Irene Montero: "El que proposem amb Rufián és traçar un camí no només electoral perquè l'esquerra recuperi l'orgull" - Diari de Barcelona
La caiguda del bipartidisme, l’auge de les noves esquerres o la revolució feminista a Espanya són tres fenòmens difícils d’entendre sense lideratges com el d’Irene Montero (Madrid, 1988). Psicòloga de formació i política per vocació, al llarg de la seva trajectòria ha ocupat alguns dels càrrecs de representació més rellevants a Espanya i a Europa: ministra d’Igualtat (2020-2023), portaveu d’Unidas Podemos al Congrés (2017-2020) i vicepresidenta de The Left al Parlament Europeu des del 2024, responsabilitat que compagina amb la d’eurodiputada.
Ens rep a primera hora al campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, on en poques hores es podria començar a definir el rumb de les pròximes eleccions generals. Hi desgrana algunes de les claus del seu retorn a la política estatal. Compartirà paraula amb Gabriel Rufián, portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya, amb qui debatrà i intentarà traçar ponts perquè la resta de forces d’esquerres hi sumin nous equilibris i puguin mantenir-se fermes davant la dreta i l’extrema dreta.
Després d'una trajectòria majoritàriament lligada a la política nacional, com t’has adaptat al canvi a la política comunitària?
És una altra fase i uns altres tipus d'aprenentatges. A Europa es negocia en un idioma i amb dinàmiques diferents. Tot té la seva part bona i t'ajuda a afrontar millor les negociacions i els debats polítics, però em continua agradant més la política estatal. A Europa, les instàncies que realment decideixen (la Comissió i el Consell europeus), no són escollides democràticament, i acaben sent centres de poder al servei de les elits i les multinacionals.
Després d'anys d'atacs personals, quina era la finalitat de la teva sortida cap a la Unió Europea?
És el resultat d'un procés polític amb l'objectiu de frenar les transformacions socials a Espanya. L'esquerra espanyola mai havia tingut tant poder des de la II República, i això no li ha agradat a molta gent. Sobretot a una dreta que va organitzar un sistema corrupte a la policia i als tribunals per intentar que Podem desaparegués. Que jo ara estigui a Europa és una conseqüència d'aquest procés d'intentar acabar amb Podem i amb la possibilitat que s'obri un camí democràtic plurinacional a Espanya.
Ara planteges una nova coalició de les esquerres espanyoles. És qüestió d'egos, qüestió de temps...?
Quan transformes, hi ha una reacció que no tothom està disposat a suportar. Molt poca gent amb poder vol fer una llei que reguli el preu dels lloguers o dir que l'aigua és un bé públic, perquè llavors cauran clatellades per tot arreu i hi haurà una ofensiva mediàtica, política i judicial. Des de l’àmbit mediàtic, plantejar les diferències com una qüestió d'egos és una temptació molt sucosa. Òbviament, els que ens dediquem a fer política som éssers humans i hi ha vegades que et cauen millor unes persones o pitjor d'altres.
(...)
Però lo determinant d'aquests anys és que l'esquerra ha tingut més poder que mai i que hi ha hagut una ofensiva reaccionària per intentar impedir els canvis. I una de les estratègies més eficaces ha estat que dubtéssim de nosaltres mateixes entre nosaltres. Amb aquests aprenentatges, sense oblidar-ho, ara cal donar més importància al que podem fer en el futur que al que ja ha passat, perquè els problemes continuen sent urgents. La gent continua necessitant que l’habitatge no li costi el 70 % del salari o que no hagi de treballar 8 o 10 hores al dia, amb hores extra no pagades i sense poder fer vacances, o simplement poder viure perquè la vida t’aixafa. Si hem de canviar aquesta realitat, hem de ser capaços de treballar perquè l'esquerra estigui forta tant a Espanya com a Catalunya.
El fet que Yolanda Díaz no es presenti com a lideratge pot facilitar encara més que hi hagi una coalició electoral o un moviment més unificat?
Això són qüestions internes de Sumar i no crec que sigui jo qui hagi de donar una opinió d'això. Gabriel Rufián i jo proposem la possibilitat de fer equip perquè l'esquerra recuperi l'orgull. I no només votant, sinó en una conversa amb amics on li puguem parar els peus al fatxa que diu que les feministes hem anat massa lluny, o que els catalans no tenen dret a decidir. També té una traducció electoral, que és votar amb consciència una opció d'esquerres que no només posarà coses en un programa, sinó que després, si té poder a les institucions, les durà a terme.
Si aquesta coalició es materialitza, t'agradaria liderar-la?
Estic encantada de fer equip amb Gabriel Rufián. A Podem les decisions sempre les pren la gent votant i amb primàries, i crec que això és millor mètode. Fem propostes, però que al final decideixi la gent sempre és una bona cosa.
"Estic disposada a contribuir des del lloc que sigui necessari perquè Espanya tingui una esquerra forta i amb capacitat de transformació"
Però hi ha voluntat de tornar a la política nacional.
Per descomptat que sí, estic disposada a fer-ho i tinc moltes ganes de contribuir des del lloc que sigui necessari perquè Espanya tingui una esquerra forta i amb capacitat de transformació.
Pel que fa al feminisme, la ministra d'Igualtat vol blindar l'avortament a la Constitució, però hi ha juristes que diuen que no serviria per protegir més aquest dret. Què n'opines?
Estic molt preocupada. Ara mateix el Tribunal Constitucional ja reconeix el dret a l'avortament vinculat a l'article 15, el dret a la vida i a la integritat física, que té la màxima protecció jurídica a Espanya. El govern espanyol, en un afany d'aconseguir un titular més que un blindatge efectiu, ho ha portat per l'article 43, que és el dret a la salut. El dret a la salut té una protecció constitucional menor, igual que el dret a l'habitatge. Si posem l'avortament a l'article 43 ja no l'estem blindant com un dret fonamental, sinó que estem degradant el seu reconeixement jurídic. És un error absolut buscar un titular que pot acabar perjudicant un dret.
En el primer trimestre del 2026 s'han assassinat 14 dones, una xifra rècord des del 2021. Què més falla del sistema?
Falla la nostra capacitat per frenar els discursos i les idees falses que sostenen la cultura de la violació. Es naturalitzen discursos misògins o masclistes com si fossin una opinió més. També falta pressupost per finançar adequadament els serveis d'atenció a les víctimes i, per descomptat, falta formació. Quan un jutge sotmet una víctima a un interrogatori preguntant-li com la tocaven o dient-li que actua per despit perquè no la van estimar, queda clar que fa falta formació. És fonamental posar el focus en la detecció precoç: cal gent preparada als centres de salut, al pediatre o a les escoles per identificar els senyals de violència i oferir a la víctima un canal segur on no la deixin sola.
Els últims informes apunten que els joves són menys feministes o creuen que s'exagera. S'ha de reformular l'activisme feminista?
És molt important que la gent jove parli en primera persona, perquè en la política institucional estem tot el dia parlant-ne i molt poques vegades us escoltem. Si mires les enquestes, hi ha nois joves radicalitzats cap a posicions d'extrema dreta, però això passa perquè l'algoritme de les xarxes i els centres de poder estan dissenyats per promoure discursos fatxes. Però alhora, cada vegada hi ha més joves que han assumit consensos socials: que et mirin el mòbil és violència, o que dir "maricón de merda" és homofòbia i violència. La reacció antifeminista es produeix precisament quan el feminisme toca les qüestions materials, com el repartiment de la riquesa i del temps.
"La inacció davant la greu crisi d'habitatge és la principal catifa vermella per la qual està creixent l'extrema dreta"
Canviant a l'habitatge, quina seria la teva proposta si demà arribessis al govern?
Si entrem al govern amb prou força, l'endemà mateix es poden abaixar els lloguers per llei un 40 % menys. Hi ha altres mesures, com prohibir els pisos turístics o expropiar els fons voltor, perquè la Constitució diu que tota la riquesa del país està al servei de l'interès general. La inacció davant la greu crisi d'habitatge és la principal catifa vermella per la qual està creixent l'extrema dreta. Durant la pandèmia, quan estava Podem al Govern, es van regular i topar els preus, i van baixar. Ja sabem que aquestes mesures funcionen.
Podemos es va abstenir del decret anticrisi proposat pel PSOE al Congrés. En una entrevista, vas afirmar que les mesures eren “ineficaces” i “de dretes”. Què proposaries per corregir-ho?
La qüestió de fons és que a Espanya el rendisme té molt de poder i hi ha partits, com la dreta espanyola i la catalana, que el defensen obertament. Espanya té un problema d'especulació amb l'habitatge: la gent és expulsada dels seus barris per fer Airbnb o no es pot independitzar i ha de compartir pis amb 50 anys. Ara mateix la prioritat és frenar aquesta espiral especulativa i limitar els preus perquè l'habitatge sigui un dret i no un negoci. Si governa l'esquerra i s'abaixa el preu dels lloguers, hi haurà una campanya brutal; diran que s'enfonsarà l'economia, igual que ho deien del salari mínim. Però cal enfrontar-se amb valentia, encara que et caiguin clatellades.
A escala internacional, com valores l’actuació de la UE davant els conflictes de Gaza i Ucraïna o de líders com Trump?
Els líders europeus actuals haurien d'acabar asseguts al banc dels acusats per la seva complicitat amb el genocidi a Gaza, i amb les guerres d'un criminal com Donald Trump i d'un genocida com Netanyahu. Els tecnòcrates europeus parlen del "jardí europeu" com un oasi de pau, i consideren la resta del món com a bàrbars, però aquest jardí continua sent el principal soci comercial de l'Estat terrorista d'Israel. Europa té un paper desastrós ara mateix. Hauria d'utilitzar el seu poder per trencar les relacions diplomàtiques, comercials i militars amb els genocides, i sortir de l'OTAN per deixar aïllat a Donald Trump, i construir relacions basades en la pau i el multilateralisme.
Pel que descrius, Espanya ho està fent bé?
Espanya s'està oposant al discurs de les elits europees que està més dretanitzat. Però la realitat és que Espanya diu que fa un embargament d'armes, però continua comprant i venent armes a Israel. Pot tenir una disputa simbòlica amb Trump, però compleix amb el compromís de despesa del 2 % del PIB en armes, uns diners que no van als serveis públics. També diu que no a l'ofensiva contra l'Iran, no obstant això, a Rota (Cadis) i Morón (Sevilla) continuen havent-hi militars nord-americans que fan servir les nostres bases militars. Si realment volguéssim aïllar a Donald Trump, plantejaríem un calendari de sortida de l'OTAN i diríem "fora militars nord-americans d'Espanya".
"Aquest govern ha estat dos anys intentant evitar la paraula genocidi i només ha intentat fer alguna cosa quan ha vist que el moviment popular l'arrossegava"
Què creus que frena el govern espanyol a l'hora de prendre mesures més contundents en l'àmbit internacional?
Més que intentar fer una mica més que la resta, el que és necessari per garantir que les coses passin és fer tot el que estigui a les teves mans. I malauradament, si no hi ha una esquerra forta, això no passarà. Aquest govern ha estat dos anys intentant evitar la paraula genocidi i només ha intentat fer alguna cosa quan ha vist que el moviment popular l'arrossegava.






