet amb escreix i recuperant escons a estats clau i tradicionalment republicans com Texas, Carolina del Nord i del Sud, Ohio o Kansas.

Les eleccions de mig mandat, però, són molt més que un repartiment d’escons. Són un diagnòstic del govern, un moment per passar comptes i limitar, si cal, el poder del president. I en aquest cas encara més, ja que Trump no s’ha cansat de fer campanya i d’animar els americans a votar com si el seu nom fos a la papereta. “Era un referèndum sobre ell”, assegura el periodista internacional i politòleg Ricard González, i s’ha imposat el no. Havia de ser així, assegura, davant d’un líder republicà que “ho ha fet tot malament”. 

El vot contra Trump porta a resultats històrics

Un dels exemples que assenyalen amb més força el rebuig a la política trumpista és la pèrdua fa uns anys impensable de l’escó del Senat de Texas a favor de James Talarico, que no s’enduia un candidat demòcrata des del 1988. O la victòria a Ohio de Sherrod Brown, que prendrà el lloc que va ocupar l’actual vicepresident JD Vance. Resultats “que no s’havien donat en dècades i dimensionen la proporció del canvi”, assegura González.

Tampoc han servit els cops de talonari dels magnats com Elon Musk o Rick Jackson, que havien invertit en la campanya més cara dels últims anys als Estats Units. S’estima que els republicans han rebut 1.500 milions de dòlars dels seus megadonants, tres vegades més que els demòcrates, que n’han recaptat 472.  “Quan unes eleccions són igualades, qui té més diners i fa més anuncis pot acabar sent decisiu”, recorda el periodista. “Però quan el vent bufa tan fort, no hi ha res que ho pugui parar”.

A més, “el vot contra Trump” ha portat a votar candidats “independentment del seu color de pell”, i per això també s’ha fet història: Abdul El-Sayed, a Michigan, serà el primer senador d’origen musulmà dels Estats Units. Keisha Lance Bottoms, de Geòrgia, la primera governadora negra del país. Gina Hinojosa, a Texas, la primera governadora llatina, i la de Nou Mèxic serà una nativa americana, Deb Haaland. Tots del partit demòcrata. 

Trump accepta la derrota, però “és imprevisible”

Una de les grans pors a molts estats era la reacció de Trump davant els resultats. Havia assenyalat, durant la campanya, que la votació seria corrupta i podia passar, com el 2020, que es negués a reconèixer la derrota. Però s’ha mostrat, de moment, conciliador: amb l’escrutini dels vots molt avançat ja ha assegurat que està "absolutament disposat" a acceptar els resultats i a col·laborar amb els demòcrates, en una entrevista telefònica al diari The New York Times.

González aventura que si els resultats haguessin estat més ajustats “potser no hauria acceptat la derrota”, però que la situació “és tan incontestable que no li quedava cap altre remei”. El dubte ara, és com actuarà a partir d’ara: si posarà fre, es mantindrà en la mateixa línia d’ara o, contràriament, premerà l’accelerador. El periodista reconeix que “és imprevisible”, però pronostica que amb el tarannà de Trump “és difícil que actuï amb humilitat i rectifiqui”.

Sigui com sigui, no ho tindrà fàcil en els pròxims dos anys de mandat. La majoria demòcrata sobre les cambres els permet, d’una banda, posar bastons a les rodes a les polítiques de Trump, votant-hi en contra. De l’altra, els facilitarà l’obertura d’investigacions sobre l’estat del país i la seva gestió, que poden servir per passar comptes i destapar casos de corrupció. I en funció del que faci Trump, González no descarta que fins i tot els republicans del congrés “deixin de fer-li cas” i “se sumin als demòcrates per posar obstacles a les seves decisions”.

Més enllà del país: Implicacions a Israel, Iran o Europa

El vot als Estats Units té sempre implicacions a les lògiques polítiques i electorals més enllà del país. González destaca, sobretot, la derrota del lobby israelià en casos concrets com el de Michigan, amb l’elecció d’Abdul El-Sayed. “Era molt difícil que malgrat les pressions guanyés una persona musulmana”, reconeix. És un senyal, diu, de “fins a quin punt han canviat les coordenades de la política americana” i pronostica fins i tot que “és probable que a partir d’ara Israel comenci a pagar factura pels crims que ha comès a Gaza”. 

L’impacte de les eleccions a la Guerra de l’Iran, la principal preocupació dels americans, juntament amb l’economia, és una incògnita. De moment, Trump ha deixat clar que no té cap intenció d’aturar-la i que no destituirà, passi el que passi, el ministre de defensa, Pete Hegseth. Però González alerta que els EUA “han perdut capacitat de negociar ara que la postura de Trump és més feble”, complicant encara més la situació. 

El periodista també assenyala que el resultat pot fer que els líders d’extrema dreta europeus com Giorgia Meloni a Itàlia o Marine Le Pen a França “s’ho pensin dues vegades” abans d’alinear-se directament amb Trump, “almenys obertament”, tot i que descarta que pugui tenir un impacte decisiu de cara al 29-N. 

Els republicans, tocats de cara al 2028

Les eleccions de mig mandat no només qüestionen el paper de Trump, sinó que pronostiquen una derrota republicana de cara al 2028. “Si no canvien les coses, repetiran la patacada”, valora González. Si el president actuarà per posar-hi fre tampoc està gens clar, perquè sobretot “no sembla que li importi gaire el seu partit”. 

Els republicans, però, s’hauran de posar les piles per remuntar una situació i decidir si distanciar-se, o no, de Donald Trump. Una decisió que ja haurien pres, segurament, si haguessin tingut “més vista i menys por”.