El Pacte de Migració i Asil de la Unió Europea entra en vigor aquest divendres. La reforma de la política migratòria de la UE, que va estar anys negociant-se, introdueix noves normes que reforcen les fronteres exteriors del bloc i els mecanismes d'expulsió de migrants, endureixen l'acollida i el control sobre persones en situació irregular, i creen un sistema de solidaritat voluntària en el repartiment de migrants per assistir països de primera arribada, com Espanya. El pacte té per objectiu forçar la reducció d'entrades irregulars a la UE, tot i que en els últims dos anys han caigut un 55%, segons la Comissió Europea. Entre d'altres, preveu la implementació d'un procediment accelerat d'asil en frontera i la reubicació de 20.000 migrants.

"Amb les noves normes tindrem més control sobre qui pot venir a la UE, qui pot quedar-se i qui pot marxar", va afirmar la setmana passada el comissari europeu d'Interior i Migració, Magnus Brunner. "Estem posant ordre a Europa", va afegir l'austríac.

El Pacte de Migració i Asil de la UE es va aprovar el maig del 2024 després d'anys de negociacions. És un conjunt de 10  actes legislatius vinculants pels estats membres que reformen les normes de la UE pel que fa a la gestió de fronteres, la tramitació de les sol·licituds d'asil, i el repartiment de responsabilitats en l'acollida entre els estats membres.

Procediment d'asil accelerat

Una de les principals novetats és l'enduriment dels controls en frontera. S'introdueix l'obligació d'identificar qualsevol persona que creui de manera irregular una frontera comunitària en un màxim de set dies, i s'estableix un nou procediment accelerat d'asil en frontera per tal de resoldre més ràpidament si les sol·licituds són infundades o inadmissibles.

El nou procediment en frontera estableix un termini màxim de dotze setmanes per acceptar o rebutjar la sol·licitud de protecció, i un altre termini de dotze setmanes més per executar l'ordre de retorn en cas que hagi estat rebutjada.  S'aplicarà de manera obligatòria als sol·licitants "que representin un perill per a la seguretat nacional o l'ordre públic" o que procedeixin de països amb una taxa de reconeixement de l'asil inferior al 20% a la UE.

En paral·lel, es reforma el reglament Eurodac, que a partir d'ara obligarà els estats membres a registrar totes les persones majors de sis anys —abans el llindar estava en els 14 anys— mitjançant fotografia i empremtes dactilars per crear una base de dades comuna.

En aquesta base de dades, les autoritats hauran d'indicar si una persona pot representar una amenaça per a la seguretat, si ha mostrat comportaments violents o si porta armes de manera il·legal.

Mecanisme de solidaritat voluntari

Les noves normes també estableixen un mecanisme de solidaritat voluntari que permetrà que els quatre països de la UE amb més pressió migratòria —Espanya, Itàlia, Grècia i Xipre— puguin sol·licitar reubicar migrants, demanar una compensació econòmica als estats que es neguin a acceptar les quotes de repartiment —que no seran obligatòries— o bé rebre ajuda en forma de recursos humans o materials. A través del mecanisme, es podran reubicar fins a 21.000 migrants, segons l'acord a què van arribar els estats membres de la UE i el Parlament Europeu. El mecanisme obligarà els estats a pagar 20.000 euros per cada persona que rebutgin acollir.

Pactes amb tercers països i excepcions en situació de "crisi"

En paral·lel, les noves normes també permetran que un estat es declari en situació de "crisi" en cas que es trobi davant d'una "afluència massiva" d'arribades o la "instrumentalització" de la migració per part de tercers països. La mesura permetrà aplicar un marc excepcional al dret d'asil a través del qual un estat membre podrà limitar la concessió de protecció internacional temporalment, allargant els terminis de retenció a les fronteres o endarrerint el registre de sol·licituds d'asil.

La reforma migratòria comunitària també aposta per impulsar més acords amb tercers països per tal que impedeixin l'arribada de migrants a la UE, seguint l'exemple de pactes com els tancats amb Turquia, Tunísia o Egipte, a qui Brussel·les ha desemborsat milions d'euros perquè continguin les sortides cap a la UE.

Tercers països segurs

En paral·lel, el pacte reforma el concepte de 'tercer país segur' per ampliar les circumstàncies en què es pot rebutjar una petició de protecció internacional per inadmissible, fet que, a la pràctica, permetrà deportar migrants a països lluny del seu origen si aquests es consideren segurs, malgrat que la persona no hi tingui cap vincle.  

Segons les normes actualitzades, els estats membres podran recórrer a aquesta mesura per accelerar les deportacions basant-se en un d'aquests tres supòsits: que existeixi una "connexió" entre la persona sol·licitant i el tercer país; que la persona hagi transitat pel tercer país en qüestió abans d’arribar a la UE; o que l'estat membre on ha demanat asil tingui un acord amb un tercer país considerat segur que garanteixi que la sol·licitud s’examinarà, una opció que no es podrà aplicar en el cas de menors no acompanyats.

Els estats membres són els que decidiran quins tercers països considera segurs, no és la Comissió Europea qui dictarà una llista, malgrat que sí que imposarà una sèrie de requisits.

Llista de països d'origen segurs de la UE

La reforma també introdueix una nova llista de països d'origen considerats segurs, que permetrà als estats membres aplicar un procediment d'asil accelerat, de fins a un màxim de tres mesos. El llistat inclou set països: Kosovo, Bangladesh, Colòmbia, Egipte, l'Índia, el Marroc i Tunísia. Alguns estats membres ja compten amb llistes nacionals de països d'origen considerats segurs, però Brussel·les va fer la proposta amb l'objectiu de "complementar" aquestes llistes i "uniformar" el concepte de "país segur".

La llista també inclou tots els països candidats a l'adhesió de la UE, entre els quals hi ha Albània, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia i Turquia.

Crítiques de les organitzacions de drets humans

En conversa amb l'ACN, Olivia Sundberg, responsable de migració i asil a la UE d'Amnistia Internacional, avisa que totes les reformes que introdueix el pacte "incrementen els riscos per a les persones que intenten arribar a Europa". "Complica moltíssim l'accés a protecció internacional a la UE", alerta.

Sundberg afirma que la reforma migratòria de la UE permetrà que més persones siguin detingudes de facto a les fronteres exteriors del bloc comunitari i sotmeses a procediments d'asil amb menys garanties. També denuncia que la nova política migratòria de la UE deixa enrere la voluntat de millorar els procediments d'acollida i se centra a "externalitzar l'asil, prevenir les arribades i facilitar les expulsions".

"Malgrat la retòrica triomfalista dels líders de la UE, el nou Pacte Europeu de Migració i Asil tanca la porta a persones que mereixen ser tractades amb dignitat i que les seves sol·licituds de protecció siguin examinades de manera justa", afirma en un comunicat Judith Sunderland, assessora sobre els drets de les persones refugiades i migrants de l'organització Human Rights Watch.

"El Pacte suposa un dur cop al dret d'asil en un moment en què el món necessita més que mai que Europa defensi els drets humans", afegeix.

Directiva de retorns

Pel que fa al nou reglament de retorns, tot i que es va aprovar in extremis la setmana passada, encara ha de ser ratificat pel Consell de la UE —on estan representats els estats membres— i el Parlament Europeu perquè pugui entrar en vigor.

En aquest cas, el reglament donarà cobertura legal a la creació de centres de deportació en països fora de la UE per migrants a qui se'ls ha denegat la sol·licitud d'asil o amb una ordre d'expulsió. Un cop entri en vigor, els estats membres podran aixecar instal·lacions en tercers països que la UE considera "segurs". El reglament no preveu que es pugui traslladar a aquests centres immigrants a qui encara s'està tramitant la sol·licitud d'asil a la UE. Segons el text, es podran enviar a aquests centres famílies amb menors, però no a menors no acompanyats.

La normativa també permetrà retornar a un país tercer —diferent del d'origen— a persones que es trobin il·legalment a la UE i que han rebut una decisió final de retorn, sense necessitat que aquesta tingui cap vincle amb el lloc proposat. Els estats podran expulsar-les sempre que existeixi un acord bilateral o a escala de la UE amb el país proposat.

Al mateix temps, permetrà imposar prohibicions "indefinides o permanents" d'entrada a la UE quan es consideri que existeixen riscos per a la seguretat interna, i s'ampliaran els períodes màxims de detenció —fins a dos anys, prorrogables amb terminis successius de sis mesos— per tal de garantir una execució "efectiva" de les expulsions, i es permetrà que la duració de la detenció sigui "il·limitada" en cas que la persona suposi "un risc per a la seguretat".

També avalarà que les autoritats nacionals puguin dur a terme batudes migratòries a l'estil de l'ICE dels Estats Units per detectar persones en situació irregular. Concretament, d'acord amb el text, per fer "efectives" les ordres de retorn, s'avalarà que es pugui "registrar el nacional d'un tercer país i el seu lloc de residència o altres locals pertinents" si això és "necessari, proporcionat i està degudament justificat".