Perfil d'Elon Reeve Musk
Per Pablo Mora
Publicat el 19 de novembre 2022

Elon Reeve Musk és idolatrat per milions de persones. La seva història d'èxit, el clixé clàssic de Silicon Valley durant els anys noranta, és la font d'incomptables vídeos motivacionals. Ha construït un imperi des de zero, actualment és l'home més ric del món, amb una fortuna de 174 mil milions de dòlars. Té un intel·lecte privilegiat, és un geni en molts sentits. El seu treball mediàtic l'ha situat com una de les persones més influents del món. Musk és l'únic milmilionari que publica mems, participa en podcasts fumant cannabis i apareix a pel·lícules i sèries de televisió. Tot plegat fa que Elon Musk sigui una persona extremadament exitosa. 

Així ho creuen la gran majoria dels seus seguidors —115 milions a Twitter, que es recreen en la versió edulcorada dels fets, víctimes d'una estratègia de màrqueting que no posen en entredit el que Musk fa o diu—. La persona, Musk, o el seu personatge que ha construït gràcies a una infinitat d'entrevistes i aparicions públiques.

Sembla aliè a les conseqüències que les seves paraules tenen sobre l'economia i política. És un gran defensor d'eliminar els filtres, autoanomenat "absolutista de la llibertat d'expressió". No resulta estrany que Musk tingui un exèrcit de fanàtics. Però citant Albert Einstein: “Tothom hauria de ser respectat com a individu, però ningú hauria de ser idolatrat.” O potser no ho va dir, no se sap mai amb aquest tipus de frases cèlebres.

És clar, Einstein hauria canviat d'opinió si hagués conegut la carrera d'Elon Musk? Actualment és el fundador, director general i enginyer en cap de SpaceX; director general de Tesla; fundador de The Boring Company; cofundador de Neuralink i OpenAI, i president de la Fundació Musk. A més, ha estat premiat i reconegut en desenes d'ocasions, com el 2021, quan la revista Time va reconèixer Musk com a "persona de l'any". L'empresari ha col·locat peces als sectors tecnològics que poden guanyar més rellevància en el futur. Excepte el metavers, és clar. 

Més recentment, Elon Musk ha comprat Twitter i el seu nom omple els diaris de tot el món. El magnat sud-africà gestiona la xarxa de manera absolutista, acomiadant milers de persones, sovint per motius improcedents, mentre els seus tuits satírics i vacil·lants no cessen. 

I és que, com més ric ets, més excusable és el teu comportament. Les grans fortunes estan entre "nosaltres", és a dir, la resta de mortals o el 99,9% de la població, però no són com "nosaltres". Ells gaudeixen d'una aparent divinitat: calés il·limitats, fama, poder i influència incommensurable. Elon Musk no n'és l'excepció.


Elon Musk a Iron Man 2

Sovint se'l compara amb Tony Stark o Iron Man, l'únic superheroi Marvel sense poders, que "només" amb una enorme fortuna, tecnologia i l'ajut del seu intel·lecte vol salvar la humanitat. Però també hi ha qui creu que Musk és més aviat Homelander, un antiheroi extremadament narcisista, obsessionat amb la seva influència i emocionalment depenent de l'acceptació del públic. Aparentment benintencionat, si no fos perquè s'oculta darrere d'un opac entramat d'amenaces, xantatges, pressions i multitud de crims.

És clar, Elon Musk ni vola a la velocitat del so, ni té una mirada làser. La seva història és més aviat humana i pot ser la clau per decidir-se. Ple de contradiccions: president de la Musk Foundation, però capaç de piular "Donarem un cop d'estat a qui ens vingui de gust". És Elon Musk un filàntrop o un sociòpata?

Els primers anys 

La història d'Elon Musk comença a Pretòria, Sud-àfrica, el 1970. Els seus pares, Errol Musk, un enginyer d'èxit, i Maye Haldeman, una model canadenca, es van casar "perquè estaven sols i avorrits", com Maye va explicar a la CBS (cadena nord-americana) anys després. La família Musk, lluny del que la gent creu, era molt benestant. Dir que Elon Musk va començar des de zero és mentir. El seu pare, Errol, tenia la meitat de participacions d'unes enormes mines d'esmaragdes a Zàmbia. 

