Aquest dilluns el president americà Donald Trump ha signat uns aranzels del 25% sobre l’acer i l’alumini per a tots els països del món.

Aquesta mesura arriba després dels diferents moviments semblants a països d’Amèrica Llatina com Colòmbia o Veneçuela en les últimes setmanes. Les accions van arribar en l'àmbit internacional amb diversos impostos aplicats a països com Mèxic o Canadà que va haver de suspendre; i darrerament a la Xina, el seu gran enemic en l'àmbit internacional. El president americà va imposar al gegant asiàtic uns aranzels del 10% a tots els seus productes.

Anna Ayuso, investigadora i coordinadora d’investigació del CIDOB analitza breument les accions de Trump, i les seves implicacions a escala internacional. 

A escala americana, quines creu que poden arribar a ser les conseqüències d’aquestes accions? 
Per una banda, és un missatge que envia Trump, que deixa veure que està disposat a arribar al que sigui. “Ells ens necessiten més a nosaltres que nosaltres a ells”, ha dit públicament. Però també, això farà que molts països mirin més de diversificar les seves relacions. Mèxic és el que ho té més difícil, perquè el 70% del seu comerç és amb els EUA, però també és veritat que les empreses americanes tenen molts interessos a Mèxic. Hi haurà una pressió per part dels EUA perquè es mantinguin els seus interessos al país. I això a tot arreu.

I pel que fa a Colòmbia?
Colòmbia fa molt de temps que diversifica el seu comerç, era dels països amb més mercat als Estats Units, i l'ha anat ampliant amb la Xina o amb la Unió Europea, amb qui té acord de lliure comerç, per exemple. Evidentment, la Xina és la que aprofita més aquests forats per tenir més presència americana. De fet, en molts països d'Amèrica del Sud ja és el primer soci comercial.

Per tant, en l’àmbit intern, aquestes polítiques generen diferències? 
Hi ha un límit en aquesta política. Inclús dintre del país hi ha posicionaments diferents. Hi ha estats que estan en contra d'aquestes polítiques perquè els afecten. Per exemple, Trump ha volgut no donar la nacionalitat als fills d'immigrants il·legals. En resposta a això, 22 estats han recorregut al Suprem aquesta mesura, ja que com està dintre de la Constitució dels Estats Units, legalment no es pot fer.

(...)
Totes les persones que neixen al país tenen dret a la nacionalitat. És a dir, hi ha límits econòmics, demogràfics, però per a ell és important demostrar que això és una de les promeses de campanya que està complint. D'altres seran més difícils. 

A partir d’aquest cas, considera que pot crear un precedent en les relacions entre els EUA i els països d’Amèrica Llatina? 
El que sí que pot passar és que els països es vagin allunyant, buscant col·laborar entre si i d'alguna manera fer que els Estats Units quedin més marginats. Tot i que té molta influència, hi ha altres potències que estan entrant al país. Veneçuela està en mans de la Xina, Brasil està als BRICS… Mèxic és el que ho té pitjor, però suposo que també anirà buscant maneres de buscar més seguretat. Crec que la gran majoria de països evitaran l'enfrontament. Negociaran les condicions, les quantitats i les formes, però no crec que hi hagi cap enfrontament a curt termini.