L’Enxaneta s’enlaira definitivament i hauria d’entrar en òrbita abans del migdia - Diari de Barcelona
Cursa Espacial
L’Enxaneta s’enlaira definitivament i hauria d’entrar en òrbita abans del migdia
L'objectiu del satèl·lit és permetre la comunicació i l’obtenció de dades de sensors ubicats arreu del territori
A les 7.07 hora catalana s’ha enlairat des del cosmòdrom rus Baikonur, situat al Kazakhstan, el coet Soyuz que, entre altres satèl·lits, transportava l’Enxaneta, el primer satèl·lit català. El llançament s’havia d’efectuar dissabte, però es va posposar per problemes tècnics.
L’objectiu de l’Enxaneta és millorar la connectivitat global de l’internet de les coses i l’observació de la Terra aquest any. Segons ha afirmat Puigneró, el conseller en funcions de Polítiques Digitals, en declaracions al Matí de Catalunya Ràdio, l’internet de les coses és el següent pas de la connectivitat, després de l’internet inicial dels primers ordinadors i de l’internet de les persones que va arribar amb els telèfons mòbils.
La previsió és que el satèl·lit es posi en òrbita sobre dos quarts de dotze d’avui, després que el coet llenci el satèl·lit sud-coreà que transportava i que era el principal objectiu de la missió espacial. Es preveu que la primera comunicació de l’Enxaneta es rebi unes 20 hores després des de Svalbard, al Pol Nord. En els mesos vinents es rebran les comunicacions des de l’Observatori Astronòmic del Montsec.
El llançament del satèl·lit és la “culminació de dos anys de feina”, segons Puigneró, i forma part del programa espacial del Govern de la Generalitat New Space i s’ha fet de la mà de la start-up catalana Sateliot.
L’Enxaneta és un CubeSat (un disseny estàndard de nanosatèl·lits amb estructura escalable de cubs de 10 centímetres d’aresta i de menys d’1,33 kg) de tres unitats i té com a objectiu permetre la comunicació i l’obtenció de dades de sensors ubicats arreu del territori, posant èmfasi en zones que per ara no tenen cobertura de les xarxes de telecomunicacions terrestres convencionals.
Això permetrà, segons el Departament de Polítiques Digitals, monitorar el cabal dels rius i les reserves d’aigua arreu del territori per millorar i fer més eficient la gestió de l’aigua; el seguiment i protecció de la fauna salvatge; la recepció de dades meteorològiques d’estacions ubicades en llocs remots; el monitoratge de moviments del sòl per preveure desastres naturals i el monitoratge de ramats i de conreus per detectar malalties i definir estratègies més eficients.
La Generalitat té previst llançar un nou nanosatèl·lit a finals d’any amb l’objectiu d’ajudar en la lluita contra el canvi climàtic.