Søren Mau (Copenhaguen, 1989) s’ha erigit en una de les veus més lúcides i renovadores del marxisme contemporani. Investigador i filòsof danès, la seva obra impulsa un gir estratègic en el pensament d'esquerres: passar de la resistència anticapitalista a la construcció ofensiva d'un postcapitalisme que, en el cas de Mau, reivindica el comunisme llibertari.

El seu llibre "Compulsió muda" ha sacsejat el debat teòric recuperant una idea oblidada de Marx: la capacitat del sistema per dominar-nos de manera impersonal i abstracta, sense necessitat de violència física. El Diari de Barcelona conversa amb ell per videotrucada des de Copenhaguen sobre el poder silenciós del mercat, el paper de la tecnologia i la urgència d'imaginar nous horitzons davant el risc de col·lapse.

Com explicaries a aquells que no són experts en teoria marxista el concepte de compulsió muda?
La compulsió muda és una expressió que he tret de l’obra principal de Marx, El Capital, on la utilitza per descriure les maneres en què el capitalisme domina les nostres vides d’una manera que és difícil entendre com a forma de poder, però que l’exerceix amb altres mecanismes. Quan el capitalisme es va imposar fa centenars d’anys, ho va fer en un procés extremadament violent. Però una vegada establert, la violència passa a ocupar un paper secundari i el sistema capitalista es reprodueix mitjançant una forma de poder impersonal i abstracta. 

Per exemple?
El moviment dels preus al mercat. És el mercat qui genera els preus i, com que tots depenem del mercat per viure, ens basem en els preus de les coses quan prenem decisions vitals. Quan el lloguer de les nostres cases augmenta hem de trobar una manera de guanyar més diners o ens hem de mudar. Aquest és un exemple de compulsió muda. 

Al llibre expliques les altres dues formes, a part de la compulsió muda, de dominació del poder del capital: la violència i la ideologia. En què consisteixen?
La violència és una forma de poder que aconsegueix que la gent faci certes coses infligint-los dolor o sota l’amenaça de mort. És una forma de poder que s'adreça al cos. El poder ideològic és una forma de poder que fa que la gent faci certes coses modelant la manera en què pensen o s'entenen a si mateixos i al seu entorn, i s’adreça a la ment.

"El capitalisme no depèn tant de la violència com altres sistemes, però això no el fa menys opressiu: simplement funciona d'una manera diferent"

Però la violència i la ideologia no són únicament pròpies del capitalisme…
Sí, per això el que el diferencia d’altres modes de producció precapitalistes és l’aspecte de la compulsió muda. El capitalisme no depèn tant de la violència com altres sistemes econòmics, però això no el fa menys dependent de la dominació ni menys opressiu que la violència. Simplement funciona d'una manera diferent. 

[…]
Però és important emfatitzar que la violència sempre hi és, perquè el capitalisme és un sistema extremadament violent, principalment respecte a la violència de l'estat. No pot prescindir del poder violent de l'exèrcit i de la policia per tal de fer complir els drets de propietat.

"No hem superat el capitalisme: les Big Tech són empreses clàssiques governades per la lògica del benefici"

El poder de les grans corporacions tecnològiques en quina de les tres esferes de poder del capital el podem situar?
És una bona pregunta per la qual no estic segur de tenir una bona resposta. En qualsevol cas, molts dels desenvolupaments tecnològics que han tingut lloc en les últimes dècades han enfortit el poder econòmic del capital. Les tecnologies digitals han estat una part important de la revolució logística del capitalisme i del desenvolupament de nous modes de transport per coordinar l'estructura geogràfica global amb l'estructura global de la producció capitalista. Això ha permès que el capital es torni més mòbil i menys lligat pels seus límits espacials, fet que ha augmentat el seu poder.

 Søren Mau. Font: Daniel Hjorth

Creus que, com diuen altres analistes, anem cap a alguna cosa semblant a un tecnofeudalisme?
No crec que sigui una anàlisi gaire convincent perquè no hem superat el capitalisme. Les Big Tech són empreses capitalistes clàssiques, governades per la lògica del benefici. Mentre la rendibilitat sigui l'objectiu principal de l'activitat econòmica, encara serem al capitalisme i no en una altra cosa.

Encara sobre la teva tesi: a què et refereixes quan parles de poder vertical i horitzontal respecte al poder econòmic mut?
Hi ha un conjunt de relacions socials que defineixen el capitalisme i que no existeixen en altres modes de producció. Les podem dividir en dos conjunts: per una banda, les relacions verticals, que són entre aquells que són explotats, els treballadors, i aquells que exploten. És a dir, la relació de classe entre explotadors i explotats. Per descomptat, la societat de classes és més antiga que el capitalisme, així que aquí es basa en el que Marx anomena proletarització, la qual cosa significa que els productors estan completament desposseïts de l'accés directe als mitjans de la seva reproducció. 

L’altre?
La relació horitzontal és aquella entre les unitats de producció, entre empreses i entre capitalistes. Són les relacions socials en què s'organitzen les activitats econòmiques dutes a terme per productors independents i privats que es coordinen a través del mercat. Cada unitat productiva pren la seva pròpia decisió sense coordinar-se per avançat amb les altres. Només després, quan intenten vendre les seves mercaderies al mercat, descobreixen si hi ha o no demanda per a elles. 

"El socialisme real va produir sistemes molt autoritaris i no lliures: el principi rector del comunisme hauria de ser la llibertat"

Un dels teus articles més impactants és el titulat El comunisme és llibertat. Quina és la teva idea respecte al comunisme utòpic i en què es diferencia del socialisme real?
El socialisme real existent va produir sistemes molt autoritaris, no lliures, i amb un fort poder estatal central. En aquest assaig intento descriure com crec que hauria de ser una societat postcapitalista o comunista. El principi rector hauria de ser la llibertat; aquest hauria de ser el valor polític per a la nostra construcció d'un altre mode de producció.

[…]
Si cal desfer-nos del capitalisme és perquè és un sistema de dominació que ens pren la llibertat. Si aquesta és la idea que ens guia sobre com pensar un món postcapitalista, acabarem amb alguna cosa molt diferent del socialisme històric.

"La Xina és un país capitalista: el Partit Comunista és la classe dirigent que el gestiona"

Què pensa el marxisme acadèmic com tu del govern del Partit Comunista de la Xina?
Hi ha raons històriques per les quals el Partit Comunista de la Xina s'anomena comunista. Però no crec que tingui res a veure amb el comunisme. Crec que la Xina és un país capitalista, per molt que difereixi d’altres formes de capitalisme. És un capitalisme molt controlat per l'estat, on el govern xinès i el Partit Comunista són la classe dirigent que gestionen el capitalisme.

Hi ha hagut una tendència a passar de discussions sobre l'anticapitalisme al postcapitalisme. Per què?
És cert que hi ha un interès creixent a proposar idees concretes per a un món postcapitalista, i sovint aquest futur és descrit com a comunisme. Aquest corrent va en contra de la tradició dominant en el marxisme i també més àmpliament a l'esquerra, que és cenyir-se a l'anticapitalisme i deixar la qüestió sobre amb què substituir-lo.

"No necessitem un sol plànol utòpic, sinó mil idees i esbossos per utilitzar com una caixa d'eines davant el col·lapse"

Què caracteritza el postcapitalisme?
Una raó important de propugnar el postcapitalisme és que, a diferència d'etapes anteriors, ja no hi ha un "fora" del capitalisme. El capitalisme s'ha convertit en un sistema tan extremadament dominant que estem perdent la capacitat d'imaginar que una altra vida sigui possible. Per això esdevé més important aquesta mena d'experiments mentals utòpics, enfortir la creença que és possible un món diferent. El col·lapse del moviment obrer clàssic també hi juga un paper. La majoria de la gent d'esquerres tenia realment una idea bastant clara de com seria el socialisme, i aquesta visió ha col·lapsat. Ens ha mancat una visió contemporània de com podria ser la societat postcapitalista. 

"El capitalisme podria no acabar per una revolució, sinó per alguna mena de col·lapse ecològic i social"

La qüestió climàtica, quin paper hi juga?
Hi ha la sensació comuna que el capitalisme podria no acabar a causa d'una revolució, sinó que podria simplement acabar a causa d'alguna mena de col·lapse ecològic i social.  En aquesta situació, no necessitaríem només un plànol utòpic que puguem realitzar, sinó que necessitaríem mil plànols i idees sobre què fer. Diversos esbossos utòpics per utilitzar com una mena de caixa d'eines a la qual puguem recórrer per intentar crear alguna cosa nova. 

La teva pròxima obra serà sobre la teoria marxista del cos humà, a través d'una antropologia filosòfica eco-marxista. Què significa?
Marx té moltes coses interessants a dir sobre el cos humà i ha estat subestimat com a pensador del cos. La seva visió pot explicar per què els éssers humans són lliures com a criatures històriques. La idea bàsica de Marx és que la relació del cos humà amb el seu entorn natural està biològicament indeterminada.

I això què vol dir?
El cos no està ajustat a un entorn ecològic específic, sinó més aviat ajustat per a l'ús d'eines que es poden adaptar a l'entorn en qüestió. Això vol dir que hi ha una flexibilitat única en l'humà en la relació entre el seu cos i el seu entorn o metabolisme. Aquesta és la base per la qual els humans haurien de poder decidir col·lectivament com reproduir l’espècie.