Fa poques setmanes que Ana Barbancho ha deixat la banqueta de l’Espanyol femení per assumir un rol ben diferent: la direcció esportiva del futbol femení del CE Europa. El canvi no és menor, passa d’entrenar dia a dia a pensar el projecte des de dalt, coordinant l’staff, la base i el primer equip, que aquesta temporada competeix a Segona Federació amb l’objectiu de retornar a Primera.

En aquesta conversa amb el Diari de Barcelona, Ana Barbancho explica com viu aquest canvi de rol, quina és la seva visió per a la pedrera de l’Europa i per què creu que el club pot competir amb clubs com el Barça o l’Espanyol malgrat tenir una estructura de club de barri. 

Què et va fer decidir per assumir la direcció esportiva de l’equip femení de l’Europa?
Em va cridar molt l’atenció perquè l’Europa femení és un club de renom, amb un prestigi a l’altura dels millors de Catalunya. Era un repte futbolístic il·lusionant, que vaig sentir moltes ganes de realitzar.

Com és aquest canvi de tècnica a directora esportiva? Què és el que més t’ha costat d’aquest nou càrrec o què veus que és més fàcil?
Realment no és una cosa que jo decidís: en plegar de l’Espanyol com a míster va sorgir l’oportunitat, i pensant en tot el meu recorregut a la base del futbol femení i els anys que hi porto dedicats, vaig veure que era un bon moment per fer aquest canvi i passar a estar darrere de tot l’engranatge que es necessita per competir cada cap de setmana. De moment estic molt contenta amb el rol. Hi ha coses que enyoro i d’altres, noves, que m’agraden fins i tot més que les que tenia com a míster; tot té la seva part bona i la seva part dolenta. Estic contenta del canvi, no me’l repenso, encara que segurament l’enyoraré. Mai m’agrada pensar que una decisió és eterna: és un moment, una fase que crec que tocava viure, i de moment n’estic molt contenta i espero estar-hi molt de temps. 

Com entens la direcció esportiva i què vols aportar al projecte del primer equip femení de l’Europa?
És un projecte que per mi no és només el primer equip femení: és molt important la base que tenim, que no se’n parla gaire, però és molt potent, amb molts equips. L’objectiu de l’Europa femení és generar una base que continuï sent forta i que ens doni moltes jugadores per tenir equips al més alt nivell possible, és a dir, un primer equip en categories altes format també per jugadores de la pedrera. Aquest és l’objectiu del club: treballar per generar jugadores amb possibilitats d’arribar al primer equip, que aquest any és a Segona amb l’objectiu clar de pujar. 

"Li dono molt de pes a l’staff, als tècnics que treballen cada dia amb elles"

Vas fer una entrevista per l’Independent de Gràcia i vas dir que vols una Europa que sigui un equip reconeixible i que tingui pes. Com es construeix aquesta identitat? Què ha de fer diferent l’Europa perquè sigui així?
Primer de tot, li dono molt de pes a l’staff, als tècnics que treballen cada dia amb elles: l’exigència de treballar moltes hores, molts entrenaments, sovint als matins, comença aquí. Cal un staff molt ben preparat que exigeixi a cada entrenador estar a l’altura del que volem ser cada cap de setmana. A partir d’aquesta exigència en els entrenaments i en el treball diari, tenim jugadores amb aquest caràcter i aquesta ambició —que fins a cert punt es pot ensenyar—, però també jugadores que ja han assolit aquesta responsabilitat i que estan d’acord a ser l’equip que volem ser. Tots plegats anem en la mateixa línia. 

Quin paper vols que tingui el futbol base dins del projecte? 
Per a mi és una de les coses més importants, potser pel meu recorregut a la base del futbol català femení: crec que als clubs hem d’intentar generar una estructura on la jugadora no tingui la necessitat de marxar fora —no només de Catalunya, sinó d’Espanya— i trobi un lloc, un entorn, on senti que té els recursos per arribar a ser la millor futbolista possible i jugar a les categories més altes. 

