L’Orient Mitjà crema en una guerra regional desencadenada pels Estats Units que manté el món en suspens per l’amenaça de convertir-se en global. El caos al golf Pèrsic i al mar Aràbic ha tallat les cadenes de subministrament de gran part dels hidrocarburs que consumeix el món, clau per a finalitats tan diverses com l’energia, fertilitzants, químics, o l’alta tecnologia. 

Al Diari de Barcelona entrevistem Parag Khanna, un dels estrategs geopolítics més influents i sol·licitats del món. El seu currículum avala la seva visió directa sobre el terreny: va ser assessor estratègic de les forces especials nord-americanes a l'Iraq i l'Afganistan, i actualment assessora governs clau de la regió com el dels Emirats Àrabs Units. Autor de bestsellers internacionals i CEO d'AlphaGeo —una plataforma d'intel·ligència artificial per a avaluar riscos globals—, Khanna ens rep per desgranar la guerra a l’Orient, el perill real d'un efecte dòmino bèl·lic i qui guanya l'actual cursa tecnològica.

Vostè assessora el govern dels Emirats Àrabs Units, que es troba en ple foc creuat entre Israel, l'Iran i els EUA. Quina és l'amenaça real d'una guerra a gran escala?
El que està passant s’ha d’entendre com una constel·lació més àmplia de conflictes: des del col·lapse de Síria, la situació a Gaza, al Iemen, al Sudan, Somalilàndia, el conflicte amb l'Iran, fins a un Iraq encara inestable... Si fas la suma total de totes les batalles específiques, és una guerra regional a gran escala. 

Preocupa el bloqueig a l'estret d'Ormuz.
El tancament de l'estret d'Ormuz depèn del conflicte físic —bombardejos, míssils— i, sobretot, de les indústries asseguradores. Aquestes dues coses estan estretament relacionades. Quan les asseguradores decideixen no cobrir els vaixells que hi naveguen, ningú no el travessa.

"El tancament de l'estret d'Ormuz depèn, sobretot, de les indústries asseguradores"

Podrien els Emirats o l'Aràbia Saudita entrar activament a la guerra contra l'Iran? 
Si sumes les diverses dinàmiques que hi ha, els riscos són amplis. Però més aviat crec que una concentració de l'exèrcit i el subministrament d'armes dels EUA a l'Orient Mitjà podria fer que descuidin Àsia. La Xina podria aprofitar aquestes oportunitats.

Quin paper hi juga l'Aràbia Saudita en tot aquest caos? 
La situació entre l'Aràbia Saudita i l'Iran està lligada perquè aquest últim donava suport als rebels houthis del Iemen. Això va fer que els saudites adoptessin una posició molt dura i animessin els americans a bombardejar l'Iran. L'Aràbia Saudita es veu a si mateixa com l'àncora de la regió àrab. La seva estabilitat i les seves xarxes de suport militar i econòmic són crucials. Volia que els EUA enderroquessin el règim iranià per treure un rival a la zona.

"L'Aràbia Saudita es veu a si mateixa com l'àncora de la regió àrab. Va animar els americans a bombardejar l'Iran"

Vostè va ser assessor de les forces especials dels EUA durant la “guerra contra el terror”. Vint anys després de l'Iraq o l'Afganistan, per què Washington encara fa guerres a l’Orient Mitjà?
Perquè hi ha hagut múltiples contingències. Hi ha la invasió de l'Iraq fa 23 anys, l'estabilització arran de la Primavera Àrab i Síria, l'amenaça de l'Iran o la defensa d'Israel. Sempre hi ha una raó, des de fa 100 anys, perquè les potències occidentals hi intervinguin. És un conjunt en evolució.

Fa anys va publicar un article famós —“Waving Goodbye to Hegemony"— acomiadant-se de l'hegemonia americana i preveient que el futur seria asiàtic. Avui, el 2026, s'està complint?
Absolutament. Ja estava passant llavors i ara es fa realitat cada dia. L'argument tenia dos elements. El primer és que el món és multipolar. Fa 20 anys la gent no acceptava que la Xina o Europa haguessin de ser considerades potències iguals; només deien: "Amèrica, Amèrica, Amèrica". Ara està clar que jo tenia raó.

El segon element de l'argument?
La noció de la multialiança. Les potències mitjanes no escullen un sol bàndol; volen jugar amb tots els costats per afavorir els seus propis interessos. És exactament el comportament que estem veient ara mateix en aquests estats.