Tot i la bona situació econòmica, la infantesa d'Elon no va ser precisament feliç. Ell, els seus dos germans petits, Kimbal i Tosca, i la seva mare, patien l'abús implacable per part del seu pare. Anys després el magnat ha lamentat els seus primers anys en moltes ocasions. "Era molt violent, no va ser una infantesa feliç, el meu pare té problemes greus", va dir Elon en el programa 60 Minutes de la CBS.  “Era una terrible persona que deliberadament planejava fer el mal, va fer cada cosa dolenta que es pugui pensar”, va relatar Elon Musk en una entrevista amb Rolling Stone. Errol Musk i Maye Haldeman van acabar divorciant-se el 1979. 

"Amb aquella edat no era un geni, era un nen solitari, que patia assetjament i vivia violència domèstica" 

Durant aquests anys va començar a florir el que més endavant seria un fet evident: Elon Musk era una ment prodigiosa. Maye va adonar-se que el seu fill era especial quan, amb tres anys, ell va començar a raonar en “tasques complexes”, lluny del que un nadó pot arribar a fer. Des dels cinc anys, Elon Musk té el que ell anomena “explosió d’idees”, un ritme mental que excedia el de tothom al seu entorn i l’aclaparava, fins al punt de pensar que estava boig.

"Sempre ha sigut brillant, però sovint, això no comporta beneficis pràctics", va dir Maye Haldeman, conscient del que comportava ser un geni amb Asperger en un sistema escolar normal i corrent com el dels EUA. "Sempre m'apallissaven, a això se li anomena 'bullying' ara", diu Musk, que ja adult explica per la CBS que la seva etapa escolar, conjuntament amb la situació familiar, va ser un “infern”. Però la seva cara és inexpressiva. Amb aquella edat no era un geni, era un nen solitari, que patia assetjament i vivia violència domèstica. El seu ràpid desenvolupament intel·lectual, que el dotava d'una consciència molt superior a la d'un nen, va ser un llast en aquest sentit. 

Musk ràpidament va aficionar-se als videojocs, evitava els problemes reals amb l'ajut d'un antic ordinador. El seu pare es negava a comprar-ne un altre. Errol Musk no confiava en les "noves" tecnologies. Així que amb només 10 anys, Elon va “ensenyar-se a si mateix” a programar. Amb dotze anys va crear un senzill videojoc, clàssic, a l'estil "aliens invasors" i el va vendre a la revista PC and Office Technology, per 500 dòlars. “No tenia cap pla, només volia comprar un ordinador millor”, va dir Musk en una entrevista. 


Elon Musk, infant, adolescent i adult

Comença el Musk que coneixem

Com moltes altres persones fan en la seva situació, Musk va marxar de casa el més aviat possible per iniciar la seva carrera en les noves tecnologies. Amb només 17 anys, Elon va canviar Sud-àfrica pels EUA. Va estudiar Economia i Física a la universitat de Pennsilvània. Un cop graduat —molt abans que els seus companys—, va posar rumb al bressol de la indústria tecnològica: Silicon Valley. En aquella època era “un lloc mític”, com Musk ha explicat. Una terra promesa en la qual tots els emprenedors tecnològics volien endinsar-se. On tot estava prenent forma.

Allà, el sud-africà va tenir moltes dificultats per trobar feina. Tenia 2.000 dòlars, un cotxe i un deute universitari de 100.000 dòlars. Sembla que tots els milmilionaris van començar igual. Però, és cert? O, per contra, Elon Musk vivia còmodament gràcies al poder adquisitiu de la seva família? L'empresari ha detallat en reiterades ocasions que en els seus inicis va haver de buscar-se la vida. Va treballar en el que anomena "feines estranyes" durant un any, perseguit de prop pel seu monumental deute universitari. Segons Musk, sense cap ajut del seu pare Errol. Però precisament el seu pare, a Silicon Valley, hi va jugar un rol crucial.  

"M'agradaria demanar disculpes per acomiadar aquests genis. Sens dubte, el seu immens talent serà de gran utilitat en altres llocs"

Després d'intentar vendre un projecte de cercador en línia, una versió de Google molt primigènia, Musk va decidir emprendre "en solitari". Però mai no ho podria haver fet sense les aportacions del seu germà, Kimbal, i del seu pare. Entre tots dos, desenes de milers de dòlars. Anys després, a Twitter, Musk va assegurar que "ell i el seu germà van ajudar a sobreviure el seu pare, que es va arruïnar als anys noranta." La primera peça en la història fabricada d'Elon Musk.

