Les entitats socials demanen al govern espanyol que allargui com a mínim tres setmanes més enllà del 30 de juny el termini del procés de regularització extraordinària, perquè les persones estrangeres en una situació més vulnerable hi puguin arribar a temps. El tercer sector argumenta que la “manca d’informació clara durant les primeres setmanes ha dificultat l’inici del procés i ha generat confusió sobre els tràmits i la documentació necessària”. També adverteix que, tot i la mobilització de recursos, hi ha col·lectius amb “greus dificultats” per accedir-hi, com persones sense casa, joves extutelats, treballadores de la llar internes o persones amb discapacitat. A més, alerta de la bretxa digital i barreres lingüístiques, entre altres.

Les entitats alerten que barreres administratives i tècniques que estan detectant en el procés de regularització extraordinària, que va començar a mitjans d’abril, “poden deixar fora” d’aquest camí persones que en compleixen els requisits, però que podrien no arribar a temps a completar la tramitació dins el termini establert. Destaquen llargues cues per fer tràmits i problemes per demanar cita perquè, segons les organitzacions, “els sistemes informàtics no funcionen bé o no donen prou places”.

La vicepresidenta de polítiques socials de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Natàlia Valenzuela, demana que el procés sigui “garantista” perquè les persones més vulnerables no en quedin excloses. En una atenció als periodistes aquest dijous a Barcelona, ha advertit que si els tràmits burocràtics “ja són molt complexos per a la societat civil, encara ho són més per a persones en situació d’extrema vulnerabilitat”.

Pel que fa a les barreres que estan detectant, les entitats avisen que en alguns llocs estan demanant el padró tot i que no és un requisit per a la regularització, situació que Valenzuela ha titllat d’ “intolerable” i de la qual va alertar la Xarxa d’Entitats pel Padró. Les organitzacions també reporten que en alguns països és “molt difícil” aconseguir papers com el certificat d'antecedents penals, com és el cas de Sri Lanka o Nigèria.

La responsable de polítiques socials de la Taula ha alertat de la bretxa digital de moltes persones que volen accedir a la regularització i que les mateixes entitats que les acompanyen tenen dificultats a l’hora d’accedir a serveis informàtics que “es col·lapsen”.

També ha parlat de dificultats lingüístiques, tot i els intèrprets que s’han mobilitzat. En aquest sentit, ha reivindicat el paper de les entitats socials en el suport i acompanyament i ha lamentat el poc reconeixement econòmic que han rebut.

Valenzuela ha avançat que cal treballar també l’etapa posterior a la regularització i ha advertit que es posa el focus en la inserció laboral, però que són necessàries polítiques en àmbits com l’habitatge i l’acompanyament social, i ha remarcat que també hi ha moltes famílies entre les persones que demanen regularitzar la situació.

Text de Laura Fíguls