L'escriptor defensa que la ciència-ficció, gènere que reivindica, posa un mirall davant la societat present
Per ACN
Publicat el 18 de maig 2021

 L'escriptor Enric Herce mescla la ciència-ficció i la novel·la negra a la seva nova novel·la de persecució L'estrany miratge, publicada per Males Herbes, que reflexiona entre altres qüestions sobre la hipertecnologia. En una entrevista amb l'ACN, l'autor defensa que la ciència-ficció, gènere que reivindica, posa un mirall davant la societat actual. "Es té la idea equivocada que la ciència-ficció fa prospecció per mirar cap a on anem i a vegades", ha afegit, "fa un pas cap al futur per agafar perspectiva per analitzar el present". L'autor assegura que les crítiques socials que hi ha a la novel·la L'estrany miratge són sobre temes del present com la hipertecnologia o la situació dels refugiats.

Una recompensa anònima ofereix una quantitat enorme de diners a canvi dels assassins de l’hereu de la megacorporporació Holloway-Ikeda. La Duna, que és un speedruner, i la Lorelei, autores del crim, podrien sospitar en un primer moment que qui ha posat preu als seus caps són els pares del difunt, però ho descarten, ja que ells mateixos les van contractar per eliminar el seu fill. La Duna i la Lorelei es pregunten d'on pot haver sortit la recompensa. "Qui comet l'assassinat és el de menys perquè és un encàrrec", apunta. A partir d'aquí arrenca la trama i la història d'una violenta persecució.

Herce ha explicat que abans de la trama, primer va crear el món de la novel·la. Gran seguidor dels jocs 'retro', l'embrió de la història va sorgir d'un article que va llegir dedicat a l'speedrunning. Speedrun fa referència a un col·lectiu de persones que juguen a un videojoc amb la intenció de completar la història en el menor temps possible. Al voltant d'aquest fenomen s'ha creat una gran competició per aconseguir un temps millor que els altres.

Al text que l'autor va llegir s'explicaven les tècniques que feien servir els jugadors: "Alguns s'entrenen jugant molt i altres fan servir programes, com emuladors, per esgarrapar segons". D'aquí li va sorgir a Herce la idea de crear un món virtual tan perfecte com el real on "fos viable aplicar tècniques similars a les dels speedrunners per dur-hi a terme activitats poc legals". A partir d'aquí, va anar creant la trama.

L'autor defensa que la ciència-ficció posa un mirall davant la societat actual. "Es té la idea equivocada que la ciència-ficció fa prospecció de mirar cap a on anem i a vegades fa un pas cap al futur per agafar perspectiva per analitzar el present". L'autor diu que les crítiques socials que hi ha a la novel·la són temes de la societat present com la hipertecnologia o la situació dels refugiats.

L'autor reivindica la ciència-ficció. "Em fa ràbia quan llibres de ciència-ficció eviten aquest terme per intentar situar-los en col·leccions més generalistes i per no espantar un lector que no hi està acostumat". En canvi, assegura, en pel·lícules i sèries la gent ho consumeix de forma habitual i quan es toca a la literatura sembla que la gent s'espanti. Herce creu que encara es té com una literatura de segona, però hi ha autors actuals molt potents.

Com destaca l'editorial Males Herbes i el mateix autor, la nova novel·la d’Enric Herce troba el punt d’intersecció entre l’univers ciberpunk d’obres com 'Blade Runner', pel·lícula de Ridley Scott de l'any 1982 basada en la novel·la Somien els androides amb ovelles elèctriques?, de Philip K. Dick o Neuromàntic, de William Gibson, considerada com la primera novel·la ciberpunk, i les lluites pel poder de la saga de Joc de Trons.

L'autor va escriure el llibre abans de la pandèmia i va entregar-lo als editors de Males Herbes a la Setmana del Llibre del 2019 i havia de publicar-se l'octubre del 2020. "El llibre ha patit la pandèmia perquè s'ha endarrerit set mesos". En aquest context de la Covid-19, Herce ha dit que des d'un primer moment va tenir clar que la pandèmia afectaria més la literatura generalista i mainstream que la de ciència-ficció perquè les pandèmies i les plagues són temes que aquest gènere ha explotat.

A Herce no li agrada gaire l'ús que es fa de la paraula distòpia. "Si fa dos anys ens haguessin dit que estaríem tres mesos tancats per un virus, tothom ho veuria com una distòpia i ara es veu com una normalitat".

L'autor

Enric Herce Escarrà, nascut a Barcelona, però resident a Reus, ha guanyat diversos premis de narrativa breu i ha publicat més d’una dotzena de relats en diversos fanzines i revistes underground. També és autor del llibre infantil de ciència-ficció Friki (Edimater, 2009) i de la novel·la d’humor fantàstic Ventanitas Manzana (AJEC, 2011). En català ha publicat Simulacions de vida (Males Herbes, 2014), Estació Boira (Males Herbes, 2018) i L’estrany Miratge (Males Herbes, 2021). També ha publicat relats en els reculls Punts de fuga ( MH, 2015), Deu relats ecofuturistes (MH, 2016) i Contes per al desconfinament (MH, 2020)

Herce ha publicat Simulacions de vida i Estació Boira, dues obres que són independents, però L'estrany miratge s'ha convertit en una baula entre les dues: "Mentre escrivia la nova novel·la em vaig adonar que tot el que passa en aquestes històries és compatible. No és una trilogia, però formen un tríptic en què les juntes donen una visió més global i estan relacionades".

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —