L’avenç de les tropes rebels sobre Alep ha tornat a posar sobre la taula internacional el conflicte sirià. La maniobra, que ha pres per sorpresa a la comunitat internacional per la velocitat i la rapidesa en la capitulació de les tropes governamentals, ha mostrat un cop més la debilitat del règim de Bashar Al-Assad. El govern ha vist com des del passat dissabte les derrotes sobre el terreny han tingut lloc i els rebels avancen sense trobar una oposició que els aconsegueixi aturar.

Durant el dia d’ahir l’exèrcit rebel va prendre possessió també de l’estratègica ciutat d'Hama mentre l’exèrcit fidel a Al-Assad es veia obligat a retirar-se de la capital de província. La represa de les hostilitats i la força de l’atac opositor obren un nou escenari a l’espera de la reacció internacional. 

Tanmateix, les minories nacionals, com el cas dels kurds o els cristians, veuen amb la màxima incertesa i preocupació com les forces islamistes finançades per Turquia guanyen terreny a la regió. Per analitzar el que està succeint a Alep i Síria el Diari de Barcelona ha parlat amb Gabriel Garroum, investigador catalano-sirià expert en relacions internacionals i política a l’Orient Mitjà.

“És una imatge absolutament terrorífica. Es tracta d’una derrota impressionant per part del règim pel que fa a legitimitat, discurs i relat i mostra una falta de control polític, social i territorial evident”, afirma Garroum. L’expert fa incís en què ni durant els anys més complexos del conflicte els opositors havien pres el control d’una part tan gran de la ciutat: “Els grups rebels han entrat a tota la ciutat d’Alep, la qual cosa no havia succeït ni en els moments més durs de la guerra, només havien arribat a aconseguir la meitat sud-est fins a la ciutadella”.

Un grup de sirians en un tanc a l'Autopista Internacional que va d'Alep a Damasc. EFE/ Mohammed Al Rifai

Tal com explica l'investigador expert en relacions internacionals i política a l’Orient Mitjà, els factors que han portat el país a aquest nou escenari són diversos. Per una banda, la dependència del règim de Bashar al-Assad dels seus aliats i tercers actors pel manteniment del règim s’hi suma que el país es troba en un moment molt complicat a escala socioeconòmica.

I, per una altra, aquesta ofensiva tampoc es pot entendre sense el paper clau que ha exercit Turquia. El govern d’Erdogan, que finança directament milícies armades opositores al país sirià “feia temps que estava collant per una negociació política amb el règim i aquest atac podria ser un toc d’atenció”, creu Garroum.

Els grups “rebels”

Principalment, a Síria hi ha dos grans grups opositors, segueix explicant l'expert. Un d’ells és l'Organisme per l’Alliberament del Llevant (HTS). Aquest és un grup extremista islàmic que prové en els seus orígens d’Al-Qaida i el seu líder és Al-Jolani, una de les cares més reconegudes dels rebels a la República Àrab Siriana.

Garroum apunta que durant els anys de conflicte el col·lectiu “ha mutat i ha adoptat certa actitud pragmàtica i de moderació” però que caldrà veure si això “és una tàctica i un engany o realment és veritat”.

El líder islamista, Abu Mohamed al Jolani, durant la seva visita a la ciutadella d'Alep el passat dimecres. EFE

L’altre grup és l’anomenat Exèrcit Nacional Sirià (SNA), amb el suport directament de Turquia: “És una milícia feta a mida de Turquia i que actua en representació clarament del govern d’Ankara". Des de l’inici del conflicte a Síria el país otomà ha estat molt interessat en el control de la franja nord del país amb l’objectiu d’evitar que les milícies kurdes hi tinguin presència. Erdogan considera el poble kurd “una amenaça a la seva sobirania nacional”, segueix Garroum.

La lluita del poble kurd

Aquesta nova situació a l'escenari sirià és especialment preocupant per les minories nacionals, entre les quals destaquen els kurds i els cristians. “El poble kurd és el màxim perjudicat de tot això”, sentencia l’expert. “Els kurds estan molt preocupats per com s’estan desenvolupant els esdeveniments, ja que posen en perill la mínima autonomia i estabilitat territorial que tenen”. 

“Els kurds, tot i no veure amb bons ulls Al-Assad, encara veuen pitjor els rebels i el seu suport per part de Turquia”. L'analista fonamenta que el poble kurd “vetlla principalment pel seu particularisme” i que “són un actor molt pragmàtic”.

La revifalla del conflicte ha causat una crisi humanitària a la regió i milers de ciutadans, sobretot kurds, han hagut de marxar de les seves cases d’Alep i les afores en direcció al nord. “La majoria de desplaçats fugen de Shahba, un dels cantons controlats per les milícies kurdes i que han caigut en mans rebels”.

Nens desplaçats al camp de refugiats d'Al-Bardaqli, al nord de Síria. EFE/ Bilal Al Hammoud

El rol de la geopolítica internacional en l’esdevenir del conflicte

Durant la Guerra Civil i la posterior estabilització de la regió van ser clau pel règim l’ajuda de Rússia, Iran i Hezbollah. A partir d’aquesta, Al-Assad va aconseguir mantenir el poder i recuperar gran part de les zones perdudes durant els anys anteriors. Tanmateix, “el gran mecanisme de resolució de fronts de guerra a Síria, anomenat com a Procés d’Astana, s'ha comandat per Rússia, Turquia i Iran”.

Les dinàmiques de la guerra s’entenen a partir dels acords i negociacions que van anar assolint aquests tres països amb interessos contraposats dintre de la guerra. “És presumible que qualsevol cosa que succeeixi a partir d’ara també vingui condicionada per això”, diu l'investigador expert en relacions internacionals i política a l’Orient Mitjà.

Finalment, en el que respecta als seus veïns de l’Orient Mitjà, Garroum defensa que aquesta maniobra dels rebels pot, fins i tot, acabar anant bé pel règim. “Aràbia Saudita havia començat a normalitzar les seves relacions amb Al-Assad i aquest moviment no els ha fet gràcia”. I conclou: “És presumible que regionalment, una bona part de la regió tanqui files amb el règim. Encara que sigui de manera paradoxal, pot ser que això l'afavoreixi”.