Espanya és objecte cada any d'unes 177.000 ciberagresions, moltes de les quals van dirigides a tombar infraestructures o serveis crítics com a aeroports i hospitals, que fins ara han estat repel·lides, segons l'últim informe Anual de Seguretat Nacional corresponent a l'any 2025. Així ho ha exposat aquest divendres el director del gabinet de la presidència del govern espanyol, Diego Rubio, que ha comparegut al Congrés dels Diputats per presentar les conclusions principals d'aquest informe que analitza les principals amenaces i riscos a les quals s'enfronta el país.

Rubio ha posat el focus en els ciberdelictes, "els únics delictes que han augmentat significativament a Espanya l'any passat", i ha destacat l'impacte que comença a tenir en l'actualitat i que tindrà en el futur la intel·ligència artificial en els sistemes de ciberseguretat. En aquest sentit, ha assenyalat que cada any Espanya és objecte d'unes 177.000 ciberagresions: "Som, segons alguns estudis, el segon país més atacat del món".

I aproximadament mil d'aquestes agressions digitals van dirigides a tombar infraestructures o serveis crítics com a aeroports i hospitals. "Fins ara és veritat que hem aconseguit repel·lir-les, però en part perquè Espanya compta, segons diversos informes, amb un dels sistemes de ciberseguretat més avançats de la Unió Europea", ha destacat Rubio.

D'altra banda, una altra de les qüestions que preocupen en l'àmbit digital és la proliferació de la desinformació i els "comportaments no autèntics". "Les nostres xarxes socials s'estan omplint de faules, de deepfakes, de bots, que sovint són instrumentalitzats per agents estrangers per a desestabilitzar les nostres institucions i erosionar la nostra democràcia", ha relatat.

En aquest sentit, ha explicat que s'estima que el 20% dels comptes de 'X' a Espanya que participen en converses polítiques són falses. I que en circumstàncies d'emergències com un incendi o un punt de crispació social, fins al 70% de la conversa en xarxes socials respon a desinformació i a comportaments falsos. 

Això significa, ha detallat Rubio, que una gran part de la conversa que els ciutadans veuen a les xarxes socials en aquests moments no és el reflex fidedigne d'un debat públic o d'una realitat, "sinó un miratge fabricat per algorismes i per agents desconeguts per a nosaltres, que generalment operen a milers de quilòmetres de distància".

També ha reconegut la preocupació de l'executiu per la sobirania digital, ja que aproximadament el 80% dels dels serveis digitals que consumeixen els espanyols és proveït per empreses no europees i el 70% de les nostres dades s'emmagatzema en servidors estrangers. "És evident que no podem ni hem de tractar de reduir aquestes dependències a zero, entre altres coses perquè la relació econòmica i tecnològica amb aquestes regions és necessària i beneficiosa per a la nostra indústria, però sí que hem de reduir-les", ha advertit.

Quant al canvi climàtic, que segons Rubio constitueix la major amenaça per a la seguretat a la qual s'enfronta Espanya, "més que el terrorisme gihadista, més que les màfies que operen en l'Estret i més que la Rússia de Putin", ha recordat que l'estiu passat va ser el més càlid des que hi ha registres històrics i va provocar la mort primerenca de més de 3.650 persones.