Després del xoc diplomàtic entre els Estats Units i Ucraïna que es va viure ahir al despatx oval de la Casa Blanca, el futur de la guerra entre Rússia i Ucraïna és tota una incògnita. També ho és el posicionament dels països combatents, així com dels EUA i de la Unió Europea, fins ara principals aliats del president ucraïnès, Volodímir Zelenski.

Per conèixer els motius que ens han portat fins aquest punt i quins poden ser els passos dels diferents actors internacionals en el futur, parlem amb Abel Riu, politòleg especialitzat en l'espai postsoviètic, però que els últims anys s'ha centrat en Rússia, Ucraïna i el Caucas. A més, és un dels cofundadors i presideix el Catalonia Global Institute, un centre d’anàlisi d’afers internacionals que té com a objectiu dotar la societat catalana de pensament propi en política global.

Riu creu que l'incident diplomàtic d'ahir a la Casa Blanca “no estava premeditat”. Tot i això, comenta que el clima generat les últimes setmanes, on Trump havia arribat a qualificar a Zelenski de ‘dictador’ i amb “les males pràctiques” negociadores de l'executiu americà pel que fa a l'acord sobre les terres rares, on es pretenia que Ucraïna cedís el 50% de l'extracció d'aquests terrenys, van portar a l'esclat d'ahir. Afegeix que hi ha unes “diferències fonamentals de fons” que dificulten molt la ben entesa entre les dues nacions fins fa no gaire aliades.

En aquesta mateixa direcció, el politòleg identifica la figura del vicepresident dels EUA JD Vance com a clau, ja segons ell, va ser Vance qui va fer la primera “intervenció desafortunada” cap a Zelenski, que va portar a l'intercanvi pujat de to d'ahir, on diu que Trump va “alliçonar i humiliar” el president ucraïnès.

“Trump considera una insolència que el president d'un país que considera subordinat s'atreveixi a portar la contrària"

Però el vicepresident no només és clau pels fets d'ahir, sinó que Riu explica com Vance sempre s'havia mostrat contrari a la intervenció nord-americana a Ucraïna, arribant a declarar el 2022 que se li'n fotia el futur d'Ucraïna. A més explica que Vance s'oposava a la reunió d'ahir si Zelenski no firmava l'acord inicial sobre les terres rares, tot i que va acabar cedint en aquest aspecte.

JD Vance: “I don’t really care what happens to Ukraine one way or another.” (2022)
pic.twitter.com/ZVsvwBOHhd

— The Intellectualist (@highbrow_nobrow) February 14, 2025

Riu, però, reconeix que Trump també havia mostrat la seva hostilitat cap a Zelenski els últims anys, en especial els últims mesos i setmanes. Considera que va tancar files amb Vance perquè comparteix el que diu, sí, però en gran part perquè “considera una insolència que el president d'un país que considera menor i subordinat s'atreveixi a portar la contrària”.

El paper europeu en el nou panorama polític

Veient el canvi de parer americà i les dificultats per arribar una pau pactada quine paper hauria d'agafar la Unió Europea i el conjunt de països europeus? Pel que fa a l'apartat de defensa, Riu declara: “És el moment que els països europeus prenguin decisions valentes en matèria de defensa, independentment del paraigua que havia proveït els Estats Units les últimes dècades”. En aquest sentit, considera que aquest trencament amb els EUA pot afectar l'OTAN, i pot causar un “increment de la capacitat de la producció industrial”, reforçant la “creació de cadenes de valor internes”.

Ara bé, també matisa que serà difícil aquesta coordinació europea pels diferents punts de vista sobre la qüestió: “Hi haurà països fora de la UE que seran importants com el Regne Unit, però també hi ha altres que estan dins de la UE, com Hongria o Eslovàquia, que no voldran participar en aquesta concentració i coordinació en matèria militar.” 

El politòleg afegeix que sembla que últimament a Europa està guanyant més força la postura defensada per França i Macron des del 2017, favorable a una “autonomia estratègica europea”. Segons Riu amb el tractament del vincle transatlàntic i l'abandonament del compromís amb la seguretat d'Europa per part dels EUA, ha portat molts països europeus a interpretar que aquesta és l'única sortida possible.

"La concertació de l'arsenal nuclear de França s'hauria de fer a través d'una estructura més gran que la UE"

Sabent això, la pregunta és si l'arsenal nuclear francès (únic país de la UE que compta amb aquest armament) serà rellevant en el futur i si s'hauria de prendre una altra decisió valenta: posar-lo al servei de qualsevol país de la Unió amenaçat. L'expert creu que si aquest armament s'utilitzés com a “mecanisme de concertació” seria rellevant perquè serviria com a “element de dissuasió” respecte a Rússia.

Ara bé, Riu considera que en cas que això succeís hauria de ser a través d'una estructura més gran que la UE, que també inclogués els països fora d'aquesta institució; i que pogués unir al Regne Unit, molt important per l'equació, ja que també disposa d'arsenal nuclear.

La UE, àrbitre en un futur alto el foc?

Riu afegeix que la posició europea en garantir el compliment d'un futur pacte de pau és molt allunyada: “Mentre que les declaracions dels EUA de les últimes setmanes semblen indicar que ells no voldrien participar en garantir els acords de pau que es firmessin i que ho deixarien en mans dels països europeus, des de Rússia es descarta aquesta possibilitat.”

Segons l'expert, Rússia no acceptaria que cap força estrangera supervises un acord de pau o alto el foc, fet que podria fer allargar la situació de guerra actual uns quants anys més.

L'acord de pau i el futur d'Ucraïna continuen sent incerts

Amb aquest panorama, Riu diu que és molt complicat que es pugui firmar res que comprometi les parts implicades. Tot i això, identifica el posicionament dels Estats Units com a mediador com quelcom clau: “Ja no participen en les converses com a país aliat d'Ucraïna ni com a país que dona suport a la seva posició, ara són mediadors”.

Segons la visió del politòleg, aquesta decisió busca treure el màxim rèdit possible de la situació actual i d'un futur pacte amb uns i altres, sobretot amb els russos on veu “certs interessos d'empreses nord-americanes pel que fa a futures extraccions de recursos naturals de Rússia”.

Dels ucraïnesos els Estats Units tambéen  volen treure rèdit material, com el pacte sobre les terres rares que s'havia de firmar ahir. Des del punt de vista de Riu era important per Trump per la “capacitat d'extracció sobre parts d'aquests recursos sense comprometre's a res des del punt de vista de la seguretat”.

📺 PROGRAMA ESPECIAL | ¿Qué son las tierras raras y por qué son tan valiosas? Lo explica el geólogo Javier González Sanz: "No son ni tierras ni son tan raras" https://t.co/9gbN4M0l5S pic.twitter.com/LDLP3WNSkN

— EL PAÍS (@el_pais) February 27, 2025

A més, Riu assenyala l'apropament cap a Rússia com una estratègia per debilitar els llaços del successor de la Unió Soviètica amb la Xina. El país asiàtic és un dels principals aliats russos, i segons l'expert ha estat un dels millors compradors de petroli i gas del Kremlin des del 2022. A més, aquests anys d'aïllament internacional també han causat que Rússia patis una certa dependència tecnològica de la Xina. A part d'aquests elements també trobem que la Xina és el màxim competidor dels EUA per obtenir un rol hegemònic en el nou ordre mundial que s'està configurant i Trump no els ho vol posar fàcil. 

Amb aquest tauler tan enrevessat, el pacte a més es fa més complicat per les intencions expansionistes de Rússia. Segons el director del Catalonia Global Institute quan semblava que Ucraïna estava disposada a cedir els territoris perduts davant de Rússia —que recorda que representen un 20% del total del país— ara és el Kremlin qui veu una oportunitat d'ampliar encara més les seves fronteres.

Cita les declaracions de Serguei Lavrov, ministre d'afers exteriors rus, on aquest defensava que Rússia hauria de tenir també la potestat sobre les quatre regions annexionades en el passat (Kherson, Zaporíjia, Donetsk i Luhansk), que en l'actualitat tenen zones senceres sota el control de les tropes ucraïneses.

BREAKING Lavrov: “There will be no cessation of hostilities in Ukraine along the line of contact, we have a constitution”

In his speech, Lavrov relied on the Constitution, which includes the entire “DNR”, “LNR”, (Donetsk National Republic and Luhansk National Republic)… pic.twitter.com/YvTGrwhMsa

— NEXTA (@nexta_tv) February 26, 2025

La Xina, un futur aliat europeu?

Per últim, i sobre un possible apropament d'Europa amb la Xina (com va proposar el govern espanyol), Riu comenta que tindria sentit per diversos motius. En primer lloc, comenta que el gegant asiàtic està veient com Rússia s'apropa als EUA, fet que els preocupa perquè pot reduir la seva capacitat d'influència sobre els russos; per compensar-ho Pequín pot interpretar que s'obre una possibilitat d'acostament als mercats europeus.

També comenta que l'apropament dels EUA amb Rússia reduiria la capacitat d'influència nord-americana sobre Europa, fet que podria facilitar un apropament amb la Xina.