Entre Elon, el seu germà Kimbal i altres connexions que tenien en el món de l'empresa, van decidir emprendre a Silicon Valley. Sempre amb una qüestió en ment: quines àrees de la tecnologia afectaran el curs de la humanitat? Genètica, intel·ligència artificial, viatges planetaris… totes les possibilitats eren lluny de l’abast d’un jove Musk, de 24 anys. Excepte un nou concepte, encara molt desconegut, fins i tot en el bressol de la tecnologia, però molt prometedor per a Elon Musk: Internet.

El sud-africà va poder aprofitar els seus coneixements de programació per endinsar-se en els potencials negocis que ocultava internet. L’objectiu? “Crear alguna cosa útil”. Amb el seu germà Kimbal va crear un programari, originalment un cercador com Google, que va acabar sent una eina per a mitjans de comunicació. El van batejar com Zip2 i en quatre anys ja tenia clients tan importants com The New York Times. Poc després, l'empresa tecnològica Compact va comprar l'empresa d'Elon Musk per 305 milions de dòlars. Ell va embutxacar-se 22 milions per la venda, amb només 24 anys. 

Aquella era la versió de Musk més jove i arrogant i va arribar la seva primera aparició televisiva. En un documental de la CNN, Musk explica amb un to de "jove setciències" la vida dels joves milionaris de Silicon Valley. Tot i que tan sols feia uns pocs mesos essent un membre la colla. La primera aventura empresarial d'Elon Musk havia acabat de la millor forma i ara començava a escriure el seu relat públic: el seu veritable projecte de vida. 

Un segment d'aquest documental s'ha convertit en tot un clàssic a internet. Hi apareix Elon Musk agafant una trucada, en pocs minuts arribava el seu flagrant cotxe nou: el Mclaren F1, que li va costar un milió de dòlars. La seva personalitat excèntrica aflorava per moments i un any després, Musk comentava entre rialles que va destrossar aquell cotxe anant a una reunió. Un amic de l’empresari li va preguntar: “Què pot fer aquesta màquina?”.  Musk va contestar: “Mira això!”. L'anècdota, que va explicar temps despréss a Pando Daily, acabava en desastre. 

Musk a la seva parella: "Si fossis un empleat meu, t'acomiadaria"

El documental de la CNN, però, va ser la primera vegada que el món va tenir l'oportunitat de conèixer Elon Musk. Un jove milionari, excèntric i perillosament ambiciós. “En el 1995 ningú era a internet i molt menys s'hi guanyaven diners.” En només tres anys, el jove empresari va passar de dormir a l’oficina i dutxar-se a un gimnàs, a comportar-se com un magnat, incapaç de valorar la riquesa material. Potser l’obsessió per crear un llegat ja començava a créixer en la ment del jove Elon. 

La següent aventura del sud-africà també va ser a internet. En lloc de destrossar més cotxes de luxe, el 1999 Musk va invertir dotze milions de dòlars per fundar X.com, un servei de transferències bancàries per correu electrònic. No va sonar la campana, però, fins que no es va fusionar amb Cofinity, creant el primer gran èxit de l’empresari: PayPal, amb Elon Musk com a director general. 

Durant aquesta etapa, l'empresari va basar la seva estratègia en l'abús sistemàtic als seus clients petits, mitjançant unes "polítiques d'ús predatòries". Es tancaven comptes sense una explicació real. És clar, l'usuari mitjà de PayPal no es podia permetre els costos de denunciar la plataforma. Òbviament, els casos sortien a la llum freqüentment, però, com que no eren un banc tradicional, la manca de legislació els protegia. La seva tirànica gestió de l'empresa va portar que Peter Thiel, antic amic d'Elon Musk, el substituís com a director. Però no va servir de res. El 2002 eBay va comprar PayPal per 1.500 milions de dòlars, dels que Musk va embutxacar-se 165 milions. Encara més exitós i impune a molts nivells, Elon Musk entrava en un període d'alts i baixos.


Elon Musk amb Justine Wilson

Justine Wilson és la primera parella de Musk. Ella és una escriptora canadenca que el va conèixer quan els dos estudiaven a la universitat de Queens. Es van casar l'any 2000, un bon moment, tant laboralment com personalment. Però poc després, Elon va tornar d'unes vacances al Brasil, el gener del 2001, amb un estat de salut complicat. El que els metges van classificar com una meningitis va acabar sent malària. Musk va perdre 20 quilos i va estar a punt de morir. Els problemes de salut no discriminen els rics i poderosos.

