Ja fa uns anys que la música en català ha deixat de ser un fet aïllat per ocupar espais de primer nivell. En el panorama més urbà, Biel Negre, conegut artísticament com a Ultralone, s’ha consolidat des del seu debut el 2023 com una de les veus de referència del detroit trap i la música urbana a Catalunya.

Identificat per una sonoritat agressiva i unes lletres crues, l’artista de Berga acomiada l’estiu amb un gir més lleuger a l’EP Baixllo Summer que presentarà al Festival B. El cantant s’asseu amb el Diari de Barcelona per reflexionar sobre els seus últims projectes, la recerca d’un so propi, la dualitat entre persona i artista i el valor de la crítica dins la música.

Fa poc has publicat l'EP Baixllo summer. Com va sorgir aquesta sonoritat més lleugera?
La idea era treure'l abans. Jo volia que fos un EP de l'estiu, però se'm va tirar el temps a sobre, i al final vaig decidir publicar-lo abans que acabés l'estiu. Em venia de gust treure alguna cosa així més ballable, ja que el que acostumo a treure sol ser més seriós. Però no significa que ara de cop m'hagi passat al reggaeton i sigui ja la meva partida, simplement vaig tocant diferents pals i ara em venia de gust això, però el següent dubto molt que vagi per aquí.

A l’EP repeteixes col·laboracions amb la Mushkaa i amb el Xico Palma. Com es van gestar?
Jo tenia ja l'EP fet sense col·laboració, i vaig pensar a veure qui podia ficar i no em van sortir gaires més noms. La Mushkaa em quadrava un munt amb el tipus de música, i com amb el Palma també em porto molt bé i tenia un tema que era més curt. Va sortir bastant natural.

El teu anterior EP, Síndrome de l'Impostor, sí que és més com tens acostumats als teus oients —sons més agressius i més durs—. Quina era la idea d’aquest projecte i per què aquest nom?
Neix d’una sensació que em passava molt: estar en llocs i no sentir-me acostumat a l'ambient o aquesta realitat d'anar a cantar a llocs... sentir-me fora del meu lloc. I res, era un sentiment que tenia i li vaig posar així perquè era part del procés en què estava.

"Aquest contrast m’ajuda en les dues parts. Fa que no se me’n vagi l’olla i li dona més seguretat al Biel"

En aquest sentit, enllaça directament amb la convivència entre el Biel (persona) i l’Ultralone (l’artista). Com es gestionen aquests dos mons? 
La meva vida continua sent la mateixa. M’ajunto amb la mateixa gent i tinc una vida completament normal, vaig a classe al matí i a la tarda a fer qualsevol cosa... Però ara de sobte, de tant en tant vaig a cantar a llocs i em trobo en contextos de persona famosa o d'artista i tampoc sento que estigui en aquest punt encara. Aleshores em xocava una mica els dos mons i no acabava de creure-m'ho. Aquest contrast m’ajuda en les dues parts. Fa que no se me’n vagi l’olla i no tornar-me un cretí, i alhora li dona més seguretat al Biel. Les dues parts es complementen i són positives per a tots dos.

Aquesta manera de ser es reflecteix en un perfil baix a les xarxes socials. Hi ha alguna intencionalitat al darrere?
No ho faig expressament per voler fer-me el misteriós, simplement no tinc per costum publicar moltes coses sobre mi, perquè no em sento còmode fent-ho. Soc conscient que hauria de fer més promoció i tenir més presència, però és la part del procés de fer música que menys m’apassiona. De moment no m’ha anat tan malament, jo crec que he arribat a un punt on la gent escoltarà les cançons independentment d’això.

Un altre punt identificatiu en la teva música són les referències a la cultura catalana. Aquest tret va sorgir com una estratègia o d’una manera més natural?
D’una combinació de les dues. Quan ho vaig començar a fer no tenia cap objectiu d'arribar a res, ho feia perquè era el que em venia de gust escoltar. Però al final va ser una reivindicació, si estic fent aquest tipus de música en català, que és un gènere que beu molt dels samples, té sentit buscar referències d’aquí i donar-los una segona vida.

Ara potser t'has allunyat una mica d'utilitzar aquest patró? 
Sí, però no del tot. Va arribar un punt que no volia que s’arribés a encasellar-me com “el que fa samples catalans en un beat”, vull ser un artista que fa la seva música i la gent l'escolta perquè li agrada. És un recurs que em feia gràcia, que em continua fent gràcia i que no crec que ho deixi de fer mai, però he intentat expressament separar-me’n per no crear una imatge que soc només això.

"Si ningú crea cultura on les persones puguin sentir-se representades, estàs aplanant el camí perquè els únics que es pronunciïn siguin persones amb altres interessos"

En les teves lletres la crítica sovint està present des de la quotidianitat i l'actitud, no tant des del discurs explícit. Quin paper ha de tenir la protesta en la música urbana? 
Tota la música que deriva del hip-hop, per molt que ja no s'assembli en res, neix d'un esperit més crític. Ningú està obligat a fer res, però el gènere es basa en això. I independentment, les referències, les experiències i la música que tinc fora del hip-hop sempre han tingut aquest punt més reivindicatiu. Quan faig cançons, em surt de manera inconscient parlar d’experiències o situacions que passen al món.

Consideres que el panorama musical català actual acostuma a utilitzar la crítica? 
Jo crec que ja no tant, abans molt més, tant a Catalunya com al País Valencià o fins i tot a tota Espanya hi havia molts exemples de fa una dècada, la música era molt més conscient i més reivindicativa. Simplement, s'ha perdut i costa trobar-ho a la música mainstream, tot s'ha blanquejat i s'ha tornat música més inofensiva que no intenta donar cap missatge concret. Fa uns anys tenia molta més importància i ara simplement s'ha deixat de banda i s'ha posat més en el centre fer un altre tipus de missatges.

Creus que aquesta neutralitat és perillosa? 
Puc entendre que molta gent no té l’objectiu de pronunciar-se i mai ha tingut un missatge polític de cap mena, llavors la seva música no va en aquest sentit. Però si ningú crea obres o cultura on les persones puguin sentir-se representades en el missatge, en cert punt, estàs aplanant el camí perquè els únics que es pronunciïn siguin persones amb altres interessos.

"Involuntàriament, alguns artistes, estem fent un treball d'arribar a persones a qui el govern no aconsegueix entrar"

A la cançó Jove catalanet dius que portes “la cultura carregada a l'esquena”. En aquest sentit, què volies expressar?
És una mica exagerat, però sí que sento que som pocs els que fem arribar el català a un públic que no consumeix el contingut que s’està fent actualment o no es veu apel·lat per les polítiques institucionals de propagació de la llengua. Involuntàriament, i sense cap relació amb aquestes polítiques ni gens d'interès darrere, estem fent un treball d'arribar a personesa les quals el govern no aconsegueix entrar, i sí que sembla que estem fent la feina a menor escala a aquestes polítiques de promoure el català en ambients on no es parlen. Sí que sento que som responsables de mantenir el català en un ambient més juvenil o més urbà.

Sents que la música urbana ajuda a redefinir l’escena catalana i apropar-la a un públic desencantat?
Totalment, aquesta és la sensació que tenia des de feia molts anys quan no escoltava pràcticament música en català, perquè no trobava cap mena de música amb la qual em sentís identificat. Hi ha molta gent catalanoparlant que no troba referents genuïns ni a la música ni a les xarxes, perquè el poc contingut que hi ha el sento artificial i molt allunyat de les persones del carrer. Per això vaig decidir que volia fer la música que a mi m’agradaria escoltar i oferir una oferta a les persones que potser estaven com jo.

"La forma de fer música en català és un tipus de cultura amb la qual més gent empatitza avui en dia"

Aquest estiu, la teva música ha arribat al Riverland, com va ser l'experiència i la rebuda fora de Catalunya?
Sorprèn bastant. També em va xocar que hi hagués molts catalans, però realment impacta veure que hi ha gent que no és d'aquí, i que ni tan sols parla català, a qui li agrada. Que se’m doni l'oportunitat de cantar en un festival que està a Astúries és bastant boig, una cosa que tampoc m’hagués imaginat en cap moment, però sí que crec que és una mostra que la forma de fer música en català és un tipus de cultura amb la qual més gent empatitza avui en dia, independentment de si parles la llengua.

Ara actuaràs al Festival B, un festival consolidat en l'escena urbana, compartint cartell amb Yung Beef o Mvrk. Com sents això? 
És bastant boig, em passa el mateix que al Riverland, és una cosa que sempre havia pensat i sempre havia dit algun dia m'agradaria estar aquí, però sento que s'ha donat més de pressa del que preveia. Estic molt agraït, la veritat, i sento que quan vaig aquests llocs sempre hi ha persones que aprofiten per donar una oportunitat al meu xou.

Cap a on es dirigeix el projecte d'Ultralone a curt i a llarg termini?
A curt termini aniré fluint, i a llarg termini sí que amb el Praccibtz hem començat a treballar a Música per Bandolers 3, que volem que sigui molt més treballat i un projecte molt més llarg i definitiu que els altres dos i en aquest sentit és el meu objectiu de 2027 i després idealment fer una gira.