Júlia Miralles (Barcelona, 1988) és la número tres en la llista de Comuns-Front Ampli per Barcelona, després d'Ada Colau i Ernest Urtasun. Doctora en Ciència Política per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora associada de la Universitat Pompeu Fabra, s'ha especialitzat en anticorrupció, integritat pública i polítiques públiques.

En aquesta entrevista amb el Diari de Barcelona, la candidata reflexiona sobre el pes que té l'habitatge en les pròximes eleccions del 29 de novembre, les dificultats que pateixen els joves en matèries d'ocupació o mobilitat i la feina que els ha quedat pendent a l'última legislatura.

Colau anuncia un impost anual del 10 % sobre el valor dels habitatges. Si considereu que acumular habitatges impedeix que altres persones hi puguin accedir, per què proposeu un impost a partir del quart pis, en lloc de fixar un límit de nombre d'habitatges que pot tenir una persona?
Amb l'habitatge veiem una problemàtica que s'ha accentuat moltíssim i que és molt complexa. No és una situació exclusiva de Catalunya o Espanya, sinó que també la trobem en moltes grans ciutats europees. Per tant, no hi ha una única proposta que pugui resoldre el problema. Hem presentat l'impost antiespeculació: tots aquells pisos que no són per viure-hi i que no són habitatges de famílies han de tenir un impost anual del 10 %. Evidentment, no és l'única mesura. És una de les grans diferències que tenim amb el PSOE.

Quina?
Ells aposten principalment per construir, mentre que nosaltres creiem que també cal intervenir en el mercat de l'habitatge. També hem treballat per aturar les compres especulatives, una mesura que ja existeix a ciutats com Amsterdam. No pot ser que hi hagi gent que no tingui ni un sol habitatge mentre que fons voltor acumulen milers de pisos a Catalunya o a Espanya. L'impost antiespeculació també ha de servir per incentivar que els habitatges buits, destinats al lloguer temporal o turístic, es posin al mercat de lloguer permanent o es destinin a habitatge habitual.

I si una empresa mantingués un preu fix considerat lògic, estaria resolt el problema de l'acumulació de pisos per part de la banca?
El topall als preus dels lloguers és una mesura que ha funcionat: veiem que els lloguers s'han controlat i fins i tot han baixat una mica en els llocs on està en vigor. Però no és l'única mesura necessària. Els preus continuen estant desorbitats en relació amb els salaris de la majoria de la gent. És suficient fixar un preu màxim del lloguer, si es manté una concentració de la riquesa tan brutal com la que tenim, especialment en mans de fons voltor o grans tenidors com els bancs? No. No hauríem de tenir aquesta concentració de la riquesa. Si la prioritat és que les cases siguin per viure-hi, no té cap sentit que algú tingui milers o desenes de milers d'habitatges al conjunt del país.

Com fareu complir els límits del lloguer o la normativa quan qui pateix l'abús no s'atreveixi a denunciar-ho perquè necessita conservar el pis?
Això és fonamental: hem de protegir els llogaters i les persones més vulnerables. Igual que protegim els treballadors amb el dret laboral, hem de fer el mateix amb el mercat de l'habitatge. Durant dècades no hi ha hagut política d'habitatge a Espanya, però ara comença a haver-hi una política que protegeix la part més feble, que és el llogater.
El problema de la llei estatal d'habitatge és que té buits en el lloguer de temporada, d'habitacions i turístic, que el Partit Socialista va deixar malgrat les nostres advertències. Però també cal dir que les comunitats autònomes governades pel Partit Popular directament no l'han volgut aplicar.

"El PSOE aposta principalment per construir, mentre que nosaltres creiem que també cal intervenir en el mercat de l'habitatge"

Calen cossos d'inspectors, com els que hem impulsat a Catalunya, i fer complir la llei. No pot ser que grans constructors o empreses immobiliàries incompleixin constantment la normativa i no passi res. Cal reforçar-la perquè no tingui buits i protegeixi realment els llogaters i també els petits propietaris.

Creieu que és possible un diàleg sobre habitatge amb la dreta o heu tirat la tovallola? 
Hi ha un factor molt important amb Junts. Arribem a aquestes eleccions perquè els ministres del Front Ampli van pressionar el PSOE per aprovar decrets contra els desnonaments i de contenció dels preus dels lloguers. En canvi, Junts ha decidit posar-se al costat del Partit Popular i Vox en qüestions d'habitatge. Si vol defensar els interessos de la gent de Catalunya, això vol dir regular el dret a l'habitatge. En molts països europeus ho fa no només l'esquerra: és una qüestió d'Estat. Garantir que tothom tingui un lloc on viure no hauria de ser una qüestió de dretes o d'esquerres.

Hi ha empreses i immobiliàries que poden descartar persones pel seu origen o identitat a l'hora d'accedir a un habitatge. Com ho detectareu si mai no ho reconeixen explícitament?
En primer lloc, cal dir que això ja és il·legal i inconstitucional. Ningú no pot ser discriminat pel color de pell, el gènere, la identitat sexual o qualsevol altra característica. Ara bé, calen mecanismes per garantir l'aplicació efectiva de les normes. A Barcelona, durant el govern d'Ada Colau, es va millorar molt aquesta qüestió amb l'Oficina per la No Discriminació, que ha impulsat processos per casos de racisme immobiliari.

És l'única forma de discriminació?
No, també hi ha persones que són discriminades per la seva situació laboral o familiar. Això demostra que necessitem una bona regulació, voluntat política per aplicar-la i cossos d'inspectors i oficines públiques que s'encarreguin de fer complir la normativa a les empreses privades.

Heu presentat un projecte per reduir la jornada laboral a 37,5 hores setmanals mantenint el salari. Com ha de beneficiar aquesta reducció, per exemple, una persona contractada 20 hores que voldria treballar més perquè no arriba a final de mes?
La clau és treballar menys i cobrar el mateix o, fins i tot, més. No podem continuar amb unes lògiques de mercat que fan que cada vegada més la gent visqui per treballar en lloc de treballar per viure. El salari ha de permetre viure amb dignitat, pagar l'habitatge i tenir també temps de descans i d'oci.

S'hauria pogut fer aquesta legislatura?
En matèria laboral hem aconseguit victòries històriques aquesta legislatura i l'anterior. La reforma laboral ha suposat un canvi fonamental en les condicions de treball, especialment per als joves, perquè ha reduït dràsticament la temporalitat i la inestabilitat dels contractes. Però la reducció de jornada, que era un altre gran objectiu, no s'ha aconseguit perquè la dreta la va aturar.

Les dificultats econòmiques dels joves, també de la resta de la població, van lligades al cost de l'habitatge i als salaris insuficients. Una persona que treballa a jornada completa hauria de poder pagar un habitatge sense haver-lo de compartir per necessitat. Quines mesures farien possible aquest objectiu?
Cal intervenir en el mercat per abaixar els preus i millorar l'accés a l'habitatge, però també hem de millorar els salaris. Hem augmentat gairebé un 70 % el salari mínim interprofessional gràcies a la feina de Yolanda Díaz i del govern de coalició progressista, però cal anar més enllà. Els salaris mitjans també s'han quedat molt enrere respecte a la inflació i al cost de la vida, molt condicionat pel preu de l'habitatge.

Amb quin resultat concret es podria comprovar que la vostra política ha funcionat?
Hi ha dues victòries immenses que hem de posar en valor del govern de coalició progressista: l'augment del salari i la reducció de la temporalitat. Tot i això, el mercat laboral continua sent molt precari i hem d'anar molt més enllà. La següent victòria passa per millorar els salaris i repartir millor la riquesa. Per això hem apostat per un impost a la banca i a les elèctriques: quan les grans empreses obtenen beneficis extraordinaris, aquests han de revertir en el conjunt de la població.

