Espionatge, novel·la negra i rock argentí per estrenar el curs cultural - Diari de Barcelona
SET DE CULTURA
Espionatge, novel·la negra i rock argentí per estrenar el curs cultural
Septembre arriba de la mà de Steve Mccurry, Antoni Tàpies, novel·la negra i cinema d'autor
Ara sí, és oficial: Setembre arriba avui amb la seva coneguda combinació de rutina, calendaris nous i aquella sensació incòmoda que les vacances han durat al voltant de cinc minuts. Però si una cosa té de bona tornar a la ciutat, és que Barcelona també inaugura el seu propi “nou curs” cultural: els teatres tornen a aixecar el teló, els cinemes estrenen temporada i els museus ens recorden que sempre hi ha una exposició que encara no hem vist.
Aquesta setmana, mentre encara feu el dol per l’estiu, us proposem set plans per començar setembre amb una mica més de dignitat: rock argentí, un thriller de la Guerra Freda, novel·la negra i dues cites amb l’art català. Agafeu l’agenda!
Cosquín Rock Barcelona: el rock argentí desembarca a la ciutat
Comencem amb una cita per als més melòmans: Barcelona acull els dies 2 i 3 de setembre una edició especial del Cosquín Rock, el festival de rock més important de l’Argentina que celebra enguany 25 anys d’història. En aquesta versió boutique, el certamen concentra vuit artistes en dos dies i un únic escenari.
La primera jornada, el 2 de setembre, comptarà amb Julieta Venegas, El Kuelgue, Zoe Gotusso i El Mismo; mentre que l’endemà serà el torn de Siloé, Hinds, Estelares i The Ripples. El festival arriba a Barcelona després d’una trajectòria que ha reunit centenars de milers de persones a l’Argentina, amb la voluntat de traslladar a la ciutat part de l’esperit d’un dels grans esdeveniments del rock llatinoamericà.
Espionatge i Guerra Freda a la Polònia de 1981
D’altra banda, el 4 de setembre arriba als cinemes espanyols La conspiración del cuervo, de la cineasta polonesa Kasia Adamik. El film, que va ser la pel·lícula de clausura del Festival de Sant Sebastià i també va participar en el Festival de Toronto, està protagonitzat per Lesley Manville, Tom Burke i Zofia Wichłacz. La història ens trasllada a Varsòvia, el desembre de 1981, coincidint amb la imposició històrica de la llei marcial a Polònia. La doctora Joan Andrews, una professora britànica de psiquiatria que arriba a la ciutat com a docent convidada, es troba de cop en una capital ocupada pels tancs i sotmesa a una forta repressió.
Armada amb una càmera, Andrews presencia un assassinat a mans de la policia secreta i queda atrapada en una trama d’espionatge ambientada en plena Guerra Freda. El guió parteix d’una història curta d’Olga Tokarczuk (Premi Nobel de Literatura) i combina thriller polític, memòria històrica i una mirada surrealista però d’allò més emocionant sobre la Polònia dels anys vuitanta.
‘El olor a leche quemada’: una família rural al límit
Encara en clau de cinema —i si sou més partidaris d’històries més pausades i contemplatives— el mateix 4 de setembre arriba també a les nostres butaques El olor a leche quemada, de Justine Bauer, una producció alemanya estrenada el 2024 que es podrà veure a Barcelona al Zumzeig.
La pel·lícula segueix la Katinka, una jove que viu amb la seva família en una explotació de vaques lleteres de la regió rural de Hohenlohe. El negoci familiar està a punt de desaparèixer i, mentre el sector agrícola travessa una profunda crisi, ella es resisteix a abandonar aquesta forma de vida. Paral·lelament, la seva amiga Anna afronta un embaràs inesperat. Entre els camps, els animals i les dificultats econòmiques, les dues joves viuen un estiu marcat pels canvis i la incertesa.
La cinta va guanyar el premi a la Millor Producció de la secció de Nou Cinema Alemany del Festival de Cinema de Múnic, i el Premi del Públic del German Film Fest Madrid.
El retorn de Camilla Läckberg
Pel que fa a la literatura, els amants de la novel·la negra tenen una nova cita amb Camilla Läckberg: l’escriptora sueca recupera l’univers de Fjällbacka amb El llanto de los muertos, una nova entrega de la sèrie Los crímenes de Fjällbacka.
La història arrenca 30 anys enrere, quan les adolescents Sofie, Ellen i Magdalena eren inseparables fins que la primera d’elles desapareix sense deixar rastre. Tres dècades després, un descobriment inesperat fa que Patrik Hedström i els seus companys de la comissaria de Tanumshede reprenguin la investigació. La seva dona, l’escriptora Erica Falck, tampoc podrà evitar implicar-s’hi.
Läckberg és una de les autores de novel·la negra més venudes d’Europa, superant els 40 milions d’exemplars venuts en més de 60 països. Definitivament, doncs, aquesta nova entrega és una cita obligatòria per als aficionats del gènere.
Últims dies per veure Steve McCurry al Palau Martorell
El Palau Martorell acull fins al 6 de setembre Steve McCurry. Icons, una de les retrospectives més àmplies dedicades al fotògraf nord-americà. L’exposició reuneix més de 150 fotografies que repassen més de quatre dècades de trajectòria i ocupen les tres plantes de l’espai. Retrats, paisatges i escenes quotidianes recorren temes com la identitat, la infància, l’espiritualitat, la dignitat i la relació entre les persones i la natura.
Entre les imatges més conegudes de McCurry hi ha el retrat de la jove afganesa Sharbat Gula, però Icons proposa anar més enllà de les fotografies clàssiques i descobrir una trajectòria marcada per la mirada humana i l’empatia. Aquesta setmana, doncs, teniu l'última oportunitat per visitar una mostra que tanca les portes aquest diumenge.
‘Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur’, al Museu Tàpies
En la mateixa línia, al Museu Tàpies encara es pot visitar fins al 27 de setembre Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur, una exposició que revisita la trajectòria de l’artista a través de les seves formes d’exhibició. La mostra se centra especialment en la dècada de 1950 i pren com a punt de partida quatre exposicions individuals que Tàpies va protagonitzar durant aquells anys.
El recorregut posa en relació les seves obres amb qüestions com l’arquitectura moderna, la indústria, el disseny gràfic, l’edició, l’espai urbà i les formes de vida de l’època. Fugint d’una retrospectiva cronològica, el museu proposa així una nova manera d’apropar-se a Tàpies: examinant no només les obres com a tal, sinó també com, on i per què es van exposar.
‘Angle mort’ encara resisteix a la Sala Versus Glòries
Acabem aquest recull amb una cita imprescindible amb el teatre, ja que queden només dues setmanes per veure Angle mort a la Sala Versus Glòries. Aquesta comèdia de Roc Esquius i Sergi Belbel arriba a la seva cinquena temporada després d’haver guanyat el Premi al Millor Espectacle de Proximitat als Premis de Teatre Barcelona.
La història comença amb una situació aparentment senzilla: el propietari d’una petita start-up ha de decidir quin dels seus tres treballadors acomiadarà a causa de la crisi. Per intentar gestionar-ho de la millor manera, reuneix la Beatriu, en Carles i la Diana i els entrevista d’un en un al seu despatx. Però, mentre ell intenta prendre una decisió, a la sala d’espera comença a passar una cosa ben inusual.
L’obra juga amb allò que es diu i allò que no es diu, materialitzant aquesta dualitat en dos espais que funcionen simultàniament i amb una situació que es va tornant cada vegada més surrealista. D’aquesta manera, un acomiadament que havia de ser rutinari acaba convertint-se en una comèdia imprevisible on res és exactament el que sembla.
