L’endemà del desnonament de Maricarmen, la batalla política ha canviat de terreny. La imatge de l’anciana de 87 anys sortint en camilla del pis on havia viscut durant set dècades a Madrid ha traspassat el conflicte entre una inquilina i la propietat, i s’ha convertit en munició política per a totes les parts.

El govern de Pedro Sánchez ha assenyalat directament la Comunitat de Madrid i l’Ajuntament per no haver evitat el desnonament. Isabel Díaz Ayuso ha respost aquest dijous retornant la responsabilitat al govern espanyol i posant Catalunya al centre del debat.

“Per cada desnonament que hi ha a Madrid se’n produeixen 5 a la Catalunya d’Illa i Sánchez”, ha afirmat la presidenta madrilenya durant una intervenció davant el Cercle d’Empresaris. Ayuso ha defensat que el cas de Maricarmen és “un dels 25.500 desnonaments que s’executen a Espanya cada any” i ha recordat que, segons les dades que maneja, Catalunya és la comunitat amb més desnonaments, seguida d’Andalusia i la Comunitat Valenciana, mentre Madrid queda “a llarga distància”.

La xifra de “cinc a un” és una afirmació d’Ayuso i no equival a la proporció del total de llançaments judicials. Les dades del CGPJ per l'any judicial 2025 inidiquen que a Catalunya es van executar 6.800 desnonaments i a Madrid 2.260; és a dir, per cada llançament judicial que va produir a la capital de l'Estat, se'n van executar tres a Catalunya. En tot cas, la presidenta madrilenya ha utilitzat la comparació per contestar directament el relat de Moncloa.

“Fixeu-vos quina incoherència”, ha insistit, abans d’acusar el govern espanyol d’haver aprovat una legislació que hauria pogut modificar durant els seus anys de mandat. Sobre el cas concret de Maricarmen, ha defensat que el desnonament es va executar “en compliment d’una llei que el seu govern ha tingut vuit anys per modificar”.

Sánchez assenyala Madrid

El president espanyol havia reaccionat dimecres amb duresa al desnonament. Des de Nova York, Sánchez va qualificar-lo de “tragèdia social” i va responsabilitzar les administracions madrilenyes de no haver garantit una alternativa per a una persona vulnerable.

“És indignant veure responsables polítics que amb diners públics es permeten el luxe de comprar àtics amb 200 metres de terrassa i no són capaços de moure un dit per persones que necessiten ajuda”, va afirmar en referència a l’habitatge adquirit per la Comunitat de Madrid.

Sánchez, però, també va haver de respondre per la responsabilitat del Govern central. El president va anunciar un nou reial decret d’habitatge “de manera urgent” i va reclamar als grups parlamentaris “responsabilitat” i “altura de mires” per aprovar-lo. El problema per al PSOE és que els seus mateixos socis de govern li reclamen que actuï més ràpid.

La pressió de Sumar sobre Sánchez

La ministra de Sanitat, Mónica García, ha exigit que la moratòria antidesnonaments arribi “sí o sí” al pròxim Consell de Ministres. També ho ha reclamat el ministre de Cultura, Ernest Urtasun.

La tensió ha anat més enllà de les discrepàncies habituals entre socis. Les declaracions d’Ada Colau, que ha reclamat un “punt d’inflexió” després del cas Maricarmen i ha advertit que Sumar no pot ser “còmplice de la covardia del PSOE”, han provocat un enfrontament públic entre el ministre de Transports, Óscar Puente, i Mónica García.

​

Desenes de persones es van concentrar a les portes de l'immoble, al carrer de l'Alcalde Sainz de Baranda, per aturar el desnonament (EFE/Fernando Villar)

Puente ha retret a Colau que doni lliçons d’esquerranisme i ha reivindicat la seva trajectòria com a alcalde de Valladolid. García li ha respost que no cal “confondre l’adversari” i que el govern ha de concentrar-se en aprovar el decret d’habitatge.

La discussió deixa una fotografia significativa: mentre el PSOE utilitza el cas per carregar contra Ayuso, una part dels seus socis considera que la resposta del Govern central també és insuficient.

La pressió dels socis

La pressió sobre el PSOE no arriba només de Sumar. Els socis d’investidura també han reclamat aquest dijous al govern que acceleri l’aprovació d’un nou decret d’habitatge que eviti nous desnonaments de persones vulnerables sense alternativa habitacional. EH Bildu, ERC, el BNG i Podem han aprofitat el cas de Maricarmen per exigir mesures concretes.

El diputat de Bildu Oskar Matute ha reclamat una protecció “permanent” davant dels desnonaments de famílies vulnerables, mentre que el BNG ha demanat un “escut social” que inclogui límits als lloguers i les hipoteques. Des d’ERC, Gabriel Rufián ha advertit que el govern de Sánchez no hauria de permetre que la negociació amb Junts acabi condicionant les polítiques d’habitatge. Podem, per la seva banda, ha avisat que “l’habitatge és ja la tomba d’aquest govern”.

La pressió se suma a la de Sumar, que aquest dijous ha reclamat que el Consell de Ministres aprovi dimarts vinent el nou decret. Yolanda Díaz ha demanat mesures per “congelar els lloguers”, mentre Sira Rego i Pablo Bustinduy han insistit que l’executiu ha d’actuar “sí o sí”. El govern espanyol ja havia pactat durant l’estiu amb Sumar un nou decret d’habitatge, però va ajornar-ne l’aprovació davant la falta de suports parlamentaris.

I el carrer?

Fora de les institucions, el cas ha provocat una mobilització que ha desbordat el conflicte partidista. Unes 10.000 persones, segons la Delegació del govern espanyol, es van concentrar dimecres davant de l’immoble de Chamberí adquirit per la Comunitat de Madrid.

“Maricarmen som tots” i “Ayuso dimissió” van ser algunes de les consignes, però les crítiques no es van dirigir únicament contra el govern madrileny. Entre les pancartes també n’hi havia contra el govern central i contra la política estatal d’habitatge.

La protesta va acabar amb una marxa pel passeig de la Castellana i una asseguda a la calçada. Cap a dos quarts de deu de la nit, la policia antidisturbis va disparar pilotes de goma a l’aire davant l’avenç dels manifestants.

El carrer, per tant, ha convertit Maricarmen en un símbol d’un problema que va molt més enllà de la disputa entre Ayuso i Sánchez: el preu de l’habitatge, la protecció dels llogaters vulnerables i la capacitat real de les administracions per evitar que una persona gran acabi al carrer.

El debat que queda

El cas planteja una qüestió que la batalla política corre el risc d’amagar: qui és responsable d’evitar un desnonament quan hi ha una persona vulnerable?

La resposta no és només partidista. La legislació estatal fixa el marc dels procediments judicials i les mesures de protecció; les comunitats tenen competències en habitatge i serveis socials, i els ajuntaments disposen dels seus propis mecanismes d’emergència i atenció social.

Per això, el xoc entre Madrid i Moncloa pot acabar sent menys important que la pregunta que deixa el cas: quina administració podia haver actuat, amb quines eines i en quin moment.

De moment, però, la política ha triat un altre terreny. Ayuso parla de Catalunya i acusa el president espanyol d’haver tingut vuit anys per canviar la llei. Sánchez assenyala Madrid i anuncia un nou decret antidesnonaments. I Sumar pressiona el mateix govern perquè l’aprovi immediatament. Maricarmen ja és fora de casa. El que encara no està resolt és qui assumirà la responsabilitat política d’haver arribat fins aquí.