Empoderament, nostàlgia i metamorfosi punk a la primera nit del Cruïlla - Diari de Barcelona
CRUÏLLA
Empoderament, nostàlgia i metamorfosi punk a la primera nit del Cruïlla
El pop alternatiu conquista el Parc del Fòrum en una primera jornada marcada per la calor i el talent femení
La 16a edició del Cruïlla arrencava aquest dimecres entre guitarres esmolades, himnes pop convertits en cançons de rock i una Halsey que va aparèixer amb una corretja al coll per deixar clar que la nostàlgia no anava amb ella. Mentre l'estatunidenca canviava de pell davant del Fòrum, Sen Senra feia just el camí contrari. El gallec va passar d'un inici contingut, gairebé immòbil sobre un tamboret, a un tram final en què va acabar despertant el públic amb els seus grans èxits.
A mig camí entre la introspecció i la provocació, el festival va donar el tret de sortida a quatre dies de música amb una nit d'artistes disposats a trencar la seva pròpia fórmula, amb un cartell on les dones van marcar el ritme.
L’intimisme de Sen Senra venç la calor tòrrida
La calor i l’horari diürn van passar factura a l'artista gallec, que durant la primera mitja hora no va acabar de connectar amb el públic malgrat la successió d'èxits com Wu Wu o Meu Amore. Assegut en un tamboret vestit de llarg i amb ulleres de sol, Senra va desplegar un concert íntim, gairebé acústic i d’estètica molt similar als populars Tiny Desk de la cadena de ràdio estatunidenca NPR. L'acompanyament de la flauta travessera i dels sintetitzadors hi van afegir un punt místic a l’actuació i un extra d’experimentació, que van despertar ganes de saber per on anirà el cantant després de la trilogia neourbana PO2054AZ.
La remuntada va arribar al voltant de les 20 hores. No va ser un canvi en el ritme del concert o de l’actitud del cantant el que per fi va revolucionar el públic. Només l’arribada de la balada bedroom pop Por Ti, un dels primers èxits de Senra i un dels temes més esperats, va poder enderrocar la barrera de la calor, que, fins aleshores, havia imposat apatia entre el públic. Tumbado en el jardín viendo atardecer, Qué Facilidad i Globo van prolongar l’esbalaïment, que ja havia caigut davant els encants del gallec.
Aquest repàs del cantant pels seus grans èxits no hauria pogut culminar sense Uno de Eses Gatos, pop amb tints de reggaeton capaç de fer saltar el públic per primera vegada en tot el set i, al mateix temps, de trencar la façana de rockstar melancòlic de Senra que, per fi, es va alçar del tamboret. Però aquest clímax va ser ràpidament interromput per Ya No Te Hago Falta. Amb sorprenent facilitat, i sense perdre entusiasme, el concert va tornar a la introversió inicial.
Halsey, eclèctica, conquista el Parc del Fórum
La cantautora estatunidenca va convertir el seu debut al Cruïlla —que no al Fòrum, com ella mateixa va encarregar-se de puntualitzar— en un dels moments més memorables d’aquesta primera jornada. En el marc de la seva gira Girl in The Tower, i celebrant els 10 anys del seu debut amb Badlands, l’artista va desplegar un espectacle ambiciós, sorprenent i d’allò més magnètic.
Amb una escalinata romana, que s'ergia entre flamarades davant d'un fons de castell medieval, i una veu capaç de passar de la seva fragilitat característica al gutural del metal en segons, l’artista estatunidenca va transformar el Parc del Fòrum en un escenari a mig camí entre un concert de rock i un cabaret amb un gir fosc.
En una gesta que no pot evitar evocar la reinvenció de Miley Cyrus, la nova pell de Halsey és més aspra, més explícita —el xou va navegar entre la sensualitat i la provocació, amb moments en què l’artista apareixia amb una corretja al coll— i decididament més punk. Aquesta metamorfosi, però, no va significar la renúncia al passat més pop de l’artista, sinó que el va resignificar amb versions més rockeres dels seus grans èxits. Les esperades Without me, Colors i Closer van sonar aquest cop acompanyades de guitarres afilades, bateries contundents i una energia salvatge.
Enmig d’aquest desplegament de força, però, també hi va tenir cabuda la tendresa en les interaccions de la cantant amb el públic. Halsey va anunciar com la capital catalana ha estat testimoni d’alguns dels moments més importants de la seva vida —com el seu compromís—, i va recordar un instant transcendental: banyar-se a les aigües de Barcelona, fent topless amb el seu fill al pit. Aquell moment, va assegurar, li va permetre sentir-se com “una mare més en aquella platja”. Aquest petit relat va ser només la culminació de tota una nit de declaracions d’amor a la ciutat i a la seva gent, que les va correspondre amb un entusiasme fervent que creixia amb cada cançó.
El talent femení i LGTBI corona la primera jornada
La nit també va tenir cabuda per a l’empoderament feminista i sàfic. En el marc nacional, Greta, l’última de les germanes Farelo a obrir-se pas a la indústria musical, va oferir un concert marca de la casa a la carpa Imagin, on va repassar el seu últim àlbum Codo con Codo. Amb una gran afluència jove i fins i tot infantil —eren molts els pares atrets per la que per molts ja és una de les grans promeses de l’escena alternativa catalana—, Greta, de ritmes llatins més clàssics, va cantar a l’amor lèsbic a través d’unes lletres que barregen nostàlgia, anhel i, com a bona Farelo, sensualitat.
Tampoc li va caldre cap al·legat explícit a Renée Rapp, una de les grans icones lèsbiques internacionals. El seu públic, endollat des del primer instant, es va rendir al pop punk de l'estatunidenca, les lletres de la qual naveguen per l’empoderament i la ràbia femenina amb naturalitat. Aquesta energia va calar fins i tot en les generacions més adultes, que van gaudir del “bon rotllo” i de l’essència rock de Rapp.
El recinte del Parc del Fòrum durant el festival. Foto: Guiomar Sanz
