Les restriccions per la pesta porcina africana (PPA) tenen un impacte directe en el col·lectiu excursionista de l'entorn de Barcelona, que ha vist com un dels seus principals actius, Collserola, ha quedat tancat i barrat des de l'inici del brot, el passat mes de novembre. Les entitats veuen un greuge en la durada de les restriccions que els impedeixen dur a terme activitats com ara entrenaments, excursions de divulgació de la natura o proves atlètiques. Per això, reclamen la reobertura gradual i s'ofereixen a participar si cal fer controls o establir recorreguts segurs.

Una d'aquestes entitats afectades és el Centre Excursionista de Catalunya (CEC), que, amb 4.000 socis arreu del país, tenia com una de les seves activitats més recurrents els entrenaments per Collserola. Un centenar d'adults i un centenar més d'infants participaven diversos dies a la setmana en aquesta proposta, per a la qual han hagut d'idear alternatives, com traslladar l'activitat a parcs urbans.

"Fèiem entrenaments de trail running setmanals, des de Pedralbes fins a Mundet i també a Sant Cugat, i fa nou mesos que busquem alternatives, espais verds dins de les ciutats on poder dur a terme aquesta activitat, però clar, al final són parcs i jardins, i se'ns queda curt", explica a l'ACN Carla Grau, responsable de l'àrea d'infants del CEC. Cada desembre, a més, organitzen una cursa pel parc amb mig miler de corredors, i la de l'any passat ja la van haver de suspendre: "L'edició d'enguany encara no sabem si la podrem fer", afegeix, una decisió que s'haurà de prendre al setembre.

Impacte a l'estiu

L'entitat organitza cada estiu dos casals, un a l'escola Els Pins, a Mundet, i l'altre a l'institut Tretzevents Waldorf-Steiner, a la Floresta (Sant Cugat del Vallès). "Una de les nostres virtuts com a casal és poder fer excursions a Collserola, i aquest any no ho hem tingut i moltes famílies s'han desapuntat directament, perquè per no poder fer l'activitat prèmium s'apunten al casal de l'escola o al del barri", explica Grau.

Això ha comportat una davallada del 50 % del nombre de famílies apuntades als casals infantils, un fet que tindrà un impacte econòmic en les finances del CEC, que ha de fer la mateixa despesa pel que fa al lloguer d'espais, però també un cop moral: "Els entrenadors han hagut de fer adaptacions, buscar recursos, espais on poder fer activitats, i arriba a un punt que desgasta, que ja no saben què més fer, on poder anar, i això és una mica el que limita també totes les nostres activitats", diu.

Si bé la caiguda del nombre de participants també s'ha notat en els entrenaments de muntanya, aquesta és menor, d'un 10 %. El que no han notat, ara per ara, és una caiguda del nombre de socis, atès que estan repartits per tota la geografia catalana. 

 Un nen i un adult caminen pel camí que uneix l'escola Avenç amb l'escola Europa a Sant Cugat. Foto: ACN

Sant Cugat, rodejada per les restriccions

Una altra de les entitats perjudicades per l'impacte de la pesta porcina africana al voltant de Collserola és el Club Muntanyenc Sant Cugat, amb 82 anys d'història i uns 2.000 socis. Fins al passat novembre organitzava sortides de cap de setmana pel parc per conèixer les fonts o edificis emblemàtics com Can Coll, Torre Negra o Can Catà. Els primers dies, els seus integrants van participar conjuntament amb l'Ajuntament i amb caràcter voluntari en el dispositiu informatiu per a la gent que volia accedir al parc, però amb el pas del temps han centrat els seus esforços a reforçar la seva activitat, greument afectada per les restriccions.

"Principalment, organitzem la marxa nòrdica, on teníem un volum d'unes 200 persones practicant aquesta activitat, i tot això ha minvat moltíssim a causa de les restriccions perquè no és el mateix sortir a caminar aquí al costat de casa que haver de desplaçar-nos en vehicle a altres llocs on no hi ha aquestes restriccions", explica Regina Anadón, secretària general del club. El fet de no poder trepitjar terreny natural en tot el terme ha fet que hagin d'iniciar excursions en municipis no afectats per la PPA: "Els nostres instructors han hagut d'aprendre noves rutes, més enllà de les que ja coneixen de Collserola", relata, un fet que, a la vegada, ha fet davallar el nombre de participants en les sortides, però no el nombre de socis registrats.  

Les restriccions els han obligat a suspendre la tradicional caminada a Montserrat, però han optat per mantenir una de les cites marcades en el calendari local, la Marxa Infantil, que es farà el 18 d'octubre, però amb canvis importants respecte al que sempre s'ha fet. La cita es fa amb escolars, amb la finalitat de divulgar coneixement sobre la natura, observar els vents o visitar un bosc de papallones: "Aquest cop hem retallat el nombre de participants i els quilòmetres a recórrer, que seran tots en trama urbana", explica el president del club, Jaume Llugany.

Un pla per a la reobertura

Aquests vuit mesos de restriccions, diuen, són més durs que les limitacions de mobilitat per la covid: "Llavors el tema de no poder sortir va durar només tres mesos", remarca Anadón. Per tot plegat, el club reclama la reobertura del bosc de Volpelleres, que no es troba tocant al parc, i que es creïn camins segurs dins de Collserola per poder fer senderisme: "Ens oferim com a voluntaris per delimitar un trajecte que pot estar obert en certes hores i col·laborar amb l'Ajuntament, la policia, Protecció Civil o els Agents Rurals per fer traçats", diu Llugany.

En aquest mateix sentit es pronuncien des del CEC, que reclamen al govern una flexibilització de les restriccions: "Entenem que s'ha de controlar perquè la PPA no arribi a les granges, però també entenem que tenim a tota la ciutadania darrere que també està preocupada i que al final necessita sortir", afegeix Grau.

Precisament, recorda que durant la pandèmia els espais públics i oberts van adquirir un gran protagonisme, i que la gent els va donar una importància que ha arrelat fins ara, sis anys després: "Estem oberts a ajudar en tot el que sigui possible per poder, dins de la normativa i de les restriccions, tenir una legalitat, ja sigui netejar les sabates en entrar i sortir del parc o mantenir uns horaris que ens permetin seguir fent activitats", assenyala.

Grau també reflecteix la indignació que han copsat dels seus socis davant dels permisos que es van donar per a la filmació de la pel·lícula The Last Druid, protagonitzada per Russell Crowe, en uns terrenys de l'Incasòl situats en medi natural a Sant Cugat del Vallès: "Genera molta frustració veure que una persona que està gravant una pel·lícula sí que pot entrar, però després nosaltres, que fem un ús públic, que al final venim a gaudir de l'espai natural, d'aquest pulmó verd que té la ciutat, no ho puguem fer servir".

En aquesta mateixa línia es pronuncien des del Club Muntanyenc santcugatenc, que creuen que mostra una doble vara de mesurar. "En el fons tot això rau en els protocols, en volem un que marqui què es pot fer i que permeti transitar per un lloc que és el nostre", assenyala Llugany: "Hi ha una certa opacitat en tota la informació que surt del Departament d'Agricultura, i això crec que és inadmissible", conclou.

 Cartell informatiu sobre les restriccions per PPA a Sant Cugat, just on s'està rodant la pel·lícula 'The Last Druid'. Foto: ACN

Les restriccions més enllà de Collserola

La detecció de casos de senglars infectats fora de Collserola ha fet que hi hagi altres espais naturals amb el pas tancat i barrat. És el cas del rodal de Sabadell, l'entorn natural de la ciutat i que és una gran vàlvula d'escapament per a l'oci i el lleure de la ciutadania.

Des de l'inici del brot han hagut de suspendre moltes de les activitats que duen a terme, com el Cross dels Esquiadors, la marxa nòrdica o l'Akelarre, una cursa que van iniciar el 2025 per reivindicar el dret de les dones a poder sortir a córrer soles a la nit, i que havia captat moltes participants joves. També han caigut de l'agenda propostes com les caminades pel rodal adreçades a la gent gran i les activitats del casal d'estiu, que s'han hagut de substituir per altres en trama urbana.

"Ens ha afectat econòmicament, som una entitat sense ànim de lucre i d'interès públic, sense guanys, però ens calen ingressos per organitzar les activitats, algunes de les quals són gratuïtes", explica la vicepresidenta de l'entitat, Maite Santasuana. Això els ha dut a plantejar alternatives a curt termini si l'escenari no canvia, que implicarien endur-se activitats que organitzaven a Sabadell, com la Llanera o la Marxa Infantil, fora del terme municipal i lluny de les zones amb restriccions, amb les complicacions logístiques afegides i l'impacte negatiu que tindria per a la ciutat.

Les restriccions també afecten, destaca, psicològicament i socialment, donat que molts sabadellencs solen fer ús d'espais com el riu Ripoll per esbargir-se, i des de fa uns mesos no ho poden fer: "Hi ha col·lectius, com la gent gran, que ja no tornarà a fer aquestes passejades", adverteix.

Amb tot, Santasuana lamenta la manca d'informació per part de l'administració, una situació que es trasllada al carrer, on hi ha qui no sap en quin punt es troben les restriccions i continua fent ús de l'entorn natural com abans del brot.