Sort que Pere Mas (Terrassa, 1968) viu molt a prop de Matadepera Ràdio, on ens havíem citat per tenir aquesta conversa. Ja me l’imaginava a la penombra esperant amb les mans glaçades i mig tort davant de la ràdio, renegant perquè em xiulessin les orelles en la distància i m’afanyés d’una vegada. Un altre dels innombrables retards de Rodalies van fer que arribés 45 minuts tard a la cita, la qual cosa m’hauria deixat en knock out abans de començar, si no fos perquè ja hi havia un mínim de complicitat amb ell.

Mas és col·laborador de diversos formats periodístics, com “El perquè de tot plegat” al Món a RAC1, i ha estat presentador des del 2024 del Versió RAC1 d’Estiu. Va ser director del Preguntes Freqüents de TV3 l’any 2020. Em rep molt eixerit, com si res hagués passat, i avisant-me per segon cop, ara en persona, que em preparés per a la “xapa” que em faria. Tres quarts d’hora més tard, acabem.

Fa uns mesos vas dir que estaves cansat del teu cardiòleg. Com estàs ara, més de dos anys després de l’operació a cor obert?
Suposo que et vaig dir que estava cansat del meu cardiòleg perquè simbolitza la prohibició de segons quines coses. El context d’aquesta conversa, a les 3 de la matinada al Canet Rock, també hi devia tenir a veure. Anava a dir que estic perfectament… No, però jo estic bé. Crec que no he tingut la percepció de gravetat que ha tingut el meu entorn. No contemplava entre les meves possibilitats morir-me.

T’ha canviat la vida en algun aspecte des de llavors?
Vaig tenir la sort de recuperar-me molt ràpid. Només m’han canviat els hàbits alimentaris i la medicació crònica, perquè prenc 7 pastilles al dia.

Ara et podem continuar veient a moltes tertúlies…
Em vaig tornar tertulià, que és una mena de categoria periodística bastant curiosa, per accident. Els últims anys la visibilitat me l’ha donat les tertúlies, tot i que en actualitat política, gairebé m'hi he exposat a carambola.

Et molesta que t’etiquetin com a tertulià?
Ni m'agrada ni em desagrada. Hi ha gent que fa befa dels tertulians perquè parlen de tot. Jo quan opino no ho faig com a expert, sinó com a observador de l'actualitat, per això ja en venen a les tertúlies. Tots els arguments que puc exposar, com per exemple en el cas de l’accident d’Urda, no deriva del meu coneixement dels trens, sinó d’observar la realitat.

 

Té riscos ser tertulià per un periodista?
Sí que té riscos. Fa vint anys no podria haver dirigit un programa com el FAQS al mateix temps que exposava tan clarament el que pensava. Abans tothom dissimulava més. Ara la gent ja sap com penso: que soc independentista, que estic en contra la pena de mort… però a mi em semblen idees transversals. Tampoc tinc unes sigles com altres tertulians que tenen descaradament un argumentari del partit que es creuen que representen. Per això m’he guanyat esbroncades amb tota mena de partits polítics.

Què t’enganxa a ser tertulià?
Crec que hi ha una part d'orgull o d'ego, de saber que t’està escoltant molta gent. El problema és que m’agrada opinar, em diverteix. Durant el procés anava a Madrid per discutir amb cinc tios unionistes. M’agrada el gènere, discutir, polaritzar, i ho admeto, tenir la raó. Vull poder dir que el ministre està donant una merda d’explicacions sobre l’accident d’AVE, per exemple.

Participes en la tertúlia del Món a RAC1, i una de les principals crítiques que rebeu és que hi ha massa guirigall. Fins i tot, un anunci de Ricard Ustrell ho va fer servir com a mofa. Com ho encaixeu?
Algú potser li podria dir al Ricard Ustrell que fa un rollo de tertúlies i que són avorrides a matar. Si tu sents crits a l’escala de casa, surts a veure què passa. Als humans ens atrau la controvèrsia i el conflicte. A les tertúlies sempre hi ha un punt de teatralització, encara que m’he arribat a enfadar de veritat en alguna perquè fa nou anys que sento el mateix i estic fins a la pebrotera. Com que ja ens hem dit de tot, hi ha més empatia i confiança també. A mi m’han arribat a dir “Home, Pere, no em diguis això”, però amb la mà per sota la taula em feien gestos perquè continués.

