- entrevistes -
Publicat el 11 d’octubre 2024

De fer un pòdcast amb les amigues a la seva habitació a presentar la Marató de 3Cat. La vida de Carla Rubio (Vic, 2002) ha fet un tomb radical en el darrer any. Malgrat estudiar Educació Infantil i Primària, la seva vocació comunicativa la va portar a començar Tranqui jo també. El seu pòdcast autogestionat que va cridar l’atenció de Som EVA, la plataforma per a joves de 3Cat. Un any més tard, Rubio es dedica al món de la comunicació, ha presentat dos programes (Ets un motivat i Xafogor) i augura un any ple d’èxits i sorpreses.

S'ha convertit en una de les cares visibles de Som EVA, que en el primer any de vida ha combinat crítiques i elogis. Des de la seva aposta decidida per fer contingut per a joves, passant per les temàtiques dels programes o l'elecció dels influencers que els presenten. Rubio repassa, en una entrevista amb el Diari de Barcelona, el seu any de debut com a comunicadora i el de Som EVA.


Quin canvi de vida en 1 any.
Sí. Penso en la Carla de fa un any que vivia a Girona, estudiant a la universitat i anant un dia a gravar i la Carla d'ara que viu a Barcelona i que cada dia té coses a gravar, i és molt fort. Aquest any he apostat al 100% per la comunicació. El canvi ha sortit de manera orgànica i fruit de la il·lusió. Per tant, no m'ha costat de manera negativa, però quan ho reflexiono sí que penso que ha estat un gir bastant brutal. 

Com t’has convertit en una comunicadora?
El món de la comunicació sempre m'havia agradat i de fet era una carrera que jo tenia molt pendent. Però a últim moment vaig decidir-me per la docència perquè englobava la part comunicativa i a més a més, el contacte amb els infants. A mesura que va anar passant el temps, fent la carrera em vaig adonar que amb només una classe no en tenia prou. 

I decideixes crear un pòdcast.
Convidava les amigues a la meva habitació i parlàvem. Vaig començar a fer-ne promoció per TikTok penjant trossos de vídeo. De seguida va anar relativament bé i des de TV3 em van demanar de fer un càsting per ser la presentadora digital d'Eufòria. Em van agafar i va ser una carta de presentació molt xula perquè era una cosa molt poc guionitzada i vaig poder ser mostrar-me tal com soc. Al cap de poc temps va néixer EVA i vaig començar a presentar programes d'allà.


"El meu pòdcast va començar xerrant amb les amigues a l'habitació de casa"


Com et definiries? 
Com a presentadora i com a comunicadora, ni com a influencer ni com a, molt menys, periodista. Per ser periodista has de tenir un títol, això per començar. A mi el que se'm dóna bé i el que jo vull fer és comunicar. I influencer no és el que vull fer, no és el que estic fent i no és ni molt menys el que soc.  És a dir, hi ha contingut meu a internet perquè el món està canviant i els programes ja no surten a la tele, sinó que surten a internet i la promoció ja no es fa amb anuncis, sinó que es fa per tiktoks.

L’únic camí per ser comunicadora en català són les xarxes?
Has de recordar tota l’estona que existeixes i has d'estar molt present a xarxes. Continuar treballant d'això depèn molt poc de tu. Per sort o per desgràcia, depèn molt que et truquin. Però és així en totes les professions artístiques. No hi ha actor que no tingui perfil a Instagram i no hi ha cantant que no pengi tiktoks. 

Això vol dir exposar la teva vida?
És una cosa de què sempre he volgut defugir completament. De la meva vida privada no exposo res. Sí que quan vaig de viatge faig algun vlog perquè m'agrada. I tinc la teoria que si no treballès d'això, el penjaria igual perquè em fa riure. Però sobretot perquè la gent que ha empatitzat amb tu t'ha de conèixer una mica.