"Les potències mitjanes més importants són els Emirats Àrabs Units, l'Índia, el Kazakhstan i Turquia"

Quines altres economies emergents determinaran l'equilibri geopolític els propers anys?
La Xina mateixa fa el reequilibri perquè és una superpotència. Però la clau són els altres països, que inclinen la balança segons si s'alien amb la Xina, Amèrica, Europa o Rússia. La qüestió real recau sobre les potències mitjanes. En el meu primer llibre, The Second World, vaig escriure sobre 40 d'aquestes potències, com el Brasil, Colòmbia, l'Aràbia Saudita, Indonèsia o Malàisia.

Quines són les més decisives ara mateix?
Les més importants són definitivament els Emirats Àrabs Units, l'Índia, el Kazakhstan i Turquia.

 Parag Khanna, en portada a la revista VOGUE. (Font: web de Parag Khanna)

Al seu llibre Technocracy in America aborda el paper de la tecnologia. Veient administracions com la de Trump, es mou el món cap a una nova tecnocràcia governada per grans tecnològiques?
El món no es mou conjuntament en res. Són llocs específics. La qüestió és quins països són els models a seguir. Jo visc a Singapur, que és clarament un model i una tecnocràcia. Pots sentir gent a Amèrica, Anglaterra, el Japó o Rússia dient: "Vull que el meu país s'assembli més a Singapur". Per exemple, els Emirats Àrabs s'han modelat explícitament a imatge de Singapur. Fins i tot Suïssa, la democràcia més rica i potser la millor del món, intenta ser més tecnocràtica. Em va sorprendre que països democràtics diguessin que volien ser-ho més. És l'equilibri entre la legitimitat dels inputs democràtics i la legitimitat dels outputs de rendiment. 

A Europa durant anys vam creure que érem tecnològicament superiors. Com explica l'actual domini tecnològic de la Xina?
No és domini. És només una capacitat de producció manufacturera molt forta, especialment en alta tecnologia, però no és un monopoli. El mercat és molt competitiu, i altres països aprenen que han d'invertir en capacitat industrial de la mateixa manera que ho va fer la Xina.

"No hi ha cap tecnologia que només la Xina controli. Es tracta d'eficiència de capacitat, no d'hegemonia"

Aleshores no tenen el control exclusiu d'aquestes noves tecnologies?
No hi ha cap tecnologia patentada que només la Xina controli. La tecnologia es difon molt ràpidament. La Xina va pujar tan de pressa perquè va agafar tecnologia occidental i la va adaptar amb gran velocitat. Avui produeixen vehicles elèctrics en massa, però altres països també ho poden fer si volen. Es tracta d'eficiència de capacitat, no d'hegemonia.

Un altre sector on la Xina és molt potent és la IA. Vostè és el conseller delegat d'AlphaGeo, centrada en l'anàlisi geoespacial. Quin paper juga la intel·ligència artificial en el panorama estratègic actual?
La IA hi juga un paper fonamental. Aprofita les dades a gran velocitat per transformar-les en coneixement i innovació en materials biomèdics, energia, robòtica, xarxes socials i vigilància. Tot això forma part de la seguretat nacional, la política industrial i la competència geopolítica.

També impacta en els sistemes d'armament.
Per descomptat. Es veu clarament en el debat i la tensió entre el Departament de Defensa i empreses com Anthropic als EUA.

"La IA hi juga un paper fonamental en la seguretat nacional, la política industrial i la competència geopolítica"

Què fa exactament AlphaGeo amb la IA?
Utilitzem dades geoespacials i entrenem models per predir quines ubicacions patiran més estrès climàtic i quines hauran d'adaptar més la seva infraestructura. Això serveix per guiar la inversió futura i està centrat completament en la resiliència de la societat.

Quin país està liderant la cursa de la resiliència climàtica?
És difícil de dir, perquè és una qüestió relativa. Alguns països no s'han d'adaptar gaire, com Suècia. Té una geografia molt bona, risc climàtic baix, és rica, té una economia diversificada i una societat cohesionada. No ha de fer tant com Egipte, que en molts sentits és un desastre. Jo visc a Singapur i fem tot el que podem per preparar-nos: tenim murs marítims, elevem les carreteres, connectem els nostres embassaments, tenim un bon control d'inundacions i un subministrament elèctric robust.

Acabem amb el seu llibre Move. Amb l'actual convergència de guerres i els impactes climàtics, cap a on es mouran el talent, la riquesa i la població en la propera dècada?
Hi ha certs criteris que busco. Ciutats que estiguin obertes als migrants, que siguin políticament estables, que tinguin habitatge assequible, bones feines i bona educació, una cultura liberal i que siguin resilients al clima. Els llocs que compleixin aquests criteris seran els llocs on els migrants voldran anar.

Pots posar l'exemple d'una d'aquestes ciutats d'estabilitat i futur?
Berlín.