Un altre episodi fosc va ser el primer embaràs de la parella. El 2002 van perdre un nadó de deu setmanes, Nevada Musk, per la síndrome de la mort sobtada. A partir de llavors, el matrimoni de Musk i Justine cauria en una dinàmica abusiva. Wilson ha reconegut haver-se sentit "una dona trofeu" i ha relatat en entrevistes que la conducta competitiva i controladora de l'empresari no es quedava a l'oficina.

Ella havia vist el seu marit créixer; d'un jove emprenedor a un gran empresari. Però tot va canviar. "Jo soc l'alfa de la relació", "Si fossis un empleat meu, t'acomiadaria". Musk va arribar fins i tot a responsabilitzar la seva parella per la mort de Nevada. El 2008 es van separar, amb cinc fills en comú.

Tesla i SpaceX: l'obsessió amb el control i la influència 

"Elon estava obsessionat amb la seva feina: quan era a casa, la seva ment era en un altre lloc", explica Justine. Ella va conèixer en primera persona el canvi d'Elon Musk, que ràpidament va ser engolit per la seva pròpia història. Fabricar, mentir i manipular. El sud-africà podria haver-se retirat abans de complir els trenta, però era addicte a l'èxit. Necessitava sentir el reconeixement i respecte dels altres pels seus assoliments.

La venda de PayPal va fer esclatar les ambicions empresarials de Musk en totes direccions. Cent milions van anar a la fundació d'SpaceX, una empresa que es proposava allò quasi impossible: reduir els costos dels vols orbitals, augmentar la seva fiabilitat i al mateix temps crear el primer vehicle de llançament orbital reutilitzable. I és clar, colonitzar Mart. Una idea que casualment rondava el cap de l'empresari.

"Els dos fundadors reals de Tesla Motors: Martin Eberhard i Marc Tarpenning, van haver d'abandonar la seva pròpia empresa"

No va ser fins el 2008 però, que SpaceX no va començar a col·laborar amb la NASA per transportar càrrega a l'Estació Espacial Internacional. Tot i les profundes depressions que ha passat l'empresa de Musk, s'ha proclamat com la primera empresa espacial privada amb aquesta mena de responsabilitats. 

Per què coets? Bé, els motius són ben senzills. Musk és molt aficionat a pel·lícules de ciència-ficció i durant anys idolatrava els astronautes, concretament Gene Cernan, de l'Apollo, qui més endavant va criticar durament Elon Musk i la seva empresa aeroespacial. Però el motiu més important: la noble missió d'Elon Musk. "Tard o d'hora hem d'expandir les nostres vides més enllà d'aquesta bola verda i blava o ens extingirem".

La vida multiplanetària que Musk defensa en un article també pot tenir altres conseqüències, com la privatització de l'espai, que passarà a estar en venda, com comprar parcel·les de Terra. També hi ha, en una dosi gran o petita, la motivació narcisista oculta rere SpaceX, és a dir, la transcendència d'Elon Musk com la persona que va possibilitar la vida a altres planetes; la persona més influent en la història de la humanitat. "Estic en procés d'enviar persones a Mart en una coet espacial! Creieu que, a més, seria un 'paio' normal i tranquil?"

Un monòleg d'Elon Musk a Saturday Night Live

"Una de les decisions més dificils de la meva vida va ser escollir quina empresa salvar el 2008, si SpaceX o Tesla" 

Però la peça més important en la història d' Elon Musk és Tesla. El 2004, Elon va invertir 6,3 milions d'euros en Tesla Motors, el 99% del total. Musk ha explicat en moltes ocasions que Tesla era una empresa destinada a fracassar, les seves històries inspiradores al respecte omplen internet. En entrevistes i xerrades, Musk ha explicat les tribulacions que l'empresa de cotxes elèctrics ha hagut de superar durant anys. Però aquestes històries mai no eren completes. Les "mitges veritats", exageracions, promeses i deshonestedats són els fonaments de la Tesla d'Elon Musk.