@ccarlarubio un dia amb mi 🧚🏼‍♀️ ràdio i l’estrena de Mar i Cel gràcies a @Estrella Damm CAT | ig: ccarlarubio ✨😋💞 . . . . . . . . . #estiktokat #vlog #vlogs #undiaambmi #undiaconmigo #undiaenmivida #catalunya #català #tiktokcatalunya #catalunyatiktok #maricel #barcelona #vlogger #SantJordi2024 ♬ original sound - CARLA RUBIO

Sovint es parla de la por a ser reemplaçada de les noies joves que treballen en l’àmbit de la comunicació. Tu sents la por?
Totalment. He après a viure amb la por. Perquè és un món que canvia tan de pressa que penso que d'aquí a dos dies apareixerà una noia que també xerrarà molt bé, serà superdivertida, tindrà molts més seguidors i ocuparà el meu espai. De la mateixa manera que en el seu moment vaig aparèixer jo i suposo que també devia eclipsar llocs de feina. Un any és poquíssim i ja penso que no soc la novetat o que cada cop soc menys jove. I tinc 22 anys, eh? Quan ets dona se t'exigeix molt més i és complicat aprendre a viure amb això.

A treballar sent la noia jove.
Sí. Com a noia et veus obligada a fer-ho tot sempre perfecte i a no parar. Els nois també estan molt implicats, però sí que veus que es poden permetre un error que nosaltres sentim sempre que no ens podem permetre. Visc molt amb el neguit de: no et pots equivocar i vigila com fas les coses, i vigila què dius. I crec que els homes, pel sistema misogin en què vivim, amb això estan molt més relaxats. I tampoc afecta igual fer-se gran i envellir quan ets un home que quan ets una dona. Perquè quan ets una dona et tornes una boomer més vella, i quan ets un home simplement ets més savi.


"En un any ja penso que no soc la novetat o que cada vegada soc menys jove, i tinc 22 anys eh!"


Quina mena de programes vol fer Carla Rubio, de temàtiques d’actualitat o d’entreteniment?
És el meu gran debat. Crec que he descobert que m'agraden les dues coses perquè soc les dues coses. M'agrada molt parlar de coses més serioses, però alhora també tinc una part molt divertida. Llavors, sí que em fa molt feliç sempre que se'm doni l'oportunitat de fer-ho, combinar-ho. No em sembla gens incompatible.

No és millor especialitzar-se?
Penso que les persones són polifacètiques i sobretot som canviants. Si em decidís i digués doncs només vull parlar de temes seriosos, tinc tot el dret del món a fer-ho. I si d'aquí a dos dies vull canviar d'especialització, també. El tema de les professions per a tota la vida ens limita. Tinc molt clar què no m'agrada i què no faria mai, però és que m'agraden moltes coses i sempre que ho pugui fer tot, no veig per què no fer-ho.

Com valores la feina de Som EVA en el seu primer any de vida?
S’està fent una feina increïble. Es nota molt quan una persona gran fa alguna cosa per a joves i crec que EVA té cada cop més la voluntat que sigui la gent jove qui fa coses per a joves. S'estan donant moltes oportunitats a gent diversa. Crec que hi havia molt la sensació que érem sempre les mateixes cares i n'estan apareixent de noves. Fa només un any que existeix, crec que ha estat un any molt bo, però que li queda trajectòria i s'està fent una tasca molt important.

Els joves han de fer els programes per als joves i els adults per als adults?
És un debat que també tinc. Alhora també hi ha aquesta mania de tot per als joves: bé, la gent adulta també ha de tenir els seus programes. I entenc que els meus pares, quan encenen la tele, prefereixin veure un presentador de la seva edat, que no una nena de 20 anys, però molt divertida i molt eixerida presentant. Està bé que cada format tingui el seu espai i els seus presentadors. També és veritat que a TV3, per exemple, en el temps trobem moltes cares joves.