Quins perfils polítics predominen ara que s’acosta el 29N?
Hi ha una pugna molt polaritzada, com passa a tot el món, sobretot amb algú com “Perro Sánchez” (“Perro”, eh?) d’una volatilitat ideològica tan extraordinària com tranquil·la. Això fa uns anys era inacceptable en política. No impedeix que sigui supercarismàtic, tot i que l’accident d’Urda el pot penalitzar molt. Ara, aquest intent de deslegitimar-lo des de la dreta m’ha semblat una cosa molt bruta, independentment de si m’ha agradat o no com ho ha fet. Em preocupa el que pot fer el PP i VOX, i les coses espantoses que ja han fet contra el català a les Illes i el País Valencià. Això, i un possible retrocés en drets i llibertats.

Vas ser director del FAQS. Creus que a TV3 caldria tornar a fer un programa d’aquest tipus?
La seva mort va ser traumàtica i encara se’n parla. Aquest espai de debat ha faltat a TV3, i més en directe, perquè ara en prime time no s’obren platós a la casa. S’ha de combatre amb el directe i la programació vinculada a la localitat, perquè els grans concursos ja els foten les cadenes privades espanyoles. A TV3 falta un programa de debat potent, amb tants tocs polítics com calgui, en directe, amb públic a ser possible, amb tertulians i que sigui una gran festa i un espectacle. El FAQS també tenia aquest punt tot i l’extremat rigor que seguíem. Fer el Col·lapse així ha quedat demostrat que és un error: que vagi gravat és perquè l’Ustrell compaginava massa coses i volia fer-ho així, això és un fet.

(...)
Ara s’ha posat en marxa el Vèrtex, que internament li deien el fals FAQS. Però ha nascut molt perimetrat i en una franja força dolenta, diumenge a la nit. També ha tingut mala sort amb la polèmica sobre les vacunes que van tenir les primeres setmanes. És molt difícil fer un programa a TV3, els temps han canviat.

Els formats actuals dels mitjans tradicionals d’aquí són prou atractius?
A mi que s’hagi trencat el monopoli de la informació a través de les xarxes socials no em molesta en absolut. Gràcies a Twitter, entre posts fets per indocumentats hi ha altra informació que abans no trobaves. Però la gent ha de tenir clar que la informació s’ha de validar. Els periodistes hem de fer un llenguatge comprensible, i que s’aterrin més els temes sense arriba a fer peces per idiotes.  

Precisament sobre els influencers, Jordi Wild, que no és periodista, farà entrevistes als principals candidats a les Eleccions Generals. Què significa això per la informació?
Seria un error dir: “Ui que malament que el Jordi Wild faci entrevistes!”. Jo crec que hi ha pastís per a tothom. Si aquest tio ha aconseguit enganyar quatre polítics perquè passin pel seu pòdcast, endavant. També té el seu toc periodístic, perquè tindrà dues persones verificant el que diguin en tot moment. Arribarà a molta gent d’un mercat que no es mira els diaris. Perquè qui llegeix una entrevista de dues pàgines de La Vanguardia els diumenges? Només els superinteressats.

Has presentat el Versió d’Estiu a RAC1. Toni Clapés va dir que aquest any plegava. T’has plantejat agafar-ne el relleu? Encara no sé per què em van posar a fer el “Versió d’Hacendado”, perquè quan estàs acostumat a escoltar un locutor i te’l canvien et cagues en tothom. A mi m’ha encantat fer-ho, però no soc una jove promesa de la ràdio. Tindria més sentit que posessin a algú més jove que jo, és l’esperable o previsible tal com funcionen els mecanismes d’ara. Però mai se sap, la vida dona moltes voltes.