(...)
També necessitem més democràcia dins les empreses. No pot ser que la diferència entre el salari més baix i el més alt sigui de deu, vint o trenta vegades. I hem de reduir la concentració de la riquesa. Cada vegada costa més arribar a final de mes treballant, mentre els ultrarics acumulen cada vegada més diners. Per això proposem un impost als ultrarics, seguint la proposta de Tax The Rich, perquè paguin un 2 % efectiu anual. Aquests recursos han de revertir en més igualtat: escoles, hospitals, millors trens i universitats.

Pel que fa a educació, heu pactat ampliar les excepcions de preus acadèmics per a famílies monoparentals, amb un pressupost limitat. Què prioritzeu: abaixar la matrícula a tothom o pagar també les despeses de vida dels estudiants amb menys oportunitats?
Els Comuns tenim clar que l'objectiu ha de ser la universalitat. Igual que passa amb la sanitat, tothom ha de tenir dret a un servei públic de qualitat, independentment de la seva situació econòmica. L'objectiu és tenir uns serveis públics que cobreixin les necessitats de tothom amb qualitat. Això ha de passar a la sanitat i l'educació, però també a la universitat, organisme en què els serveis públics han anat perdent qualitat.

"Hi ha dues victòries immenses que hem de posar en valor del govern de coalició progressista: l'augment del salari i la reducció de la temporalitat"

Ara bé, si ningú paga taxes universitàries, també hem de garantir que tothom pugui pagar un habitatge. No pot ser que una persona no hagi de pagar la matrícula però no pugui pagar un pis a la ciutat on estudia. Cal garantir que qualsevol persona pugui viure a la Seu, a Manresa, a Sòria o allà on necessiti per estudiar la carrera o la formació professional que vulgui.

Heu reivindicat el manteniment del 50 % de la T-usual i la T-jove durant la legislatura. Quin servei mínim de transport públic us comprometeu a garantir també fora de Barcelona?
Hem de tenir objectius molt ambiciosos. Som conscients que en aquest govern de coalició progressista no hem fet tot el que havíem de fer i entenem que hi hagi gent decebuda, perquè s'hauria pogut anar molt més enllà. Hem de mantenir unes tarifes de transport públic tan assequibles com sigui possible, però també hem de parlar de la qualitat del servei. Avui, el problema de Rodalies a Catalunya no és només el preu, sinó també un servei nefast, que s'ha anat degradant per la manca de manteniment i inversió. Catalunya és molt més que Rodalies.

Què voleu dir?
Hi ha molts pobles i ciutats mitjanes que no tenen una bona connexió ferroviària i una xarxa que continua massa centrada en Barcelona. Per això, en les negociacions dels pressupostos de la Generalitat vam insistir en la necessitat d'una visió integral del transport públic a tot el país. Rodalies ha de ser una prioritat, amb la inversió necessària de l'Estat, però també necessitem una xarxa de transport interurbà basada en l'autobús, que és fonamental per connectar pobles i ciutats. Tenim moltes mancances, especialment en les connexions amb les universitats. Hem exigit als socialistes connexions entre municipis del Baix Llobregat i la Universitat Autònoma de Barcelona, així com entre Manresa i la UAB. De vegades les línies existeixen, però tenen molt poques freqüències. 

Has mencionat diverses vegades aquesta coalició progressista. Si sortissin els números, hi haurà govern de coalició?
Nosaltres no dubtarem. Som molt conscients de les limitacions que ha tingut el govern de coalició progressista i de les grans batalles que hem hagut de donar amb el Partit Socialista. La més clara va ser quan els ministres del Front Ampli es van plantar i van dir que no entrarien al Consell de Ministres fins que no hi hagués uns decrets suficients per millorar l'habitatge al conjunt del país.Però no deixarem la gent de Catalunya ni del conjunt de l'Estat en mans de la dreta i l'extrema dreta.