Elon Musk no era cap expert en la indústria automobilística, però alguna cosa cridava l'atenció de l'empresari. Una vegada més, Musk va projectar al públic una missió filantròpica: portar els cotxes elèctrics al carrer, amb un preu assequible i per a tothom. Es va adherir a l'empresa en una etapa molt primerenca, en aquell moment, Martin Eberhard, un dels fundadors i director general de Tesla, va aconseguir el finançament d'Elon per al seu projecte. El sud-africà només era el president de la junta directiva. Un inversor més, ric i avorrit. Això no quadrava en la història que Musk volia construir.

Quan Tesla va llançar el seu primer cotxe, el Tesla Roadster, el 2006, va ser un fracàs. El model de producció era insostenible, només tenien pèrdues i Musk perdia la paciència per moments. A l'escenari d'una reunió anual d'accionistes a Mountain View, Califòrnia, Musk va revelar que pensava que l'empresa només tenia un 10% de possibilitats de sobreviure. El pla, segons l'empresari, "va resultar sorprenentment ximple". La gota que va fer vessar el got, però, va ser una cobertura del New York Times sobre el desastrós llançament del cotxe. Això va enervar Musk, frustrat per la seva posició a l'empresa.

Ell no tenia poder real sobre Tesla. Fins que, després de pressionar la resta del consell d'administració, els dos fundadors reals de Tesla Motors, Martin Eberhard i Marc Tarpenning, van haver d'abandonar la seva pròpia empresa el gener de 2008. Després d'unes quantes visites al jutjat, Elon Musk va passar a anomenar-se "cofundador" de Tesla Motors. El 2021, en una entrevista per CNBC, els veritables fundadors de l'empresa van parlar de la seva relació amb Musk. "No puc parlar-ne, però diguem que van votar per 'fer-me fora de l'illa' d'una manera... grollera", va pronunciar-se Eberhard.

Una estratègia colpista, ni més ni menys. Elon Musk havia aconseguit el control de Tesla i es disposava a convertir-la en una de les automobilístiques més valuoses del món. Però... com? Musk i el seu equip d'enginyers podien dissenyar el millor cotxe elèctric del món, però portar-ho al carrer i no fracassar era una altra història. En aquest sentit, l'actitud obsesivament competitiva, les mentides i el màrqueting d'Elon Musk, van salvar la vida de Tesla.

Elon Musk parlant sobre cotxes elèctrics el 2008, quan Tesla estaba casi arruinada. 

La crisi del 2008 va ser un punt d'inflexió. Musk tenia entre mans dos pous de finançament: SpaceX i Tesla. L'empresa aeroespacial s'havia cruspit més de cent milions de dòlars i només havia produït fracassos. Mentrestant, Tesla necessitava que Musk es rasqués la butxaca. Va invertir-hi 70 milions, arruïnant-se. Spòiler: les dues empreses van sobreviure. Hi ha qui assegura que va ser gràcies a subvencions estatals: 465 milions del departament d'energia dels EUA, l'ajut de familiars i amics, empresaris, o bé les constants promeses per mantenir els inversors, com Daimler AG, que va injectar 50 milions de dòlars a Tesla.

Quan Elon Musk estava a punt del col·lapse, el seu primer matrimoni va entrar als jutjats per separar-se. L'empresari va obrir-se amb Bloomberg: "M'estaven fustigant", va dir Musk. "Hi va haver molt 'schadenfreude' en aquell moment, i va ser dolent per a mi en molts nivells. Justine em torturava a la premsa." En els negocis, quan Musk mirava els números, semblava que només una empresa sobreviuria. "Podria triar SpaceX o Tesla o dividir els diners que em queden entre totes dues", va dir Musk. "Aquesta va ser una de les decisions més difícils de la meva vida".

Finalment, la crisi de Musk va tenir un final de pel·lícula. Perfecte per la seva història d'èxit i superació que tothom coneix. El Nadal del 2008, SpaceX va tancar el contracte amb la NASA i Tesla va recaptar prou inversions per sobreviure.

Però hi ha una cosa que no tothom coneix: Musk i Tesla han estat acusats sovint de participar en fraus, com ara la declaració de compra de SolarCity, la venda de vehicles defectuosos, les promeses excessives i els atacs al sindicalisme, a més de la publicació de tuits imprudents. Si avancem ràpidament al 2016, trobem el punt on va esclatar la bombolla. Tesla va estar a un mes d'entrar en bancarrota perquè Musk va emprendre nous projectes filantròpics: Starlink, Neuralink, The Boring Company i OpenAI. Totes aquestes empreses, amb històries diferents i complexes, comparteixen una missió totalment altruista. És evident, tot el que Elon Musk fa té un mateix objectiu, que es repeteix obsessivament: impactar al món i passar a l'història.

