El model de Barcelona com a referent en espais verds ha marcat un gran avenç urbanístic en les darreres dècades, però la ciutat encara es troba per sota dels estàndards de sostenibilitat recomanats. Actualment, segons dades de l'Ajuntament de Barcelona, la ciutat compta amb 7,1 metres quadrats de verd per habitant, una xifra que no arriba als 10 m² per persona suggerits per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Tot i els esforços per ampliar les zones verdes, el repte d'aconseguir un equilibri entre el creixement urbà i la sostenibilitat ambiental continua sent un objectiu prioritari.

En aquest marc, l'Ajuntament ha posat en marxa el Pla Natura 2021-2030 amb l’objectiu d’augmentar en 1 m² la superfície verda per habitant d’aquí al 2030, el que equival a la creació de 160 hectàrees de nous espais verds. Segons indica el mateix pla, “no només busca augmentar la quantitat d’espais verds”, sinó també “millorar la qualitat de vida de la ciutadania”, apropant la natura als espais urbans.

Segons l'Ajuntament de Barcelona, la superfície verda pública de la ciutat és de 2.870 hectàrees. D’aquest total, un 41% correspon a verd estrictament urbà (1.171 hectàrees), mentre que el 59% restant forma part del Parc Natural de la Serra de Collserola, amb 1.699 hectàrees dins del terme municipal de Barcelona.  

Les dades municipals indiquen que la ràtio de verd públic per habitant l’any 2020 era de 7 m² de verd urbà per persona. Aquesta xifra s’eleva fins als 17,22 m² si es té en compte el verd forestal de Collserola. No obstant això, segons l'Ajuntament, aquests espais verds es distribueixen de manera diversa i es classifiquen en patrimonials, urbans i de biodiversitat.  

La veu veïnal en la preservació de l'espai verd: el cas del jardí de l'Alzina

El teixit veïnal de Barcelona no es resigna davant unes polítiques urbanístiques que considera ineficients. A Gràcia, el moviment Salvem l’Alzina denuncia la desaparició progressiva d’un espai verd històric per donar pas a construcció d’habitatges. En parlem amb la Kari i en Kasperi, dos dels membres de l'assemblea, que alerten del risc de perdre no només una alzina bicentenària catalogada, sinó també un jardí que actua com a refugi climàtic i espai de convivència.

“No es tracta només de sumar més zones verdes, sinó de preservar i fomentar la biodiversitat urbana”, remarca en Kasperi. La crítica no és pas menor: consideren que el model actual de planificació posa els interessos econòmics per davant de la qualitat de vida de les persones. La construcció d’habitatges a la plaça, afirmen, és una “falsa solució” dins d’un urbanisme que, segons remarquen contundentment, “continua perpetuant dinàmiques especulatives”. 

De fet, juntament amb l’Eixample, Ciutat Vella i Sant Andreu, Gràcia és un dels districtes de Barcelona amb menor densitat de verd de la capital catalana, amb menys de 10 m² de verd per habitant, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona. En canvi, Horta Guinardó, Sarrià Sant Gervasi, les Corts i Sants-Montjuïc són els districtes amb més de 20 m² de verd per habitant. 
 

L’Ajuntament ja ha resolt el concurs per edificar-hi, però la polèmica s'ha intensificat després que la plataforma hagi decidit retirar el seu representant del jurat en protesta per la manca de garanties en la protecció de l'arbre bicentenari. Així, la lluita veïnal persisteix. Més enllà d’aquest cas concret, els activistes reclamen un canvi de paradigma en la manera de repensar la ciutat: un model que prioritzi la sostenibilitat, l’habitatge assequible i una mobilitat més respectuosa amb l’entorn. “No podem continuar amb polítiques que expulsen el verd i perpetuen la turistificació”, alerten. 

Espais verds a Barcelona: una oportunitat per a la justícia social?

Joan Subirats, expert en governança urbana, subratlla que el repte de Barcelona no és només ampliar la superfície verda, sinó garantir que aquests espais estiguin realment al servei de la ciutadania. “Crear espais verds, accessibles i ben equipats per a infants i gent gran no només millora la qualitat de vida”, afirma, sinó que “reforça el vincle comunitari i fomenta la justícia social”. 

Tot i els avenços en polítiques urbanístiques, la densitat continua sent un problema pendent de resoldre. “Aquesta alta concentració d’habitants genera dificultats ambientals, com la manca d'espais verds, especialment en districtes com Ciutat Vella, on la densitat és elevada i la disponibilitat d'espais verds és més baixa”, apunta Subirats. Això també es relaciona amb desigualtats socials, ja que “les zones de major renda tenen més espais verds, però aquests s'utilitzen menys. En canvi, els barris amb més necessitat d’espais verds són els més afectats per la seva absència”. 

En aquest sentit, destaca que l’estructura de la ciutat dificulta la distribució equitativa dels espais verds. “Si no hi ha prou àrees verdes accessibles per a tota la ciutadania és perquè la densitat de la ciutat fa que la distribució d’espais verds no pugui compensar els problemes ambientals derivats d’aquesta alta concentració d’habitants”, assenyala. Subirats conclou que, més enllà de noves intervencions, cal una estratègia que abordi aquest problema estructural amb una perspectiva de justícia ambiental. Per això defensa iniciatives com el Pla Natura, ja que “es basen, d’una banda, en l’anàlisi de les evidències existents i, de l’altra, en una concepció de l’espai i de les qüestions ambientals que va més enllà de la dimensió ecològica”.

Pla Natura: més espais verds per a la salut i la biodiversitat urbana? 

Segons l’àrea d’Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge, el Pla Natura vol “consolidar la gestió ecològica i naturalització de la ciutat per millorar la salut ciutadana” alhora que “conservar la biodiversitat global”. L'Ajuntament considera que els espais verds aporten “valors ecològics i socioculturals”, com la preservació de la biodiversitat, la millora del benestar ciutadà i la regulació ambiental. A més, “l’ampliació d’aquesta infraestructura serà fonamental per augmentar la resiliència urbana davant els efectes climàtics”, afirmen fonts del consistori. 

En aquest context, María Sonia Frias Rollón, Gerent de Serveis Urbans i Manteniment de l’Espai Públic, remarca que "el verd urbà és essencial per a la nostra qualitat de vida i per fer front al canvi climàtic". Així mateix, assenyala que la vegetació urbana juga un paper clau en la millora de la qualitat ambiental, ja que “regula el microclima urbà, redueix els contaminants atmosfèrics, crea ombres que disminueixen les temperatures i esmorteeix el soroll”.