Un estudi de la Universitat de Barcelona (UB) ha arribat a la conclusió que les comunitats humanes de caçadors-recol·lectors de fa 11.000 anys ja utilitzaven els incendis controlats per obrir clarianes i zones de pastura per als animals silvestres i així millorar la productivitat. Fins ara es pensava que aquesta pràctica no havia començat fins al Neolític, fa uns 9.000 anys, i que no s’havia generalitzat fins a l’edat de ferro, fa uns 3.000 anys. La recerca, publicada a la revista Catena i liderada per l’investigador del departament de Geografia Carles Sánchez, s’ha dut a terme a partir de mostres procedents de la llacuna de Villena (Alacant).

“Es tractava de focs provocats, la major part dels quals no van coincidir amb períodes de sequera, sinó amb els moments de màxima activitat humana”, ha indicat Sánchez. Per estudiar els incendis de fa 11.000 anys, els investigadors han realitzat un estudi geoquímic i dels carbons sedimentaris del sòl i han analitzat les mostres pol·len d'aquell període per sumar-les a la informació extreta de peces arqueològiques de l'època.

L'estudi indica que els incendis a la llacuna de Villena a inicis del període Holocè, fa 11.000 anys, van ser freqüents per l'alta disponibilitat de combustible aconseguit amb l'expansió de rouredes i alzinars. A més, el clima temperat i humit hauria afavorit l'assentament de caçadors-recol·lectors en aquesta regió.

El treball assenyala que la transformació del paisatge i una progressiva aridificació després d’un episodi climàtic de refredament fa 8.200 anys va trencar l’equilibri de l’ecosistema i va suposar un abans i un després en les dinàmiques de la vegetació. Així doncs, rouredes i alzinars mai no van recuperar el rol dominant en el paisatge i es va formar un equilibri nou amb domini de les pinedes i amb una vegetació més ben adaptada a un clima àrid.

“Aquest treball posa de manifest el rol actiu de les poblacions mesolítiques del sud-est peninsular en el règim d’incendis per afavorir espais oberts als boscos”, ha assenyalat l’investigador Jordi Revelles, de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

El projecte proporciona dades per reconstruir els canvis ambientals durant l’Holocè inicial i la transició a l’Holocè inicial-mitjà (des de fa 9.000 anys fins fa 5.500 anys).

Les activitats tradicionals ajuden a controlar els incendis

Una de les conclusions de la recerca és que les pràctiques de gestió dels incendis basades en activitats tradicionals com ara l'agricultura, la ramaderia o la desforestació per tala i crema poden ajudar a aturar el creixement descontrolat dels boscos i així mitigar la gravetat dels incendis, com van fer-ho fa 8.000 anys.

En l’estudi, que utilitza dades arqueològiques obtingudes en el marc del projecte Paleodem, hi han participat també els palinòlegs Francesc Burjachs (ICREA-IPHES) i Isabel Expósito (IPHES-CERCA), l’antracologia Itxaso Euba, el geòleg Jordi Ibáñez (GEO3BCN-CSIC), el geògraf Lothar Schulte (Universitat de Barcelona) i l’arqueòleg Javier Fernández-López de Pablo (Universitat d’Alacant).