Divendres cinc de gener de 2024, toquen un quart de nou del vespre: ha arribat la pluja. A Barcelona, la cavalcada dels reis d’Orient desfila pel mercat de Sant Antoni, pujant pel carrer d’Urgell. Milers de nens contemplen les carrosses modernes, les coreografies dels patges i esperen atents, refugiats sota els paraigües, els carros de regals, per veure si hi descobreixen algun que dugui el seu nom. Uns carrers més amunt, entre Rocafort i Muntaner a Gran via, els regals, més propis d’una altra època, també s’amunteguen: hi ha nines de porcellana, miniatures de Lego, barrets, plantes i fins i tot una mena de penjolls místics, tots ordenats en parades de sis metres quadrats. 

Es tracta de la fira de Sant Tomàs, una de les més arrelades a la tradició barcelonina que se celebra des del 1877 durant els dies de Nadal. Enguany, del 21 de desembre al 6 de gener hi conflueixen l’Associació de Firaires de la Fira de Sant Tomàs, el Gremi de Tallers Artesans de la Gran Via, però també el Gremi de Detallistes de Joguines i el de Xurrers de Catalunya. Són prop de 140 paradistes. La cavalcada ja s’acaba, però a Gran via la nit tot just comença. Tot i la pluja, tenen previst tancar al voltant de les tres de la matinada. És el dia gros de la fira, que compta amb un client fidel que aprofita l’última nit abans que passin els reis per fer els últims encàrrecs.

La tradició diu que primer es van a veure els reis i després es tanca la jornada a la fira. Una tradició que s’afegeix a les particularitats de la nit de reis a l’esquerra de l’Eixample: cada any hi ha una pluja de confeti pels balcons i una muntanya d’escales, també, on els nens s’amunteguen per tenir el millor pla de la rua. Recorda a l’actitud que desperta el sucre. És l’anhel màxim de la màgia, contraposat amb algun estol de turistes— que d’aquí poc també seran tradició— que s’ho miren distants birra (que no mirra) en mà.

A la dreta de l'Eixample, els reis s'esperen amb escala i paraigües, però sense fanalet

Les dues de la matinada. Tot i els ruixats, la gent ha complert i a la fira s’hi respira prou bon ambient: no hi ha cues, però tampoc buits. Alguns firaires ja recullen, d’altres es mostren impertèrrits, aguantant el mateix tipus que porten performant des que han obert a les 10 del matí. Es nota que fa anys que s’hi enfronten. En parlo amb una de les parades més antigues, amb un nom que fa d’antic: Muñecas Happy Dolls Aracelli. Hi ha nines de tots colors i mides. La gestiona l’Aracelli Rodríguez, que va començar a ajudar la seva mare quan tenia 12 anys, ja en fa prop de 40. “És una de les pitjors fires de Sant Tomàs que s’han fet mai, però encara s’hi manté el sentiment", explica.

El futur de la fira de Reis: més artesana però poc juganera 

Rodríguez confessa que el preu per tenir-hi parada ha pujat molt: una com la seva val 4.000 euros. “Ja no hi ha parades de joguines, no ho poden assumir: només s’obren parades d’artesania. A la meva zona no hi ha firetes, nines ben fetes… hi ha coses barates”, es queixa. Considera que abans la gent venia per comprar qualitat, com les seves d’ara, importades des d’Alacant o com les seves d’abans, que les fabricava directament la mare, que encara ve a la parada cada nit de reis. “Les botigues de joguines que hi ha encara venem de manera tradicional, tal com ho feien les àvies, les mares. Jo he vist nenes créixer que ja només em venien a dir ‘quina em recomanes”. Una fidelitat que alguns dels clients s’enduen a la tomba. “La setmana passada va venir una dona gran i li vam vendre una nina. Va morir l'endemà. La família ens va agrair molt que fos de les darreres coses que fes i l’han enterrat amb la nina. La fira és un sentiment”, repeteix. 

A l’altra cara de la moneda hi ha parades com la de l’Anna Molina i els seus barrets fets a mà. Regenta Dunanna amb el seu marit i tot just és el segon any que fa nit a la fira. També ha notat menys gent, però és optimista “Quan ha parat de ploure la gent ha sortit, ha vingut. “És una fira referent de Nadal i, per tant, és important ser-hi”, considera. Tenen tres tipus de clients: de barri, els històrics i un petit percentatge de turistes. La fira està oberta 21 dies, però alguns ja venen a tafanejar el primer. "Un dia miren, després es fan una llista mentalment i finalment tornen per comprar 'a tiro fet'", relata. Aquest any han venut coses que han acabat a Eslovàquia, Suïssa, però també Austràlia, als Estats Units i, l’any passat, fins i tot a Israel.

Tot i això, la majoria dels visitants que allarguen la nit de reis són famílies del barri com la d’en Camilo Jaime, que passeja amb la mare, la germana i fins i tot els cosins. “Hauríem vingut amb pluja i tot”, presumeix la mare. Hi venen des de principis de ser casats amb el seu marit, ja fa més de 40 anys. “Hi fem les compres d’última hora: hem comprat joguines, piles i… xurros per acabar la nit, que també és tradició", relata en Camilo. Coincideixen en què cada vegada hi ha més parades d’artesania i menys de joguines “Abans hi havia molta més botiga orientada a les joguines, però també a regals per la gent gran”. Conclusió:  el visitant s’ha mantingut, però el mercat ha canviat. Una anècdota? La constància. Sempre venen els mateixos i sempre fan el mateix. “Joguines i gominoles vesteixen la nit de reis de joia”, conclou en Camilo abans de fer via a la xurreria. 

Amb només tres anys, la xurreria de l'Antonio s'ha consolidat a la fira

A diferència de les parades, les xurreries tenen una localitat fixa i, per tant, la clientela que tenen també és molt fidel. Em poso el barret de la tradició i també m’aturo a comprar una paperina de xurros. Són dos quarts de tres i ja recullen. M’atén l’Antonio, un dels propietaris: “La pluja ha fet un forat important, però com a mínim demà podrem obrir al matí per donar xurros a la mainada”. Fa tres anys que té obert, però ja s’ha fet un forat entre els visitants. Cada any els visita una residència de gent gran, tots amb cadira de rodes i en fila d'un “Aquest any la meva dona els va convidar i tots es van emocionar molt: l’aplaudien i tot. Tots ens farem grans i és important fer barri, poble i ciutat”, assegura. 

Les tres de la matinada. Les primeres parades abaixen la persiana. A cavall de l'optimisme dels qui comencen i la decadència dels qui fa temps que la viuen la fira compleix una nova edició. Els visitants es comencen a confondre amb gent que surt dels locals d’oci de l’Eixample. La pluja ha descarregat amb força, però les voreres ja l’han xuclat tota i la ciutat torna a la seva imatge de capital seca. Mentrestant, suposo, els reis també deuen haver acabat de fer la feina. Qui sap si han passat per la fira de Sant Tomàs.