L'Agència Espacial Europea (ESA) està negociant amb la NASA per a aconseguir que, dins del programa Artemis que té programat el seu primer llançament de prova la setmana pròxima, pugui haver-hi astronautes europeus en la Lluna "abans de la fi d'aquesta dècada".

Això depèn de les discussions amb la NASA que es duran a terme en els pròxims mesos, ha destacat aquest dimarts el director general de l'ESA, l'austríac Josef Aschbacher, que en una conferència de premsa en línia ha dit que també pesarà el que decideixin els ministres europeus en la conferència que celebraran al novembre.

Aschbacher té intenció de demanar als països membres de l'ESA una partida de 3.000 milions d'euros per a l'exploració humana i robòtica, i al seu parer "això és crucial en les nostres discussions amb la NASA". Tampoc està decidit qui seran els tres primers astronautes europeus que s'enviaran a la Lluna.

Artemis és el programa internacional liderat pels Estats Units com a successor d'Apol·lo, que va portar a l'home a la lluna per primera vegada eL 1969 i al qual es va posar fi als anys 1970. La seva primera missió es desenvoluparà amb el llançament de la nau espacial Orion programada des del Centre Espacial Kennedy a Florida dilluns que ve.

Deu països europeus, entre ells Espanya, participen en aquest programa amb un mòdul integrat per 22.000 components que impulsarà la nau espacial Orion de la NASA construït per Airbus (3.000 dels seus empleats estan implicats) i per altres 60 empreses europees.

Primers astronautes, cap al 2025

Fins ara, s'han encarregat sis unitats d'aquest Mòdul de Servei Europeu (ESM) que proporcionarà propulsió, energia i regulació tèrmica a Orion i que, des que es desenvolupin les primeres missions habitades (cap a 2025), també oferirà als astronautes aigua i oxigen.

Aschbacher ha posat l'accent que sense l'ESM, la NASA no podria portar als astronautes a la Lluna, i aquesta responsabilitat i el caràcter "essencial" d'aquest equipament il·lustra que, després de dècades de forta col·laboració amb l'agència estatunidenca, amb Artemis s'ha passat a "una nova etapa".

Espanya té una participació petita, però rellevant en termes qualitatius, ja que s'encarrega de la unitat electrònica que gestiona la distribució dels comandos per a cada subsistema (per exemple per a la climatització) que es fabrica en la planta que té Airbus a la ciutat madrilenya de Tres Cantos, l'antiga CRISA.

Un mòdul d'Airbus cada any

El compromís plenament assumit per Airbus és tenir disponible un nou mòdul cada any. El seu responsable per als sistemes espacials, Jean-Marc Nasr, posa l'accent que és la primera vegada que la NASA accepta la participació d'una empresa no estatunidenca per a una unitat tan important d'una de les seves naus espacials. Per a això treballen "colze a colze" amb el fabricant d'Orion, l'estatunidenca Lockheed Martin.

Per al director general de l'ESA, "aquestes inversions en missions històriques oferiran moltes capacitats per als països implicats", en particular en termes de desenvolupament tecnològic. "Europa forma part de la tornada a la Lluna, i això és enorme".

En termes científics, Artemis, que és una missió purament civil sense cap dimensió militar, pot aportar, sobretot, un millor coneixement de la història de tot el sistema solar, destaca l'organisme europeu.

L'ESA confia també que permeti avançar en la verificació de la presència d'aigua, determinar d'on ve. Igualment, ha de servir com a plataforma per a l'exploració d'astres més llunyans, gràcies a l'experiència que s'acumularà amb els vols habitats i amb la possible instal·lació d'un telescopi espacial.