Nascut a Barcelona i criat al Poblenou, Enoch DMK és una de les veus emergents més personals del rap fet aquí: un MC que combina l’energia del boom bap amb una escriptura directa i introspectiva, i una manera molt pròpia d’entendre el sample i el relat urbà. El seu estil beu del rap clàssic, però sempre amb un punt contemporani: produccions amb caràcter, atmosferes treballades i una manera de narrar que posa el focus en la vivència, el carrer i la identitat, sense caure en tòpics. Enoch construeix cançons que sonen a ciutat, però també a memòria, a barri i a trajecte personal.

Amb més d’una dècada de recorregut, Trimurti, el seu àlbum anterior, el va situar al radar de l’escena per l'ambició sonora i un segell d’autor molt marcat. És un treball que destaca per la barreja: influències de la música catalana i del rap més ortodox, col·laboracions amb artistes de diferents punts del món i, en molts moments, un toc melòdic i íntim que aporta una dimensió més emocional al seu projecte. Aquesta combinació entre contundència i sensibilitat és, precisament, una de les claus que el fa diferent i que explica per què el seu nom comença a sonar cada vegada amb més força.

Tot i ser un artista a qui encara li queda molta trajectòria per davant, Enoch DMK ja ha viscut passos importants que confirmen aquesta projecció. Ha ofert els seus primers concerts, ha trepitjat escenaris destacats com Razzmatazz, ha actuat a Les Santes de Mataró i ha estat entrevistat per mitjans com RNE i Mondo Sonoro. Paral·lelament, les xifres també parlen per si soles: algunes de les seves cançons acumulen més de 20.000 oients tant a YouTube com a Spotify, i el seu públic continua creixent de manera orgànica, sostinguda i fidel. És aquest tipus de creixement —sense presses, però amb convicció— el que sovint marca els projectes que han vingut per quedar-se.

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por Enoch Domech (@enoch.dmk)

En aquesta sessió exclusiva per al Diari de Barcelona, hem tingut la sort de poder entrevistar-lo i compartir una trobada en què l’artista obre el seu univers creatiu: d’on neixen les lletres, com decideix els climes sonors, com construeix les atmosferes i quin és el fil que connecta les seves vivències amb cada tema. La sessió és una finestra privilegiada al seu procés: la cuina del projecte, les referències, els moments de dubte, la disciplina i també la necessitat d’expressar-se amb veritat. Un format proper, sincer i sense filtres, pensat perquè el lector pugui descobrir (o redescobrir) l’Enoch més autèntic.

I atenció, perquè el 2026 ve carregat: aviat publicarà nou àlbum i la primera cançó arribarà aquest 14 de febrer, “per a tots els enamorats i enamorades”, com menciona l’artista. Tot apunta que serà un projecte que trencarà expectatives, ja que el nou disc s’endinsa en estils totalment allunyats del que l'Enoch acostuma a fer. S’allunya del rap per apropar-se al tecno, a cançons més melòdiques, al pop i fins i tot als afrobeats, explorant textures i ritmes nous, i obre una etapa sonora més ampla, atrevida i inesperada. Un gir que no només parla d’evolució artística, sinó també d’una voluntat clara: no repetir-se, arriscar i ampliar els límits del seu propi univers.