Per fi la Corpo es rejoveneix.
Crec que hi ha la visió que la Corpo és un home gran que de sobte diu als joves que llegeixin el seu guió, i no dic que no hagi passat o que no continuï passant, però amb mi ha estat diferent.  Quan tinc idees de programes, me les deixen fer. Si els encaixa, les puc dirigir, les puc fer a la meva manera, el guió me l'he escrit sempre jo, sempre he pogut dir el que volia, etcètera. De veritat que hi ha molta voluntat en fer les coses bé.


"Hi ha la visió que la Corpo és un home gran que de sobte li diu als joves que llegeixin el seu guió"


Però sovint amb creadors de contingut que utilitzen el castellà a les seves xarxes.
És una estratègia que té sentit i a vegades funciona, com és el cas de Laura Escanes. L'hem convertit en catalana, continua fent contingut en castellà, però està superorgullosa de presentar La Travessa. I arran d'això s'ha atrevit a penjar més instastories en català, per molt que no tinguin a veure amb el programa que ella presenta a 3Cat.

I a vegades no funciona, com el cas de l’Arnau Marín.
Crec que no ha fet gens de promoció de Xef Marín i que tampoc ha aportat les visualitzacions que es pensava. S'havia de provar i aprendre'n. Per què una persona com la Laura ha funcionat i una persona com l'Arnau no? Perquè una persona tenia ganes de fer-ho i l'altra no. 

Estàs a favor de l’estratègia de Som EVA?
Em sembla bé apostar per aquest tipus de perfils si té un sentit, sinó, estem fracassant. En el cas de la Laura tenia un sentit perquè era una noia que havia fet periodisme. Evidentment, crec que s'ha de prioritzar els creadors i comunicadors catalans, però si d'entrada s'utilitza aquesta estratègia amb cap i funciona, com ja ha passat, em sembla bé. Sempre que es parli un català digne i ben parlat.


"Per què Laura Escanes ha funcionat i Arnau Marín no? Perquè un tenia ganes de fer-ho i l'altre no"


Falten temàtiques d'actualitat en els continguts d’EVA?
Crec que el primer any era de prova i error. Estàvem tots mirant a veure què agradava i què no. Ara ja s'està començant a posar tot a lloc. La intenció és, a partir d'ara, tirar una mica més per temàtiques serioses, perquè sí que crec que és una cosa que falta. Moltes vegades tractem a l'audiència jove de tontos, i que només els interessen els safarejos, i no és gens així. Cal poder combinar un Clímax que va de cites o un Loft que parlen més de safareig, amb un programa com La Turra o d'altres més seriosos, perquè també funcionen i també són interessants. 

I quin format interessa més als joves?
No en tinc ni idea i és una cosa frustrant perquè no parem de canviar tota l'estona. Fa un mes estaven de moda els pòdcast, i ara ja no el facis més de 30 minuts, que no se'l miren, però no el facis massa curt perquè no hi queda contingut. Em sembla un error intentar contentar tothom. També ens hem d'escoltar i dir: "Jo vull fer això, vull parlar d'això", que duri el que hagi de durar, i prou. Crec que ens avorrim i anem tota l'estona de contraris. Ara està de moda penjar molt? Doncs de sobte ja no pengis res. 

Com serà la Carla Rubio d'aquí a 10 anys?
És tan complicat fer plans de futur amb aquesta professió que genuïnament no sé què estaré fent d'aquí a un mes. Ara mateix em fa molt feliç el món de la comunicació i espero poder continuar treballant d'això. Ara bé, espero que a la Carla d'un futur si això ja li deixa d'agradar o no li surt a compte, doncs sàpiga dir que no.

I aquest any?
Estic en reunions encara. És molt professional això, però és veritat, no és allò que m'estic guardant un gran secret. Espero que sigui un gran any com l'anterior, és l'únic que vull. 

Però Tranqui jo també continuarà...
La idea és que continuï. Tot i que al ser un projecte autogestionat, sempre tot és molt més complicat. Presento, dirigeixo, porto tota la idea i faig de productora. De moment he fet quatre capítols a la segona temporada i han anat molt bé.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —