Mireia Marimon (Barcelona, 1992) és investigadora al CBC (Center for Brain and Cognition) de la UPF. Després de fer el doctorat a la Universitat de Potsdam, a Alemanya, l’any passat va tornar a Catalunya a través d’una beca Marie Curie de la Unió Europea. 

Dins la neurociència, des de fa uns anys estudia com els nadons aprenen el llenguatge durant el primer any de vida, amb l’ajuda de famílies que col·laboren amb els seus infants. En aquesta conversa explica per què és tan important aquesta etapa, i què se sap fins ara sobre les capacitats dels més petits per aprendre. 

Per què és tan important aquesta etapa per a l’aprenentatge de les llengües?
En aquesta etapa tot és important, tot input que reben els infants té un impacte des del moment inicial, i fins i tot abans del part. Quan estan dins l’úter ja escolten la veu de la mare, la seva melodia, durant els tres mesos abans de néixer. 

El so és el primer que reben, què els aporta sentir les veus des de tan aviat?
Des del tema auditiu, que és el que jo treballo, el que és molt rellevant en moltes llengües és la prosòdia, la melodia de la llengua. És el que moltes vegades et fa diferenciar l’italià de l’espanyol, o de l’alemany. I a partir d’aquí és quan els bebès comencen a entendre. Un nadó que acaba de néixer ja sap diferenciar si el que està escoltant és l’espanyol o l’anglès, perquè són melòdicament bastant diferents. 

“Quan neix, un nadó pot diferenciar si està escoltant espanyol o anglès”

I, a part dels sons, què més és rellevant?

Hi ha molta diferència, quant a dificultat, entre unes llengües i unes altres?
No hi ha llengües més fàcils o més difícils per a un nadó. Per exemple, si agafem un nadó al Japó i un nadó a Catalunya, que passen l’embaràs allà i estan en les mateixes condicions, aprendran el llenguatge al mateix temps, no tindran dificultats i ho aprenen de la mateixa manera. Un cop ja som a adults i ja hem passat unes certes etapes —fins als dos anys és quan s’adquireix la prosòdia, que fa que després no tinguis accent en una llengua— ja tens la base de la teva llengua materna. Unes llengües ja et semblaran més difícils o més fàcils.

Per exemple?
Per a una persona alemanya serà més fàcil aprendre holandès que castellà. Per a una persona catalana serà més fàcil aprendre l’italià que l’alemany… Perquè són diferents en temes de gramàtica, de sintaxi, de lèxic, però també de prosòdia. Aleshores a partir d’una certa edat hi ha llengües més difícils segons la teva llengua materna. 

I els idiomes inventats, els podríem equiparar a la resta?

Per què és molt més fàcil aprendre una llengua sent un nadó?
El que sí que s’ha vist és que a partir d’uns certs mesos el nadó comença a adaptar-se, com un embut, als sons de la seva llengua nativa. Però fins a aquell moment un bebè et pot diferenciar un contrast de l’hindi que un adult no pot. Són molt bons en distingir sons acústics. 

I podríem fer-los aprendre moltes llengües, amb vídeos per exemple?
Sobre si posar un vídeo i ensenyar-li molts sons, com la ràdio en anglès o música en anglès: pot servir, però hi ha estudis que diuen que realment necessites una persona davant, que necessites la interacció personal, la cara, per realment aprendre una llengua. Hi ha un experiment que va fer això. Uns nens tenien la cangur amb la pantalla i uns altres jugaven amb ella. El que es va veure és que els que jugaven amb la cangur aprenien molt més que no pas els que tenien el vídeo. Per tant, primer va la persona, la interacció.  També hi ha el tema de l’accent: si una persona catalana parla anglès, tens l’accent català. Aleshores, per tema de vocabulari i gramàtica és possible que serveixi, però per accent un nadó aprèn el que rep. Aprendrà anglès amb accent català. 

“S’ha demostrat que la interacció amb la persona facilita l’aprenentatge”

La música pot servir per aprendre millor les llengües?
Sí que s’ha vist que les habilitats rítmiques estan molt relacionades amb l’adquisició o percepció de la parla tant en adults com en infants. Justament és una de les hipòtesis que s’està mirant actualment en recerca; una de les parts importants del llenguatge és la prosòdia, el ritme. Les llengües són rítmiques i la música també, només les diferencien la gramàtica, el vocabulari, tots els sons de les llengües, però la base és la mateixa. El fet que estiguin relacionades —la llengua i la música— no vol dir que sigui una relació causal. S’està explorant si la música pot influenciar l’adquisició rítmica o l’adquisició de les llengües, o si les llengües poden influir en les habilitats rítmiques. 

Què en penses?
És una relació que crec que és mútua, però no s’han fet gaires estudis encara sobre si posant música els infants aprenen més de pressa el llenguatge. Però és segur que estan molt relacionats, molts nadons ja tenen sentit del ritme. Una de les primeres coses que fan en temes motors és moure’s quan senten una cosa rítmica. 

“La llengua i la música comparteixen elements que poden facilitar l’aprenentatge d’una o altra”

S’activa alguna zona concreta del cervell, o interaccionen diverses?
Inicialment, s’havia pensat que hi havia l’àrea de Broca i l’àrea de Wernicke, que són dos científics que van descobrir això a través de persones que tenien lesions en el cervell en aquestes àrees. Actualment, hi ha molts models que intenten explicar on està localitzat el llenguatge.