El president dels Estats Units, Donald Trump, ha promès que, després de l'Iran, anirà per Cuba. Tant el magnat com la seva mà dreta i secretari d'Estat, Marco Rubio, volen culminar un bloqueig de més de 60 anys contra l'illa caribenya expulsant el règim comunista del poder. Com sempre, els perjudicats són uns ciutadans cubans sense esperances que avui desesperen davant la terrible situació de les seves condicions materials de vida.

En un país que els últims anys ha patit un èxode brutal de població —un milió de persones que és el 10 % de la demografia—, s'hi manté un dels últims corresponsals internacionals operatius. Fa 14 anys que hi és i no té pensat marxar. El Diari de Barcelona conversa telefònicament amb Patrick Oppmann (1977, EUA), corresponsal de la CNN a Cuba perquè ens detalli la situació a peu de carrer i els possibles escenaris de futur.

Ets dels pocs corresponsals internacionals sobre el terreny a l'Havana. Com desenvolupes aquesta feina ara mateix?
Em sento segur, tot i que el moment és molt complicat perquè, a mesura que les sancions econòmiques dels Estats Units s'han endurit, operar és molt més difícil. 

Per exemple?
Si vols tenir dòlars, els has de portar a la maleta perquè els bancs d'aquí no en poden donar. Ara mateix, és impossible aconseguir gasolina, i només tinc un quart de dipòsit. Quan s'esgoti, no sé d'on trauré més perquè no n'hi ha ni tan sols a nou dòlars el litre. Tinc molta sort que la CNN em dona els recursos necessaris.

Vaig posar panells solars a casa per poder continuar tenint electricitat, però ens enfrontem a apagades que duren 18, 20 o de vegades 22 hores al dia. Fa 14 anys que soc aquí i em sento molt compromès amb la història d’aquest país, però cada vegada és més difícil informar.

Quina és la teva relació amb les autoritats cubanes?
Tractem amb el govern i som aquí amb el seu permís, però mai veuen les meves històries abans que s'emetin. Contínuament faig coses que no els agraden, i no em preocupa perquè estic aquí per fer la meva feina. 

Hi ha certes històries per les quals necessitem el seu permís, però la major part del temps simplement surto al carrer a parlar amb els cubans. Algunes persones tenen por d'expressar-se, però m'estic trobant cada vegada més ciutadans molestos amb la situació i enfadats amb el govern que estan més desitjosos de conversar amb mi.

"El que està passant aquí és un desastre humanitari a càmera lenta"

Creus que no s'està posant tota l'atenció mediàtica que mereix la situació a Cuba davant l’allau informativa respecte a altres regions del planeta?
Soc un periodista amb base a Cuba, així que crec que aquesta és la història més important del món. El que està passant aquí és un desastre humanitari a càmera lenta. El nivell de vida ha col·lapsat. La gent està rebuscant per trobar menjar d'una manera que no havia vist mai abans; no hi ha electricitat durant tot el dia i el menjar es fa malbé a les neveres. Si no estem ja en una crisi humanitària a Cuba, hi som molt a prop. Aquesta situació no pot continuar durant molt més temps sense que hi hagi grans impactes.

Com descrius la realitat cubana a peu de carrer?
Si veig algú que no he vist en unes setmanes, de seguida noto que ha perdut pes. La gent ha d'anar en bicicleta perquè hi ha molt poc transport. Vaig venir aquí per primera vegada el 1994, just després que la Unió Soviètica col·lapsés, i en molts aspectes és pitjor perquè hi ha hagut 30 anys de deteriorament. Les infraestructures de les ciutats es cauen a trossos.

Ja no hi ha un líder com Fidel Castro que inspirava la gent i proporcionava lideratge. El 94 el govern proporcionava molt més amb la targeta de racionament, però ara no ho fan perquè no hi ha recursos. 

Amb la tímida liberalització econòmica recent, hi ha una part de la població que s’ha enriquit?
Amb el Període Especial (1990-2000) hi havia la sensació que tothom més o menys tenia el mateix. Ara veiem una nova classe de cubans, un 1 % que es pot permetre béns importats molt cars: condueixen cotxes elèctrics, tenen panells solars i generadors i poden trobar gasolina al mercat negre. Pots entrar a una botiga i veure carn vermella, cafès de luxe i coses portades des de Miami, productes increïbles que no havia vist mai aquí que estan sent portats per empreses privades anomenades MIPYMES. Això ho té aquest 1 %, però l'altre 99 % està lluitant per sobreviure i veuen que alguns estan fent negoci d'aquesta crisi. 

"L'embargament és una cosa real i el bloqueig del petroli també. L’impacte de tot això és enorme"

A qui atribueix la culpa el poble?
Depèn amb qui parlis. Trobes algunes persones que donen suport a la revolució i culpen els EUA. Òbviament, l'embargament és una cosa real i el bloqueig del petroli també, però també hi ha molta gent a qui se'ls ha dit tota la vida que milloraran les coses i que l’última reforma per fi corregiria els problemes, així que senten que el seu govern és incompetent. Hi conviuen diferents realitats: la política dels EUA, que és increïblement perjudicial per a Cuba, i les polítiques del govern cubà han frenat el potencial del seu propi poble. 

Més llibertat emprenedora milloraria les coses?
Hi ha cubans que quan marxen tenen un èxit increïble, i això pot ser el resultat de viure en països que tenen economies més obertes. La gent està molt frustrada perquè tot i ser metges, advocats, arquitectes o enginyers han de treballar pel govern. Si estàs a la indústria privada només se't permet créixer fins a un cert punt, i això té un impacte enorme en quant pot créixer l'economia. El sector privat encara es considera un mal necessari, i aquesta és una de les coses que ha de canviar per millorar la vida dels cubans. 

Trump deia que tindrà “l’honor de prendre Cuba”. Quin és l’escenari més probable pel que fa a una acció determinant dels EUA?
És una cosa en què penso cada dia. L'administració Trump afirma que Cuba arribarà a un acord, que hi haurà un esforç per obrir-se política i econòmicament. El govern cubà diu que s'estan preparant per a una invasió i que estaran preparats en cas que n'hi hagi. L’escenari més probable és que això continuï així durant mesos, i això és molt dur pel poble cubà. A mesura que entrem a l'estiu, quan fa més calor i hi ha més mosquits i huracans, és probable que el descontentament vagi a més.

"Seria molt trist que el país d'on sóc envaeixi el país on visc. Seria el pitjor dels escenaris perquè no tindria cap sentit"

En un escenari militar, l'exèrcit de Cuba està preparat per lluitar contra un exèrcit com el dels EUA?
És un país que tothom està preparat perquè se'ls ha dit tota la vida que hi podria haver una invasió. No crec que tinguin les armes més sofisticades, i els falten recursos com el combustible, però defensarien el seu país. Els cubans estimen Cuba i n'estan molt orgullosos, així que ningú vol que l'envaeixin. Seria molt trist que el país d'on soc envaeixi el país on visc. Aquest seria el pitjor dels escenaris perquè no tindria cap sentit. Tanmateix, hi ha alguns exiliats cubans a l'estranger que ho desitgen. 

Veus verosímil un escenari semblant al de Veneçuela?
Trump ha dit que es pot apoderar de Cuba per les bones o per les dolentes, però que s'apoderarà de Cuba. Aquí la idea que una administració dels EUA s'apoderi de Cuba i decideixi quin tipus de govern han de tenir és impensable. Això significaria el final de la revolució de Castro sense marxa enrere, i s’hi resistirien. 

Conec altres persones aquí que tenen família als EUA que són molt pro-estatunidencs, però el que està fent Trump és, en realitat, unir el govern. No se m'acudeix ningú que pugui reformar el govern i controlar els militars, com ha fet Delcy Rodríguez, i liderar un canvi des de dins. El govern cubà no està preparat per fer les concessions que vol Trump.

"Per molts cubans la figura de 'El Cangrejo' és sorprenent perquè és és una figura a l'ombra"

Parlant de Castro i de la revolució, un nom desconegut que ha emergit com a clau en liderar les converses amb la Casa Blanca és el nét de Raúl Castro, a qui anomenen "El Cangrejo". Quin és el seu rol?
Per molts cubans és sorprenent, perquè no és algú que es vegi gaire a les fotos; no és gaire conegut, és una figura a l'ombra que mai ha fet un discurs o ha liderat mai un míting, ni tampoc està a la cadena de comandament militar ni és polític. El que sí que té és proximitat amb el seu avi, perquè és l’encarregat de la seva seguretat personal i sempre està amb ell. 

Si vols arribar a Raúl Castro, que continua sent l'autoritat suprema en aquest país —és a ell a qui acudeix el govern per a cada gran decisió—, té sentit que contactin amb qui sempre està al seu costat. Els EUA han iniciat un diàleg amb l'esperança d'arribar a alguna cosa, però no en sabem gaires detalls. El govern cubà diu que estan duent a terme aquestes negociacions i que les converses amb "El Cangrejo" no estan separades de les del govern. 

"Cuba ha estat tota la carrera política de Marco Rubio"

De tenir èxit el pla dels EUA sobre Cuba, seria aquest el gran triomf de Marco Rubio?
Cuba ha estat tota la carrera política de Rubio. Si està pensant a presentar-se a la presidència, cosa que sembla molt probable, el que passi amb Cuba hi jugarà un paper molt important. Sembla que està pressionant perquè una de les concessions sigui un canvi en el lideratge. A Díaz-Canel li queden dos anys de mandat com a president, i aconseguir apartar al màxim líder del Partit Comunista fins ara era impensable. El govern cubà sap que es troba en una posició molt feble, i per això estan parlant tot i que no vulguin fer-ho. Però una concessió tan gran em sorprendria moltíssim.

Abans has dit que si tot continua així fins a l’estiu, la situació serà difícil de suportar. En aquest cas continuaràs treballant a l'illa? 
Treballaré aquí tot el temps que pugui. Fa 14 anys que soc aquí, sento un compromís enorme i em sento molt privilegiat de ser un dels pocs reporters estatunidencs que hi ha treballat des de la revolució, probablement el que hi ha estat més temps. Sé que si marxo no podran substituir-me fàcilment, perquè requereix el permís del govern i la burocràcia a Cuba és molt pesada. 

He de continuar explicant les històries de la millor manera possible. Tots els periodistes volen tenir seient a primera fila quan s'està fent història, i jo el tinc ara mateix, per bé o per mal. M'encanta aquesta illa, m'encanta la seva gent, vull veure què passa i espero que tinguin un futur millor que el seu present.