Entrar al Parlament de Catalunya és l'objectiu final de qualsevol formació extraperlamentària? Què els motiva?
Per Manel Lamadrid Coll i Alba Mena Calabria
Publicat el 04 de maig 2024

Com bé sabem el pròxim dia 12 de maig són les eleccions al parlament de Catalunya i els partits polítics ja han presentat les seves llistes i candidatures pels comicis. Gairebé tothom coneix els grans partits del territori, les seves propostes, candidats i històries. Però que passa amb totes aquelles formacions extraparlamentàries? D’on surten els representants d’aquelles candidatures que moltes vegades només veiem en les paperetes de les escoles electorals? 

Parlem amb quatre d’ells: el Partit Animalistes Amb el Medi Ambient (PACMA), Recortes Cero, el Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC) i Per un Món Més Just (PUM+J). Hem escollit aquestes formacions per la seva presència a les quatre circumscripcions (menys el PACMA a Lleida), i pel seu caràcter social i la relació amb col·lectius socials propers a la ciutadania.

Partit Animalista Amb el Medi Ambient (PACMA)

Comencem amb aquest repàs amb potser el partit més conegut d’aquest article. El Partit Animalista Amb el Medi Ambient (PACMA) va ser fundat el 2003 al País Basc, fruit de la unió de diferents col·lectius i grups en defensa dels animals i antitaurins. Des de llavors, la formació animalista s’ha presentat a la majoria d’eleccions, ja fossin generals, locals (en les principals ciutats), europees o, com passa en aquest cas, autonòmiques. 

Per analitzar la seva candidatura, història i futur parlem amb el número 1 per Barcelona a la llista del PACMA, Ivan Guijarro. Ens explica que la tasca del PACMA va molt més enllà de les cites electorals: “Nosaltres portem 21 anys lluitant pels drets dels animals i no només estem presents durant la campanya electoral. Hem aconseguit influir en els mitjans de comunicació quan hi ha casos de maltractament animal molt greus. Visibilitzem aquesta crueltat.”

Tot i això, és inevitable no parlar dels comicis del 12 de maig, però també de les eleccions europees del 9 de juny. Li preguntem si la proximitat electoral de les europees, on el PACMA té opcions reals d’aconseguir representació, pot afectar la campanya de les catalanes. “Intentem que no sigui així, però és veritat que aquestes eleccions anticipades ens han agafat una mica pensant en les europees. És veritat que la sensibilitat que hi ha a Catalunya en el respecte als animals és una mica més notable que en altres regions. Pot ser un impuls”, explica. Per altra banda, Guijarro es mostra realista: “Necessitem el 3% per entrar aquí al Parlament català i és bastant més difícil que l'1,6% que necessitem per a les europees. Serà un èxit agafar aquest 1,5-2% a Catalunya perquè això, pensant que tenim més acceptació en les europees, indicaria que podríem entrar”. En aquest aspecte també ens comenta que és difícil preparar-se per unes eleccions com les catalanes o les basques: “No tenim cap subvenció, no tenim representació encara i és veritat que està molt polaritzat el marc polític ara mateix”.

En clau catalana, Guijarro mostra la seva impressió sobre la polarització de l’escenari polític en l'actualitat i com la gestionen dins del partit: “A Catalunya hi ha moltíssima polarització amb els temes independentistes, però nosaltres convivim amb aquesta normalitat dins del partit perquè tenim UNA altra prioritat, com afrontar les conseqüències del canvi climàtic i protegir la natura”. A més, sobre el conflicte independentista diu: ‘Som molt comprensius amb altres maneres de pensar. Considerem que la prioritat és la convivència, el diàleg, l'erradicació de la violència en totes les seves formes’. 


Des del PACMA es preparen per a les eleccions amb un enfocament contundent, i amb ganes de tractar qüestions que consideren importantíssimes com les macrogranges. Però les seves propostes no es limiten només als animals: “Considerem que es necessita més inversió i aplicació de tecnologia per millorar la salut i l’educació pública. Incorporar solucions més avançades i apostar pel teletreball per afavorir la conciliació familiar”. 

De fet, el PACMA, mitjançant les seves propostes i campanyes ha aconseguit, de mica en mica, millorar els seus resultats. "Crec que hi ha una simbiosi, una sinèrgia. Nosaltres hem fet molt bona feina i també la societat ha millorat la seva visió. Són passos molt petits, però han significat moltíssims avenços", explica.


"Hem de millorar i avançar cap a una societat amb més empatia, on l'economia i els avenços tecnològics estiguin al servei d'aquesta"


En aquest sentit, el candidat dels animalistes anima la gent a votar la seva formació amb la mirada posada al futur: “És molt important reflexionar sobre quin futur volem. Hem de canviar coses de la nostra economia i crec que la solució rau en aquesta consideració cap als altres. Crec que és molt interessant millorar i avançar cap a una societat amb més empatia, on l'economia i els avenços tecnològics estiguin al servei de l'empatia, no de la confrontació.”

Recortes Cero

Recortes Cero és una formació que neix fruit de les protestes dels 15M i que es defineix com un moviment polític, social i cultural que lluita per millorar la redistribució de la riquesa. Un dels seus trets més característics és el seu sistema de finançament, basat en les aportacions de membres i simpatitzants. Recortes Cero s’organitza de forma assembleària i a Catalunya mateix compta amb un comitè de coordinació ampli, format per 25 persones, on la majoria de decisions es prenen en assemblea.

En l'àmbit polític, la formació té clars els principals objectius i ideals. El seu punt de partida és la necessitat de millorar la redistribució de la riquesa a l’estat espanyol. Considera que una economia desenvolupada i forta com l’espanyola no es pot permetre uns nivells de desigualtat tan grans com els actuals. El partit creu en augmentar els impostos a les grans fortunes i empreses, per atacar l’arrel del problema, en comptes de promoure mesures com ajudes que, a parer seu, disparen el deute públic. És per aquest motiu que la formació té un estret vincle amb entitats socials com la Mesa Estatal por el Blindage de las Pensiones (MERP). Per altra banda, en l’eix nacional sempre han deixat clara la seva posició, mostrant-se contraris a accions la DUI, que consideren que té l'objectiu de dividir els treballadors per identitat i cultura. Consideren que formacions com Junts han utilitzat el procés i les banderes per retallar drets i serveis.

Per conèixer més sobre aquest moviment parlem amb la número 1 per Barcelona en els pròxims comicis del 12 de maig, Pascuala Gómez. Ens reafirma que les bases del partit són clares: “Pensem que on hi ha realment la força és en la unió, la gent té força quan esta unida". I posa d'exemple el seu partit: “Som una agrupació electoral de 32 organitzacions, cadascuna amb les seves reivindicacions particulars, i ens entenem. Alimentem les reivindicacions d'uns amb les d'altres. Aquí hi ha la força.”

En altres comicis, com els bascos, Recortes Cero ha anat en coalició amb partits d’esquerra com Podemos. Sobre els problemes de l’esquerra Pascuala Gómez té clar quin ha de ser la prioritat: “Pensem que les diferències enriqueixen. Treballem per veure quins punts d’unitat tenim, i després ja mirem les diferències. El poble treballador, l’esquerra, ha de buscar la unitat.” Quan li preguntem per la plataforma Comuns Sumar, però, el discurs té matisos: “Perquè pensem que del que no es parla, i és l’important, són les condicions de vida de la gent. Les diferències no les podem tenir en qüestions partidistes, sinó de programa, que és del que no es parla. L’important és quina alternativa es proposa per sortir de la crisi en benefici de la majoria, i això està completament esborrat del debat públic.”

Sobre la qüestió independentista també tenen clara la seva visió: “El que hem de fer és unir-nos i no que ens enfrontin per parlar en català o en castellà. A Catalunya i a la resta d'Espanya hi ha gent que cobra 6.000 euros l'hora, com el president d’Iberdrola, i hi ha gent que no arriba ni a 800 euros al mes. Aquesta és la diferència abismal contra la qual cal lluitar. Hem de parlar del que realment ens afecta, com les retallades, la sanitat, l'educació, les pensions, la sequera, on els pagesos estan passant uns mesos molt problemàtics, etc.”


Recortes Cero també remarca el seu posicionament en contra dels diferents conflictes armats com el de Palestina o Ucraïna: “Catalunya i Espanya han de ser un factor de pau al món. No podem donar suport al genocidi o a la invasió d'un país per l'altre. No es pot justificar. Hem de donar veu a una posició majoritària per denunciar tant el terrorisme de Hamàs com el genocidi d'Israel, per l'alto foc.”

Pasquala també es mostra satisfeta pel nou rumb que ha agafat el govern central, sobretot després de l’anunci de Pedro Sánchez; “Ens alegrem que Pedro Sánchez d'alguna manera hagi decidit mantenir-se com a president del govern. Per la nostra part és una alegria. Espanya és l'únic país europeu que diu 'ni terrorisme ni genocidi'” I afegeix: “El que s'ha de fer ara és revertir les retallades i la situació que viu el poble. Si governa el govern de progrés que tenim és molt millor per al poble treballador i per a la gent.”


"A Catalunya hi ha diners de sobres perquè surtin els números."


Finalment, la candidata del partit fa una crida als indecisos perquè apostin per la seva candidatura: “Les forces que tenim, les que fins ara han tingut una oportunitat per demostrar que es podia donar una alternativa, no han estat per canviar la situació en benefici de la gent. Es barallen entre ells, s'enfronten, però no es parla del poble treballador.” I diu: “Hem de buscar una alternativa que s’ha d'autofinançar, no pot rebre subvencions del govern ni d'institucions perquè qui paga mana, està demostrat. Ha de tenir un programa que es pugui tirar endavant i en el qual quadrin els números, perquè a Catalunya, de diners, n'hi ha de sobres.”

Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC)

El Partit Comunista de Treballadors de Catalunya (PCTC) es presenta per segon cop a uns comicis al Parlament de Catalunya. La primera vaegada va aconseguir 4.515 vots a tot el territori. En la seva postura ideològica és clara: la lluita per la defensa dels serveis públics i la classe treballadora. També han promogut actes i manifestacions a favor de Palestina i contra empreses Israelianes.

Per saber-ne més parlem amb Domènec Merino, número u de la llista comunista a les eleccions. "Nosaltres ens considerem hereus de la tradició de la lluita del poder comunista català i espanyol. De la formació del Partit Comunista d’Espanya i del PSUC, de la lluita durant la II República, la Guerra Civil i de la lluita clandestina durant la dictadura. Recollim tot això per convertir-nos amb el partit comunista amb una claredat política i ideològica.” A més, afegeix que volen tornar a les arrels del moviment obrer: “Quan el PCE trenca amb la Unió Soviètica i accepta tot el marc de les regles del joc en què els capitalistes ens han situat, el marc de la Unió Europea, el de la Política Europea, la Constitució… Quan el PCE accepta tot això, hi ha un trencament desordenat en el temps”. I aquest recorregut varia a partir del 2008. “Arran d'aquesta crisi veiem que el capitalisme que ens havien estat venent, que s'havia de desenvolupar, no existeix". Amb tot, treu ferro del trencament amb el Partit Comunista dels Pobles d’Espanya (PCPE): “Situar el naixement de la formació en aquest punt seria ignorant”.

Quan li preguntem per què és important que torni a existir un partit comunista amb representació a les institucions ell es mostra contundent: “El que tenim sobre la taula és una dinàmica on aquests representants del Partit Comunista o del Partit Socialista diuen a la classe obrera què s’ha de fer i aquesta dinàmica ha de canviar. El que plantegem no és un programa electoral. El punt de partida que mostrem a la gent és que el sistema no es pot gestionar a favor dels nostres interessos de partit. Si tinguéssim la majoria per governar tindríem les mans lligades per part del constitucional, per la política pressupostària, per la limitació d’endeutament de la UE… Coses que impedeixen que un partit que guanyi pugui fer res.” I a tot això li suma el següent: “Si tu agafes tots els partits parlamentaris, en les línies mestres estan d’acord. Accepten el lliure mercat, la UE, la Constitució, les relacions assalariades i l’explotació de classe. Nosaltres som l'oposició obrera, en les mobilitzacions, les vagues… Lluitem perquè es pugui plantejar un canvi radical de model de producció, on els treballadors tinguin el poder polític”.

Tot i aquesta visió antisistema, Domènec ens explica per què es presenten a les eleccions: “A la gent se li ha ensenyat que cada quatre anys han d'anar a votar. Seria inconseqüent estar tot l'any al nostre barri, o al nostre centre de treball, i en el moment en què els altaveus del sistema ens deixen fer política, com ara, ens apartéssim.” I si obtinguessin representació, què farien els seus diputats? “Tindríem el mateix discurs obrer. Perquè quan la televisió mostrés els nostres diputats parlant, estaria dient allò que s’ha realitzat en els centres de treball.”

Sobre l’eix nacional, el PCTC mostra clarament el seu posicionament: “Formem part de la gran pàtria del treball. Tenim uns problemes comuns, que a vegades s’escapen cap a matisos existents, com la llengua, la cultura, el sentiment de pertinença nacional… Al final som tots treballadors, amb problemes comuns.” Domènec, a més, alerta que, a parer seu, “la qüestió nacional es pot vincular amb el racisme". "Estan sorgint diversos partits populistes i xenòfobs des de les dues ales, són dues manifestacions del nacionalisme”, diu. Sobre el procés deixa clar que “allò realment important és la qüestió de classe, ja sabíem que el projecte independentista no era possible, sabíem que s’acabaria trobant en un carreró on s’havia de fer un trencament amb l’estat sense tenir prou força per fer-ho.” I afegeixi: “Nosaltres treballàvem als dos costats del conflicte per mostrar que l’important era la confrontació entre classes, no entre independentistes i unionistes.”


"S’ha de treballar per construir estructura de partit, resistència sindical i veïnal a tots els espais de la classe obrera"


Finalment, quan li preguntem els motius per votar comunista ens argumenta el següent: “Tenim un empitjorament dràstic de les condicions d’existència de la nostra classe. Hem de tenir la nostra pròpia unió política, que miri pels nostres interessos. Aquesta resistència s’ha de crear als barris on vivim, confrontant la política de la patronal. Seria un error pensar que tot consisteix a posar una papereta i desentendre’s de tot, cal donar al PCTC un vot militant, amb compromís.” I afegeix: “S’ha de treballar per construir estructura de partit, resistència sindical i veïnal a tots els espais de la classe obrera. El dia 13 tots els partits que han aparegut als nostres barris desapareixeran, perquè no hi viuen, i esdevindran un bloc unitari enfront de la classe obrera.”

Per Un Món + Just (PUM+J)

I acabem aquest reportatge amb Per Un Món + Just (PUM+J). Aquesta formació es va crear a l’estat espanyol el 2004, i té com a objectiu principal erradicar la pobresa, afavorint una societat més igualitària. Durant els últims anys també s’ha caracteritzat pel seu compromís amb la població immigrant, tenint un paper molt rellevant i cabdal en la creació i tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) a favor de la regularització de 500.000 persones immigrants, la qual abans de començar el procés legal a les institucions havia recollit més de 600.000 firmes.

Per conèixer més sobre el projecte i la candidatura de PUM+J parlem amb el número u per Barcelona, Rafael Serrano. Ens rep a les oficines del seu despatx d’advocats de l'Hospitalet de Llobregat, tot i que també en té a altres indrets com València, Madrid o Girona, on s’especialitza en casos en matèria d’estrangeria i en l’àmbit laboral. Ens diu que aproximadament cada mes ajuda unes 1.800 persones, i ens mostra com el seu equip està format per persones vingudes d’arreu del món: “Som com una petita ONU, hi ha gent de El Salvador, Veneçuela, Colòmbia…”

La seva figura és coneguda a xarxes, sobretot a TikTok, on acumula gairebé mig milió de seguidors i més de tres milions i mig de m’agrades. A més, cada dia fa directes entre les 19 i les 20 de la tarda per parlar amb els seus seguidors i altres curiosos sobre qüestions laborals: “A vegades es connecten deu mil persones, altres dos o tres mil…”

@abogadorafaelserrano 12 de MAYO vota por los #emigrantes #latino ♬ universal background music(1429405) - MaxRecStudio 

Sobre la formació i la seva implicació en el partit es mostra més que transparent: “Quan li dic a la gent que em poso en política amb 72 anys em diuen que estic boig. Però és que els membres del partit són molt bona gent i potser els falta una mica de punch que jo els puc aportar.” Ens comenta que els va conèixer a través del procés de tramitació de la ILP de regularització d’immigrants: “Vaig veure una entrevista amb ells a un diari i vaig dir chapeau. Els vaig escriure i vaig dir que em tenien a la seva disposició pel que fos.”

Però a part del bon ambient del partit, en Rafael té motius més que suficients per defensar les seves idees: “Hi ha molta desinformació a les xarxes sobre la immigració. Els immigrants aporten més riquesa que costos. Hi ha 2.700.000 immigrants cotitzant a la Seguretat Social, i gràcies a això 1.313.000 pensionistes cobren la seva pensió. Hem de fer arribar aquestes coses a la gent.” També ens explica com els immigrants són clau per dur a terme tasques a vegades oblidades per la societat: “Ningú no aguantaria un treball d'interna. No conec a cap espanyola de naixement capaç. Tots som rics, perquè per 850 euros pots tenir una semiesclava, una interna.” I remarca que moltes persones juguen amb aquestes condicions precàries per beneficiar-se’n: “Hi ha gent que, per conveniència i per ignorància, no coneix que la gent sense papers té drets. Des de l'any 2000, que la gent sense papers té els mateixos drets laborals que tothom. No tenen dret a l'atur, perquè no cotitzen, però sí en cas d’acomiadament. Jo em guanyo la vida en casos d’acomiadaments, i el 99% dels meus clients són sense papers.” 


I és que per en Rafael la lluita a favor del col·lectiu és el seu dia a dia “Nosaltres els recolzem d'ençà que passen els noranta dies del visat de turista i passen a ser… no vull dir il·legal perquè és una paraula que em genera rebuig. Ningú és il·legal en aquesta vida.” Tot i el seu esperit positiu, el candidat de PUM+J, aguantant-se les llàgrimes, reflexiona com tot aquest procés no és fàcil: “Hi ha coses que no són fàcils. Fa un any, un any i mig, 200 chabolas a Almeria es van cremar. No va sortir enlloc i això no pot ser.”

Explica entén que hi hagi gent que estigui preocupada pel futur del català però avisa: “Jo accepto que la gent defensi la seva llengua. No dic que no. I el que ve de fora s'hi ha d'esforçar. Però el que no trobo bé és que a vegades només es facin documents en matèria d’immigració només en català. Que donin les instruccions en català i en castellà.”


"La gent del partit s'ha buidat per fer la llista possible i aconseguir els avals necessaris"


Sobre la llista ens explica que el partit li va donar llibertat per confeccionar-la: “La gent del partit s’ha buidat per fer la llista possible i per aconseguir els avals”. A part, ens explica com aquesta lluita li dóna vida: “Quan arriben em donen vida. Soc d’origen andalús i ells m'abracen i això em recorda a com som nosaltres. Els dono banderes del seu país, ells em regalen verges i  fem comunitat.”

A part de la lluita per la qüestió migratòria, Serrano ens argumenta quines altres qüestions defensen en el seu programa: “Lluitarem per un lloguer assequible per als joves, perquè alguns locals comercials es puguin transformar en habitatges, a preu de local. També a favor dels autònoms. I una cosa que a vegades no es diu, que tothom tingui empadronament encara que no tingui domicili, com recomana l’Institut Nacional d’Estadística. Això ha de passar a ser una obligació.”
 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —