El 7 de juliol de 2010, la Selecció Espanyola va saltar a la gespa de Durban, a Sud-àfrica, perseguint el somni d’aconseguir el bitllet per a la gran final de la Copa del Món. 16 anys més tard, el combinat nacional tornava a disputar unes semifinals de la màxima competició intercontinental. Els de Luis de la Fuente han guanyat la totpoderosa França (2-0) gràcies als gols d’Oyarzabal, de penal, i de Pedro Porro. Ara, el somni de la segona estrella és a tan sols 90 minuts.

El partit ha començat de la millor manera possible per a Espanya. El doble pivot format per Rodrigo Hernández i Fabián Ruiz —que ha tornat a ser de la partida per davant de Pedri— ha donat un recital de joc des del primer minut. Espanya controlava la possessió, una fórmula ideal per neutralitzar la intimidant davantera que formen Kylian Mbappé, Ousmane Dembélé, Michael Olise i Bradley Barcola —que li ha guanyat el lloc a Désiré Doué a l’onze inicial—.

Al minut 19, Lamine Yamal s’ha internat a l’àrea per caçar una passada llarga i, en l’intent d’allunyar la pilota, Lucas Digne ha fet caure l’extrem de Rocafonda. Espanya es trobava davant una oportunitat històrica des dels 11 metres per començar a decantar el matx. L’encarregat del llançament ha estat el màxim golejador espanyol al campionat, Mikel Oyarzabal. El davanter guipuscoà ha xutat ajustat al costat esquerre de Mike Maignan, que, tot i endevinar la trajectòria, no ha pogut fer res per evitar el gol. 1-0 i el partit exactament on el volia Luis de la Fuente.
 

Hi ha una dita que diu que les males notícies mai venen soles i així ha estat per als Bleus. Només vuit minuts després d’encaixar el gol, William Saliba, el millor central de la selecció gal·la i un dels millors de la Copa del Món, ha hagut de marxar del terreny de joc per unes molèsties a l’esquena que arrossega des de l’inici del torneig. 

Amb el pas dels minuts, el combinat nacional ha continuat fidel a la seva idea de joc, sense permetre que França tingués cap espai per sortir al contracop i fent circular la pilota amb la fluïdesa que tant s'havia reclamat en els primers compassos de la competició. De fet, les millors ocasions de la primera meitat també han estat espanyoles. Primer, en un mà a mà d’Álex Baena davant Maignan —invalidat per un fora de joc clar de l’extrem de l’Atlètic de Madrid—, i, més tard, amb una rematada de Fabián que Dayot Upamecano ha enviat a córner in extremis després d’una brillant acció col·lectiva entre el mateix Fabián, Lamine i Olmo.

L’única rèplica de França abans del descans ha arribat a les acaballes del primer temps. Adrien Rabiot —a qui l’àrbitre ha amonestat ben d’hora per una entrada sobre Dani Olmo— ha filtrat una passada a l’espai per a Mbappé. Unai Simón, però, que aquest dimarts ha estat extremadament atent a les cobertures dels seus centrals, s’ha anticipat al davanter del Reial Madrid per rebutjar la pilota. Els jugadors han marxat als vestuaris amb l’avantatge mínim a favor d’Espanya, però amb la clara sensació que els jugadors de Luis de la Fuente estaven molt més còmodes que els de Didier Deschamps.

La represa ha mantingut la mateixa tònica: un domini aclaparador d'Espanya al centre del camp davant una França que ha disposat de molta possessió estèril en línia defensiva i que ha estat incapaç de traduir el control en perill real. Al minut 58, abans de complir-se el primer quart d’hora de segona part, ha arribat el gol de la tranquil·litat espanyola.

Pedro Porro i Dani Olmo. Dani Olmo i Pedro Porro. Havien de ser ells, probablement els jugadors en millor forma d’Espanya en aquesta Copa del Món, els protagonistes de la sentència. El lateral extremeny ha conduït la pilota cap al carril central, ha fet una paret exquisida amb el mitjapunta terrassenc i ha definit de meravella davant Maignan. 2-0 i la pinya dels jugadors espanyols emocionava tot un país que, 16 anys després i per segona vegada a la història, tornava a tenir peu i mig a la final de la Copa del Món.
 

L’èxtasi de la selecció era absolutament incontenible i Lamine Yamal ha tingut el tercer a tocar. L’extrem de la Masia s’ha desmarcat a l’espai, ha retallat davant Digne i ha rematat amb rosca al segon pal de la porteria de Maignan, un autèntic golàs que no ha pujat al marcador per un fora de joc a l’inici de la jugada del mateix Lamine.

França, completament desbordada pel desenvolupament del partit i la superioritat espanyola, s’ha encomanat al talent individual, però tant Dembélé com Olise han estat pràcticament desapareguts. D’alguna altra ocasió més ha disposat Mbappé, però més enllà d’alguna pilota llarga buscant la seva velocitat, el davanter del Reial Madrid no ha pogut posar en cap embolic l'excel·lent dupla de centrals espanyola. Fruit de la frustració, amb el partit pràcticament finalitzat, Mbappé ha colpejat sense intenció de fer-se amb la pilota a Unai Simón, una acció poc esportiva que l’àrbitre ha resolt amb targeta groga per al 10 francès.

De Sud-àfrica a Nova York; del cop de cap de Carles Puyol als gols d’Oyarzabal i Pedro Porro. Espanya torna a ser finalista de la Copa del Món. El pròxim diumenge a les 21 hores viurem el gran desenllaç de la que pot ser una de les nits més màgiques de la història del futbol espanyol.