El més a prop que vam estar va ser aproximadament un mes. La rampa del Model 3 va ser un estrès i un dolor extrems durant molt de temps, des de mitjans de 2017 fins a mitjans de 2019. Un infern de producció i logística.

"Era Musk": ha comprat Twitter, ara què? 

Ha estat un procés complex. Quaranta-quatre mil milions de dòlars i set mesos després, Elon Musk és el propietari de la xarxa. Va estar a escasses hores d'anar a judici per haver-se retirat del contracte, però finalment ha arribat a les oficines de Twitter i, amb ell, el caos. 


Elon Musk al podcast "The Joe Rogan Experience"

Elon Musk arriba a la plataforma després de superar fortes crisis, amb tres matrimonis a l'esquena i deu fills. De cara al públic, que desconeix els detalls de la seva història, ha construït un personatge polèmic, hiperactiu a Twitter, però que pot fumar cànnabis en un pòdcast sense por a les conseqüències i impulsat pel bé de la humanitat. Ple de contradiccions, igual que el seu maneig de la xarxa.

Des dels primers dies, Musk s'ha dedicat a acomiadar en massa tota mena de treballadors de la xarxa. Els directius: el conseller delegat, Parag Agrawal; el director financer, Ned Segal; la responsable jurídica, Vijaya Gadde; i el conseller general, Siguin Edgett, van ser els primers en deixar la companyia. És clar, amb indemnitzacions multimilionàries.

Els motius d'aquests acomiadaments són pràcticament desconeguts. Des de publicar mems, com fa el mateix Musk, fins a criticar l'empresari, tant en públic com en privat. A la xarxa hi ha qui defensa que Musk, senzillament, està depurant una empresa que tenia una gran sobrepoblació i pèrdues mensuals. Però una cosa és clara, "l'era Musk" està evidenciant el 'modus operandi' de l'empresari. Un comportament autoritari i absolutista, capaç de tancar les oficines de Twitter per evitar un amotinament. 

Però si Twitter "perd 4 milions de dòlars al dia", per què Elon Musk l'ha comprat? Bé, una vegada més, sembla que la seva missió és més gran que ell. Musk va compartir un comunicat pels anunciants de Twitter, on deia: "he comprat Twitter per què és important per al futur de la civilització". Sembla tenir sentit, l'home més ric del món compra un negoci moribund, però vital per al futur de la humanitat. 


Pel que fa a la reducció de la força de Twitter, malauradament no hi ha opció quan l'empresa està perdent més de 4 milions de dòlars al dia. A tots els que van sortir se'ls va oferir 3 mesos d'indemnització, que és un 50% més del que legalment exigeix.

Musk es va dirigir directament als anunciants perquè la publicitat representa el 90% dels ingressos de Twitter, però les seves intencions encara són opaques. Fils de Twitter elaboren teories com que Elon Musk vol reinstaurar la "Mafia de PayPal", un grup de magnats que ha acompanyat a l'empresari des de l'inici de les seves aventures. Però l'opinió més generalitzada és que Musk serà el salvador d'una xarxa tòxica i en detriment. Una missió complicada, sobretot per algú com Musk, amb tants interessos comercials. No només amb empreses, també amb països sencers. 

Mentrestant, Elon Musk continúa publicant mems; el seu mecanisme de defensa contra les crítiques. 

Potser els orígens d'Elon Musk l'han marcat més del que sembla. Potser la seva desagradable infantesa va moldejar la seva personalitat. És capaç de superar grans crisis, però pot semblar obsessiu i narcisista. Alguns asseguren que és un "mentider compulsiu" i altres defensen la seva noblesa. Musk ha repetit, fins i tot amb la compra de Twitter, que només vetlla pel futur de la humanitat. Però una recerca intensiva de la seva història, una investigació a fons sobre la seva fortuna, la manera en què es mou en el món empresarial i la seva ruïnosa vida privada, evidencien que Musk no és l'"Iron Man de la vida real". Per conèixer més a fons el magnat, d'entrada cal, com a mínim, desfer-se de de la versió edulcorada dels fets i discernir entre màrqueting i realitat. 

— El més vist —
— Hi té a veure —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —