El terratrèmol de magnitud 7,4 que va sacsejar dilluns bona part de Colòmbia ha deixat 281 morts, 3.824 ferits i 379 desapareguts, segons el darrer recompte. Mentrestant, la població civil encara manté l'esperança de trobar supervivents alhora que intenta gestionar l'emergència humanitària que ha derivat del sisme. El nou balanç, difós aquest dijous pel president colombià, Abelardo de la Espriella, xifra en 44.936 famílies i 102.105 persones les damnificades, en un total de 426 municipis de 15 departaments del país.

A més, el terratrèmol va provocar l'esfondrament de 127 edificis, amb 65.841 habitatges afectats i 10.677 destruïts. De la Espriella, que ha preferit centralitzar en l'executiu la gestió comunicativa de la tragèdia, també ha anunciat els primers passos cap a una reconstrucció, per a la qual convoca el sector privat. El president colombià ha explicat que s'ha reunit amb diferents gremis i empreses del sector de la construcció, perquè aquest "moment històric" requereix "el concurs de tots els colombians" i, especialment, de "l'empresa privada". 

Entre l'esperança i la desesperança

Passades ja les 72 hores crítiques per trobar supervivents entre els enderrocs, els equips de rescat continuen treballant en les principals ciutats afectades. A Cali, el síndic de la ciutat, Gerardo Mendoza, ha rebutjat utilitzar maquinària pesant en els edificis esfondrats per prioritzar les tasques de cerca.

Cali compta amb almenys un centenar de morts i desenes d'edificis residencials i comercials que es van esfondrar o van patir danys severs. Centenars de famílies dormen en carpes per por de tornar a casa. A Manizales, una altra de les ciutats afectades on van morir sis persones, el sisme ha deixat els habitatges de barris sencers en risc d'esfondrament. Segons l'alcaldia, hi ha 1.970 cases amb danys parcials i 1.449 inhabitables.

Felipe Varela, un ciutadà que ho va perdre tot en el terratrèmol, explica a EFE que està esperant les ajudes governamentals: "Encara no ens han dit res, només ens tenen censats i estem esperant que ens donin l'ajuda", relata. D'altra banda, l'ajuda humanitària ha començat a arribar amb prou feines aquest dijous a Quibdó, la ciutat del departament del Chocó més afectada per la seva proximitat a l'epicentre.

En aquesta ciutat, dins d'una de les zones més empobrides de Colòmbia, els afectats han sobreviscut fins ara a base de la solidaritat i les xarxes de suport mutu: "El sisme ha afectat la població amb menys recursos i resiliència per afrontar-ne les seves conseqüències", reitera el director del Programa Mundial d'Aliments de les Nacions Unides al país, Nils Grede.

El departament del Chocó, habitat per comunitats disperses comunicades majoritàriament per rius o canals, és el segon més pobre del país, la qual cosa suposa un "desafiament" logístic per als organismes humanitaris. El departament acumula més de 13.100 persones afectades, una xifra només superada per les gairebé 36.000 de la Vall del Cauca, una altra de les àrees més perjudicades pel sisme.

"L'esperança és que no arribarem a les mateixes xifres de morts que a Veneçuela", afegeix Grede, argumentant que, si bé l'impacte del sisme en àrees rurals pot dificultar o retardar l'abast de l'ajuda humanitària, el fet d'estar menys urbanitzades hauria reduït les seves conseqüències mortals.

Ajuda entre controvèrsies

Aquesta arribada d'ajuda internacional avança enmig de la polèmica que han suscitat els criteris del govern a l'hora d'autoritzar l'ingrés d'equips de rescat estrangers, després que una brigada de l'exèrcit mexicà quedés fora de les operacions malgrat l'àmplia experiència del país en aquesta mena d'emergències. La presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, va explicar aquest dijous que Colòmbia va exigir una certificació addicional per permetre el desplegament de l'equip militar. 

La decisió contrasta amb l'autorització donada a equips especialitzats dels EUA, el Salvador, l'Equador i Israel, encara que Colòmbia sí que ha rebut assistència mexicana: els "Topos Aztecas" procedents de Veneçuela i Mèxic, van arribar dimecres a Cali, i es van enviar 58,5 tones d'aliments, aigua, medicaments i altres béns sol·licitats per les autoritats colombianes.

Davant dels qüestionaments que l'executiu de De la Espriella estaria prioritzant l'assistència de governs políticament afins, el canceller colombià, Omar Bula, ha assegurat que l'ajuda s'està acceptant "sense cap consideració política o ideològica".

Grede assegura que les Nacions Unides estan en "extensa coordinació" amb la Unitat Nacional per a la Gestió del Risc de Desastres del Govern. Malgrat mantenir una comunicació "constant" amb el govern, però, les organitzacions estan actualment a l'espera de conèixer fins on arriba la capacitat de l'executiu per respondre a la crisi i quines "escletxes" han de cobrir amb la seva assistència. "El govern ha de liderar, nosaltres responem en segon lloc", sosté. 

Text de Paula Padilla Argelich