Hi ha acadèmics que estudien la desigualtat des dels seus despatxos, i n'hi ha d'altres que l'han tingut davant dels ulls des que van néixer. Jason Hickel (1982) pertany al segon grup. Fill de metges que treballaven a l'actual Regne d'Eswatini (antiga Swazilàndia), Hickel va créixer al Sud Global. Però, mentre que els seus pares curaven cossos humans, ell ha decidit intentar curar un sistema econòmic. Després de forjar-se a l'elit acadèmica nord-americana —llicenciat al Wheaton College i doctorat a la Universitat de Virgínia—, Hickel mai va oblidar les seves arrels.

Des de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB (ICTA-UAB) on investiga i dona classes, s'ha convertit en una de les referències mundials en la crítica al capitalisme verd i dels defensors del decreixement. En la següent conversa, analitzem com redistribuir la riquesa radicalment per salvar el futur, desafiant les estructures de poder que mantenen els països pobres en una dependència perpètua.

​​​​​​Després del segrest del president veneçolà Nicolás Maduro, l’imperialisme nord-americà ha tornat al centre del debat. Però, difereix Trump de la política exterior clàssica dels EUA?
Molts liberals occidentals creuen que els EUA han fet un gir fosc i particularment malvat, però sempre s'han comportat d'aquesta manera. No importa una administració republicana o demòcrata, perquè és una dinàmica estructural de la posició dels EUA a l'economia mundial que no es rectificarà. La història dels EUA és de potència imperial, i la relació amb Amèrica Llatina sempre ha estat d'antagonisme i invasió.  

Així doncs, no hi ha res d’especial en aquesta intervenció?
El que és únic a l'agressió de Trump a Veneçuela és que no ha fet cap esforç per proporcionar una justificació liberal. Es tracta explícitament de dominació i d’apropiació de recursos. El motor estructural d'això és que els EUA són un país capitalista i el nucli de l'economia mundial. 

Per què volen ara controlar l'hemisferi occidental?
Els EUA estan perdent accés a mà d'obra barata i recursos de la Xina, a mesura que augmenta el seu desenvolupament tecnològic i els salaris. Estan intentant trobar una manera de substituir-ho, i els pròxims anys veurem una intensificació de la violència cap a Amèrica Llatina. Això hauria de ser una advertència als governs i moviments polítics llatinoamericans. 

"És d'interès dels estats que cerquen la sobirania a Amèrica Llatina ajuntar-se, formar una coalició d'equilibri, crear pactes militars i resistir"

Què han de fer?
No hi haurà cap sentit en apel·lar a qüestions morals o a la llei internacional. L'únic llenguatge al qual respon el poder imperial és la força. És d'interès dels estats que cerquen la sobirania a Amèrica Llatina ajuntar-se, formar una coalició d'equilibri, crear pactes militars, i resistir.

Veneçuela està afectada per les sancions dels EUA. En un article publicat a Al-Jazeera, dius que les sancions dels EUA i Europa han matat 38 milions de persones des de 1970, d’acord amb un estudi de The Lancet. Com poden els països contrarestar els efectes de les sancions?
La clau és que els països del Sud Global es posin seriosos sobre reduir la seva dependència de les importacions dels EUA i del dòlar. Mentre siguis dependent seràs vulnerable a les sancions. Pots intentar substituir-les mitjançant producció domèstica, mitjançant planificació regional, o per altres socis comercials com la Xina. També poden utilitzar línies d'intercanvi (swap lines) per comerciar sense una moneda central com el dòlar o l'euro. Els esforços per desdolaritzar el comerç Sud-Sud són crucials.

També has escrit sobre les millores constants de les condicions laborals a la Xina. Quins efectes tenen en l’economia mundial?
Els capitalistes occidentals han confiat en la mà d'obra barata de la Xina durant dècades, i han obtingut grans beneficis mitjançant l'intercanvi desigual. Però els salaris dels treballadors manufacturers a la Xina s’han multiplicat per set o vuit vegades en les darreres dècades. Aquest flux de valor s’ha tallat i s’han restringit part dels beneficis. L'agressió occidental cap a la Xina i la campanya de la por és una resposta a això. El que Occident voldria fer, i particularment els EUA, seria envair la Xina, des-desenvolupar l'economia, rebaixar els salaris i restaurar la rendibilitat de les empreses occidentals. 

"La Xina ha trencat amb l'intercanvi desigual gràcies al comunisme"

El que expliques és l'intercanvi desigual del treball en l'economia mundial. La Xina ha trencat aquesta relació centre-perifèria. Com ho ha fet?
A través del comunisme. Pels països en desenvolupament, confiar en el capitalisme és extremadament ineficaç, perquè el capital només inverteix i produeix si és rendible. El capital troba més rendible invertir en tallers d'explotació o producció de plantació, explotant mà d'obra barata en posicions subordinades en les cadenes de subministrament globals. Superar aquesta limitació és organitzar la producció i la inversió entorn d'objectius de desenvolupament. Això requereix control públic sobre les finances i política industrial, de manera que l'estat guiï la producció cap als objectius de desenvolupament nacionals.

Ets un defensor del decreixement econòmic. La Xina ha tret centenars de milions de persones de la pobresa amb polítiques de creixement econòmic intensiu. Això no qüestiona el model del decreixement? 
El decreixement no és dirigit a països en desenvolupament o semiperifèrics com la Xina. S’enfoca a les economies centrals del sistema mundial, les d'alts ingressos, perquè són les que estan impulsant el col·lapse ecològic. El que el decreixement demana és que els països desenvolupats redueixin l’ús de materials i d'energia per tal de permetre assolir objectius ecològics. En la majoria dels casos al Sud Global, consumeixen pocs materials i energia per satisfer les necessitats bàsiques. La Xina en consumeix més, però no tant com els Estats Units o Noruega, per càpita.

També ets partidari de la “teoria monetària moderna”. En què consisteix i què aporta de nou?
Simplement observa com funcionen les finances. Tendim a assumir que els estats, quan volen augmentar la despesa pública, han de posar impostos a la gent o a les corporacions per obtenir l’ingrés necessari. La teoria monetària moderna observa que no és necessari, i que els estats tenen el poder de l'emissió de moneda. Poden crear la moneda nacional i mobilitzar la producció d’aquesta moneda per qualsevol cosa que vulguin fer. La limitació és sempre la inflació.

"La idea darrere de l'euro és prevenir que els governs d'esquerres dins de la UE instaurin el control públic sobre la producció"

Com s’evita?
Reduir a escala la producció innecessària i el consum en altres llocs de l'economia. Això es pot aconseguir posant impostos als rics, no tant per finançar la producció pública, com per reduir el seu consum. A més, pots utilitzar política de crèdit per restringir inversions privades en coses supèrflues.

Què passa si un país no té moneda pròpia, com és el cas d'Espanya?
És una llàstima. La idea darrere d'això és prevenir governs d'esquerres dins de la Unió Europea que implementin polítiques socialistes, prevenint el control públic sobre la producció. Podrien o bé violar aquesta norma i emprendre-ho de totes maneres, coordinar-se per canviar aquesta norma, o sortir de cop de l'Eurozona i restablir la moneda nacional. 

Ets crític amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU. Quins són els problemes d’aquesta agenda?
Per aconseguir aquests objectius es requereix control públic sobre la producció, el qual no tenim en una economia capitalista. De moment, els ODS són fantasia. Fins i tot els objectius més bàsics estan fracassant, com l'Acord de París. Els governs estan d'acord amb aquests objectius, però no poden assolir-los perquè no controlen la producció. Vivim a l’ombra del món que podríem tenir, i em sap greu pel jovent; però el discurs que se'ns alimenta que aquesta crisi és impossible de resoldre és fals.

"La idea que podem suplicar als governs existents que implementin polítiques socials i ecològiques és una fantasia"

Som a temps de solucionar-ho, doncs?
Sí, perquè la capacitat productiva mundial és gegant. Hem de construir un moviment polític que pugui prendre el poder estatal, a través d'eleccions idealment o d'altres mitjans, i que implementi el tipus de transició que requerim. La idea que podem suplicar als governs existents que implementin polítiques socials i ecològiques és una fantasia.

És realista assolir el socialisme al món d’avui?
Absolutament. La gent diu que aquest és temps de l'ascens de l'extrema dreta, i que encara és més difícil d’assolir el socialisme. Però és exactament ara quan l’alternativa socialista pot ser convincent. Els partits liberals no han resolt problemes bàsics com la crisi de l'habitatge o la crisi climàtica. La gent està caient en mans de narratives populistes d’extrema dreta perquè són els únics que els hi ofereixen. 

Es combat amb populisme d'esquerres?
Necessitem narratives socialistes populistes que puguin parlar a la desesperació de la gent i mobilitzar-los. Ara és el moment.