Joan Roura (Badalona, 1959) és un periodista especialitzat en el Pròxim Orient i redactor de la secció d'Internacional de TV3. Amb una llarga trajectòria cobrint el conflicte entre Israel i Palestina, ha informat sobre el terreny des d’Israel i el Líban. La seva tasca informativa destaca per l'anàlisi de les arrels històriques i colonials dels conflictes en aquesta regió, sovint amb una mirada crítica cap a l'ocupació.

Ha denunciat públicament les restriccions a la llibertat de premsa a la zona i les pressions polítiques i mediàtiques que ha rebut per la seva cobertura dels fets. 

Què és el que fa que el conflicte entre Israel i Palestina sigui tan diferent dels altres que veiem al món? 
Sempre dic que és la mare de tots els conflictes: ho té tot. Primerament, la proximitat geogràfica respecte als països europeus i, sobretot, la implicació religiosa. En segon lloc, Israel és culturalment molt proper a Occident, mentre que Palestina compta amb el suport de la comunitat àrab. A més és la zona on van néixer les tres religions monoteistes i s'hi van disputar les croades. En resum, és un conflicte en una àrea explosiva com és l'Orient Mitjà. El 60 % de l'energia que es consumeix al món procedeix d'allà, per tant, és un lloc estratègic, afegit també que és un encreuament de camins entre Àsia, Europa i Àfrica i hi trobem el canal de Suez.  La gran clau és la implicació de totes les potències internacionals.

Per què?
Això el va transformar en un conflicte colonial que va tenir una solució colonial. Es va prometre un estat per als jueus arreu del món, conforme a les tesis sionistes, en un territori que no els pertanyia. A més, la mesura d'aquesta guerra no té precedents en cap altra de la regió. Hi ha hagut més morts que en la suma de totes les guerres que ha disputat Israel amb els països àrabs i amb els palestins. 

Per què s'ha posat tant el focus mediàtic en aquella zona, a diferència d'altres conflictes igualment greus? 
La importància d'una notícia juga amb molts factors: el factor de proximitat, el de cultura, l’estratègic... Encara que tots ens creguem molt laics, la relació cultural i religiosa amb aquella regió fa molt a part de l'estratègia. També cal tenir en compte que els grans mitjans de comunicació són anglosaxons i han pres claríssimament partit pels que són "els nostres". Qui són els nostres? La població blanca i jueva d'aquella regió, representada per l'estat d'Israel i el moviment sionista internacional. Culturalment, són més propers a aquesta població que no pas a la població àrab musulmana.

"Hi ha hagut més morts en aquesta guerra a Gaza que en la suma de totes les guerres d'Israel amb els països àrabs i amb els palestins"

Quines dificultats concretes hi ha actualment per treballar-hi com a periodista? 
De dificultats, per anar-hi, n’hi ha moltes. Hi són perquè no s’ha pogut entrar a Gaza en dos anys i mig. La cobertura no és completa sense poder accedir a l’indret on s’està donant un fet sense precedents. Per tant, de dificultats, totes, perquè hem estat vetats i hem estat prohibits d'informar des de la Franja. 
Els únics que han pogut informar-hi han estat els periodistes palestins que ja hi residien, i ho han pagat amb la vida. L'última xifra que tinc està al voltant dels 280 periodistes morts. Israel ha anat directament a la caça i captura deliberada contra els professionals de la informació palestins. 

És segur treballar com a periodista a Israel? Se sent segur en el seu entorn laboral? 
La cobertura des de Gaza és impossible, però des d’Israel és una altra cosa. Els corresponsals que hem anat allà hem pogut treballar amb la llibertat que permeten les circumstàncies i informar del que passa a Gaza des de Jerusalem. Pel que fa a mi, afortunadament no he rebut absolutament cap amenaça directa de cap bàndol. He coincidit molts cops, abans d’aquest últim conflicte, amb Hamas i mai m’han posat cap trava per entrevistar o acompanyar-me a segons quins llocs. Però estic segur que sí que ho han fet amb els periodistes palestins de la Franja. 

I d’Israel, ha percebut pressions o intents d'influència? 
Israel també ha intentat pressionar. Tinc constància que a través de l'ambaixada i del lobby sionista català han trucat diverses vegades a la tele queixant-se de les meves informacions. Han demanat que se'm sancionés al Parlament, han intentat que modifiqués la meva línia d'interpretació d'aquest conflicte i fins i tot han intentat apartar-me a mi de la informació. Afortunadament, la Corporació ha estat professional i no m’han tocat ni una sola paraula del que he dit, m’han deixat fer com he fet sempre. 

"S'han pagat sumes molt importats a influencers, tiktokers i youtubers prquè generin contingut a favor d'Israel"

L'estat d'Israel és molt bo fent propaganda, el que a vegades s'anomena hasbarà. Hasbarà vol dir educar, vol dir difondre i vol dir propaganda. Israel és una maquinària d’influències molt ben untada econòmicament. Tinc constància que s’han pagat sumes molt importants a influencers, tiktokers i youtubers perquè generin contingut a favor seu. Fins i tot, en viatges organitzats, han convidat celebritats d’internet nord-americanes que feien vídeos absolutament barroers, burlant-se dels palestins i lloant l'actuació israeliana a Gaza. 

Es representen adequadament ambdues versions del conflicte als mitjans?
Tota la informació és una interpretació dels fets, és una manipulació de la realitat. Quan fas una crònica, has de resumir tot el que passa, i en el fet de resumir la informació hi ha una manipulació. La BBC mira el món com el mirem des de l'Occident i aposta clarament per qüestionar la veracitat de la informació que ve del cantó àrab, i Al-Jazeera fa exactament el contrari. És simètric, els uns per un cantó, els altres per l'altre, i tots dos fan informació seriosa, però està esbiaixada. D'altra banda, pràcticament tots els mitjans de comunicació israelians han fet costat a l'operatiu militar de Netanyahu; l'únic gran mitjà de comunicació crític ha estat Haaretz. A Espanya, els mitjans de comunicació majoritàriament han denunciat aquesta situació de genocidi. 

Es parla molt d'una guerra de xifres. Són fiables les dades de víctimes que ens arriben? 
El que s'ha comprovat és que les xifres de morts que ha anat donant Hamas al llarg de dos anys i mig estaven totalment contrastades. Això ja fa temps que l'ONU ho va acceptar, i ara mateix l'estat israelià accepta els 71.000 morts. No els ha quedat més remei que acceptar-la, ja que la fiabilitat dels estudis de l’ONU és quasi infal·lible. Després, però, hi ha la xifra esfereïdora de The Lancet, que arriba a parlar d’entre 186.000 i 300.000 defuncions. Ells calculen els morts per excés, és a dir, la gent que no hauria mort si no hi hagués hagut l'operatiu militar israelià, per falta d’atenció mèdica de malalties o altres factors que no tenen a veure directament amb els bombardeigs. 

Com hem d'interpretar els fets del 7 d'octubre? El que va passar després és un genocidi?
El 7 d'octubre ni va començar ni va acabar res. El 7 d'octubre és fruit d'una política d'ocupació i d'apartheid que ha anat aplicant l'estat d'Israel. Jo no soc del bàndol propalestí, informar de la devastació no és prendre partit, sinó denunciar una realitat genocida. No hi ha encara una sentència de l'acord internacional de la justícia, però l'ONU, Amnistia Internacional i la principal organització israeliana pels drets humans el cataloguen així.