Les entitats socials han reclamat més recursos per al procés de regularització extraordinària de migrants. Obrim Fronteres i la Taula del Tercer Sector han explicat a l'ACN com treballen fins a l'última hora de dimarts -quan s'acaba el termini per a les sol·licituds- perquè "ningú quedi fora" del procés. Maria Creixells, de la coordinadora d'Obrim Fronteres, ha criticat la manca de "voluntat real" de Barcelona, la Generalitat i l'Estat per posar els recursos necessaris. La vicepresidenta de polítiques socials de la Taula, Natàlia Valenzuela, ha demanat reforçar el Servei d'Ocupació. Totes dues han alertat dels "problemes" que hi haurà si la Policia reclama el padró a migrants per obtenir la targeta d'identificació d'estrangers (TIE).

El període per a presentar sol·licituds per al procés de regularització extraordinària de migrants acaba aquest dimarts. I les entitats socials treballen a correcuita per ajudar el màxim de persones en aquest tram final. El procés continuarà a partir de dimecres, ja que els pròxims mesos totes les persones que hagin presentat sol·licitud estaran pendents de la confirmació de la regularització i, si cal, de presentar nova documentació.

És en aquest sentit que, des d'Obrim Fronteres, tenen l'objectiu que "ningú es quedi fora" del procés, i que tothom qui pugui entregui la sol·licitud. En tot cas, els pròxims mesos ja s'esmenarà la documentació requerida. Però la prioritat és clara, i l'equip d'Obrim Fronteres acumula trucades i missatges, rebent gent des de diverses seus d'entitats socials per assessorar-les.

"Aquestes últimes hores veiem una mica de caos", ha reconegut Creixells, en declaracions a l'ACN. Des d'un dels espais habilitats per atendre migrants amb dubtes i problemes d'última hora, al barri de Sant Martí, la membre de la coordinadora d'Obrim Fronteres ha remarcat que hi ha persones que no han pogut tramitar la sol·licitud per a la regularització.

El ministeri d'Exteriors "no pressiona"

Algunes no han obtingut la documentació dels antecedents penals dels seus països d'origen perquè les ambaixades espanyoles "no estan responent", i perquè el ministeri d'Exteriors "no les ha pressionat" perquè posin els mitjans necessaris, tal com ha alertat Creixells. Així mateix, ha constatat que la situació s'agreuja amb les persones més vulnerables.

És el cas de joves "desinternats de la DGAIA" amb situacions "precàries", persones amb situació de sensellarisme, migrants amb trastorns de salut mental, i d'altres que han patit situacions de violència masclista, segons ha relatat la representant d'Obrim Fronteres.

"Hem trobat a faltar les administracions"

En aquest sentit, Creixells ha subratllat que si el procés de regularització ha tirat endavant gràcies a col·lectius, entitats, associacions i comunitats de veïns: "Hem trobat a faltar totes les administracions", ha reiterat, i ha posat com a exemple que hi ha hagut molts problemes amb l'emissió de certificats de vulnerabilitat. A més, molts ajuntaments "no es van posar les piles" fins les últimes setmanes.

"L'objectiu ara és presentar totes les sol·licituds que puguem. Si sabem que la persona no té antecedents penals al país d'origen, ni tampoc a l'Estat, i que ha estat aquí els últims mesos, ha de presentar la sol·licitud. Després ja portarem els documents necessaris, però no volem que ningú quedi enrere, tampoc per motius econòmics", ha insistit Creixells, mentre a la taula del costat atenen dos joves migrants que volen acollir-se a la regularització.

A més, des d'Obrim Fronteres afirmen que s'està incomplint la primera fita, que és l'admissió a tràmit. Creixells ha recordat que el govern espanyol va assegurar que aquest pas tindria lloc al cap de 15 dies de presentar l'expedient per iniciar el procés de regularització: "Això no està passant".

Alerta amb el padró

El document del padró no és obligatori per obtenir la regularització extraordinària, d'acord amb el reial decret que l'Estat va aprovar l'abril. Però des d'Obrim Fronteres alerten d'un "problema greu" que hi haurà quan una persona que s'hagi acollit a aquest procés vagi a una comissaria de la Policia per posar la seva empremta dactilar i obtenir la TIE. Les entitats socials adverteixen que tot apunta que, en moltes comissaries, la Policia reclami l'empadronament.

És en aquest sentit que des d'Obrim Fronteres han exigit que el Ministeri d'Interior doni instruccions a la Policia perquè "es respecti el procés de regularització", i que qualsevol adreça serveixi per a les empremtes i obtenir la targeta. Des del Tercer Sector, Valenzuela també ha demanat que es consideri aquesta situació per evitar problemes: "Ja ho hem anat detectant i cal posar-hi èmfasi".

"Sense una voluntat política real"

La membre de la coordinadora d'Obrim Fronteres ha apuntat que el dispositiu de l'Ajuntament de Barcelona per al procés de regularització "ha lluït molt". Però ha lamentat que ha arribat "tard", de forma "descoordinada", i "sense donar una resposta real". En aquesta línia, ha criticat que el dispositiu s'activés "al cap d'un mes", i per emetre certificats de vulnerabilitat primer per a les persones amb padró.

"A Barcelona s'ha anat just, i ho hem tirat endavant les entitats socials. En altres territoris ha estat pitjor, i els Consells Comarcals no s'han posat les piles. Hem trobat a faltar més implicació d'ajuntaments, de la Generalitat i de l'Estat", ha resumit Creixells.

Així, des d'Obrim Fronteres han conclòs que el Govern de Salvador Illa "ha fet curt", i que ha anat tot "molt just". "Això diu molt de la voluntat política real de totes les administracions", ha afegit.

"Han posat en marxa la regularització perquè queda molt bé, però no ha anat acompanyada d'una voluntat política real", ha reflexionat, per després recordar que tant a Barcelona, com a Catalunya i a l'Estat hi governen els socialistes.

Reforçar el Servei d'Ocupació

Des del Tercer Sector, Valenzuela ha recordat que ja van reclamar ampliar el termini més enllà del 30 de juny, una petició que l'Estat no va atendre. La representant de la Taula ha asseverat que les administracions ha posat "molts recursos", però que cal posar èmfasi ara en com s'acompanya la següent fase del procés, en referència a la renovació de documentació al cap d'un any. I ha proposat que es reforci el SOC per tal de "donar resposta" a les necessitats dels migrants que s'hagin acollit a la regularització.

Així mateix, Valenzuela ha insistit que aquesta etapa del procés ja ha deixat "molts aprenentatges". Però que cal que les administracions aportin "noves eines per ser més eficients", sobretot per a quan els migrants necessitin renovar la documentació al cap d'un any.

Text de Bernat Vilaró