Publicat el 11 d’agost 2026

El terratrèmol de magnitud 7,4 que ha sacsejat Colòmbia aquest dilluns passat al centre i oest del país, deixa un balanç provisional d’almenys 169 morts i més de 570 ferits. El sisme, registrat a les 7.34h, hora local (14.34h, hora a Catalunya), amb l'epicentre a San José del Palmar, al departament de Chocó, ha tingut un fort impacte en nuclis urbans i ha obligat a decretar l’alerta vermella a ciutats com Pereira, Cali, Quibdó, Manizales i Armènia. 

L’impacte ha provocat l’enfonsament de 86 edificis i l’aturada d’operacions a set aeroports de la regió, com els de Cali, Pereira i Manizales. Els serveis bàsics també s’han vist afectats, com ara els hospitals —n’hi ha deu d’inhabilitats a Cali— i s’han produït interrupcions en l'electricitat i les telecomunicacions, especialment a l'Eix Cafeter i a Popayán. La Unitat Nacional per a la Gestió del Risc de Desastres (UNGRD) ha desplegat quatre equips especialitzats de recerca i rescat urbà des de Bogotà, Envigado, Yopal i Medellín per donar suport a les tasques de salvament. Davant de tot plegat, les autoritats afirmen que el nombre de víctimes podria créixer.

  

Persones observen els enderrocs d'edificacions col·lapsades pel terratrèmol en Cali (Colòmbia). EFE/ Ernesto Guzmán Jr

La situació sobre el terreny 

El president de Colòmbia, Abelardo de la Espriella, que dilluns es va desplaçar fins a Quibdó, la capital del Chocó, hi ha declarat l’emergència nacional. De la Espriella, que fa tres dies que ocupa el càrrec, ha anunciat que tenen preparats els recursos per “proporcionar-los de manera immediata”, i que “hi ha voluntat política” per resoldre la situació. 

En aquest sentit, el vicepresident de Colòmbia, José Manuel Restrepo, ha anunciat el mateix dilluns una donació per part del Banc Mundial i el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) de 700.000 dòlars per ajudar el país. 

 

Víctor Tabares G., periodista resident a Cali, ha explicat al Diari de Barcelona com es va viure la catàstrofe des d’allà: “La situació del terratrèmol va ser molt angoixant, tant perquè el moviment no s’aturava com per la gent que corria i cridava en la cerca d’un refugi”.  Tabares ha assegurat que encara ara “es respira un ambient de neguit”, perquè hi ha molts edificis que es van esfondrar i moltes persones hi van quedar atrapades. Per això “els socorristes i voluntaris segueixen la tasca de buscar a persones desaparegudes”. 

Ha destacat que la prioritat a les zones afectades és la necessitat d’aigua i aliments no peribles, així com eines com ara pales o piques, llanternes, guants, mascaretes i cordes, per tal de respondre a la necessitat principal d’aquest moment: trobar persones amb vida. 

Tabares, des de Cali mateix, ha assegurat que “es veu l'ajuda oficial. Ja en les primeres hores s’ha treballat amb maquinària per treure la runa, i el president de Colòmbia i el seu govern s’han mobilitzat en diferents punts afectats per poder atendre l’emergència. A més, ara la Policia i l'Exèrcit han evitat que es puguin presentar altercats o saquejos”.

L’angoixa des de la distància

En Sebas Marín, català amb família als departaments de Caldas i Risaralda, ha explicat al Diari de Barcelona com es va viure la situació des de la distància: “Molt de malestar des d’un principi, ja que internet és de les primeres coses que cau” i “vas a cegues”. Malgrat el patiment inicial a causa de la incomunicació, Marín ha afirmat que “tots estan bé. Cap dany físic, només alguns danys materials”. A més, ha assegurat que la realitat sísmica a Colòmbia “és la que és” i que “no s’hi pot fer res”, tot i que s’ha mostrat amoïnat pels recursos disponibles al país per fer front a una situació d’aquesta magnitud. 

Un altre resident a Espanya, però amb família en una de les zones afectades, en David Quintero, ha viscut el terratrèmol amb una profunda angoixa des de la distància per la impossibilitat de comunicar-se amb la seva mare. Moments després del sisme va rebre una nota de veu de la seva mare explicant que l’estaven evacuant i que “sentia que se li movia el món i el terra”. En intentar respondre per localitzar la seva mare, les línies de cobertura es van col·lapsar: “Les comunicacions van ser molt dolentes i fins i tot vaig haver de fer una publicació a les meves xarxes socials per si algú sabia alguna cosa de la meva mare”, ha explicat Quintero.
 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —