El Barrufet del Temps és un tuitaire anònim que publica curiositats meteorològiques diàriament a la xarxa social.

Va unir-se a Twitter el febrer de 2014 i ja compta amb més de 47.000 seguidors, portant a terme una tasca de "divulgador" en català. Parlem amb ell per a conèixer qui s'amaga darrere del compte científic. 

Com va néixer el @MeteoBarrufet? 
Un dia vaig agafar el mòbil i vaig veure que tenia Twitter instal·lat: és la xarxa social que més m’agrada i la que considero més potent i interessant. Vaig començar publicant fotografies de postes de sol i nevades, fins que vaig decidir penjar també fenòmens meteorològics extrems, la meva veritable passió.  La gent em preguntava per què passaven aquelles coses, i vaig veure que si posava una explicació, m’ho agraïen: així, la cosa va anar agafant forma. Més tard, vaig adonar-me que no cada dia hi havia fenòmens meteorològics per comentar, i per això vaig decidir obrir fronteres i parlar d’altres temes científics més enllà de la meteorologia. 

Quin és el teu objectiu?
Si la gent aprèn i riu amb mi, jo ja sóc feliç. Hi ha gent que m’ha dit que gràcies a mi ha tornat a estudiar, que s’ha interessat per la ciència, que té fills que pregunten pels vídeos del barrufet, etc. Això no té preu, perquè quan marxi d’aquest món, serà sabent que he canviat moltes vides i maneres de pensar.

Per què has triat mantenir-te en l’anonimat? 
Perquè no ho faig per a fer-me famós. No és que m’amagui, hi ha gent que sap qui sóc, però no ho veig important per a la tasca que faig. A més, el barrufet és simpàtic, i em permet tenir una barrera entre la xarxa i la vida personal.

Creus que això pot invalidar el teu perfil com a divulgador? 
Sí, penso que pel fet de veure un barrufet molta gent no m’ha pres seriosament, i que això ha frenat el meu avanç. Segurament, sense una cara còmica hauria arribat més lluny i més de pressa; però bé, en el fons també sóc així de “pallasso” i no m’importa. Els que em segueixen de fa temps ja saben què trobaran a casa del Barrufet del Temps.

A què et dediques? Has estudiat o treballes en l’àmbit científic?
He estudiat i sóc enginyer, però no em dedico a la divulgació fora de Twitter ni tampoc sóc docent; no sé pas si sabria posar-me davant uns alumnes... No sóc ni em considero científic: només sóc un curiós de tot i m’agrada explicar petites anècdotes de ciència que vaig descobrint, detallets que la gent recorda i agraeix.

D’on treus el material que tuitejes?
Guardant coses que vaig descobrint per les xarxes i que es mereixen una petita explicació. Internet no te l’acabes i està ple de vídeos i fotos interessants. No tothom, però, pot dir que té una aula de 50.000 persones que llegeixen cada dia el que expliques, i això també requereix mirar de ser rigorós i documentar-te abans de piular. També he de dir que alguns em recriminen que no posi el nom de l’autor/a, però és que sovint és gairebé impossible trobar-lo. No és que no ho vulgui posar: si el sé, el poso; en cas contrari, es queda sense nom.

Has rebut algun contacte del món professional arrel de la tasca de divulgació que efectues amb el teu compte? 
Sí, diverses vegades, i, fins i tot, de fora de Catalunya, però el barrufet treballa bé tal com treballa ara. A més, la gent es pensa que tinc tot el temps del món i no és així: tinc vida, família, alegries, problemes... Fer el que faig porta una feinada que pocs s’imaginen i valoren. Participar en altres mitjans requeriria un temps extra que no tinc, i sovint ho descarto perquè no ho veig viable. Sempre serà així? No ho sé.

Com veus la divulgació en català per xarxes? Calen més perfils en català?
És la nostra llengua, i hem de mirar de mantenir-la i transmetre-la a les noves generacions amb més força. És cert, però, que les meves estadístiques em diuen que la gent de Catalunya comparteix abans un tweet en anglès o en castellà, que un escrit en català, tot i tenir el mateix contingut. Per defecte, sembla millor un tweet de ciència de fora que de casa, encara que no contingui cap explicació del vídeo o la fotografia. 

I per què ho fas en català?
Perquè penso en català. Tot i que he tingut moltes temptacions de canviar d’idioma per a tenir més seguidors i perquè els meus tweets es comparteixin més, de moment continuaré empenyent-lo i fent-lo arribar a tot el món, que sé que ho faig.

Quin és el futur del Barrufet? 
Potser arribaré a un punt en què em cansi i m’obligui a canviar o a plegar, i després diran “I el barrufet?”. Mentrestant, però, aquí estic.