I com t’agradaria que fos el camí d’una jugadora des de la base fins al primer equip?
A l’Europa tenim tota l’estructura, en l’àmbit de categories i equips, perquè una jugadora vagi des de les Benjamines fins al primer equip. Crec que hi ha un bon equilibri: no només estan contemplades totes les edats, sinó que hi ha categories que respecten la trajectòria de cada jugadora, que no sempre és la mateixa per a totes i que necessita cert temps i adaptacions, més o menys exigents, segons el perfil i la persona. Això ho tenim i ho hem de cuidar molt, i continuar-ho millorant, perquè, tenint el sistema que tenim com a club de barri, amb el nostre projecte i el nostre pressupost, és una cosa en què ens hem de fer forts. És difícil, perquè hi ha molts bons clubs —la Damm, l’Espanyol, el Barça— i hem d’estar a l’altura. 

"Mantenir tothom content és impossible; el meu paper pensa en global, en el futur del club"

Aquesta temporada l’Europa, com m’has comentat, juga a la Segona Federació amb l’objectiu de tornar a Primera. Com es pot combinar aquesta ambició de pujar amb la construcció d’un projecte sòlid a llarg termini?
Crec que l’Europa té una essència competitiva de tarannà, i això és molt important i positiu; no s’ha de veure com una cosa negativa, sinó com quelcom que hem de mantenir i que és el que ens portarà a pujar o no. Continuarem cuidant els nostres valors, continuem volent jugar a un futbol bo, combinatiu i atractiu, tot i que aquest any la competició ens exigirà resultats i els processos hauran de ser més ràpids i més exigents. Amb tot, crec que l’essència dels valors va molt en línia amb poder pujar: no crec que hàgim de fer res diferent, simplement continuar sent nosaltres mateixes, amb l’exigència que toca, i aconseguir pujar de categoria.

Parlant del teu rol, quin marge de decisió té realment una directora esportiva en el dia a dia del club?
Té un marge important en tota l’estructura del primer equip: el funcionament, les dinàmiques, vetllar perquè tot funcioni adequadament, fer d’intermediària entre l’staff, les jugadores i la directiva. També cal apretar l’staff perquè no baixi el ritme, i aportar una visió externa del que fan des de fora, sense estar-hi tan a dins. Per mi és molt important, perquè quan estàs en la dinàmica diària, dins de l’staff o com a jugadora, hi ha coses que no veus des de tan a prop, perquè hi estàs molt implicada emocionalment.

Les graderies del camp del CE Europa, buides abans de l'entrenament. Luz Serrano

Aquesta visió externa ajuda tant a la jugadora com a l’staff, i al final el club, perquè el funcionament del primer equip sigui fluid. Més enllà d’això, mantinc la responsabilitat de tota la base, perquè tot respecti una lògica interna, des de l’equip més petit fins al primer equip, a escala de metodologies d’entrenament i d’objectius per categoria, i perquè els entrenadors continuïn formant-se i mantinguem l’harmonia en tota la línia femenina.

I què és el més difícil de prendre decisions des d’aquest càrrec?
És un bàsic, però mantenir tothom content és impossible. El meu paper pensa en global: en el club, en la trajectòria d’una jugadora, en el futur del club; i normalment la gent demana respostes immediates per al present. A vegades les decisions que prenc estan més pensades per al futur que per al present, i això costa de veure quan la teva resposta és per a ara. Sovint tiro cap a decisions que protegeixen més el futur, pensant a créixer, en ser millors, en tota la trajectòria que espero, des de la meva arribada, que puguem fer. 

D’aquí a uns anys, què t’agradaria haver aconseguit amb el futbol femení de l’Europa per poder dir que el projecte ha estat un èxit?
M’encantaria poder incorporar moltes més noies i molts més rols femenins a tota l’estructura: a l’àrea de salut, de rendiment, de coordinació. És un repte que em proposo, i també m’agradaria professionalitzar una mica més tota l’estructura femenina, en funcionament i optimització de processos. I, pel que fa al rendiment, l’objectiu és tenir un primer equip a Primera Federació i que, a partir d’allà, tota la base mantingui el rendiment que mostra des de fa temps, amb salut i amb jugadores amb opcions d’arribar al primer equip. 

Ana Barbancho, nova directora esportiva del CE Europa, asseguda a les graderies. Luz Serrano