L'OTAN ha aprovat avui una nova estratègia de l'aliança per afrontar els nous reptes de seguretat derivats de la guerra a Ucraïna. En l'anomenat Concepte Estratègic adoptat a la cimera de Madrid, els aliats assenyalen Rússia com "l'amenaça més directa i significativa" per a la seva seguretat. El nou full de ruta també menciona la Xina, que veu com un "desafiament" per als seus "interessos, seguretat i valors".

"El concepte estratègic és molt diferent del de fa deu anys", ha dit el secretari general de l'organització, Jens Stoltenberg, durant una roda de premsa posterior a la primera sessió de la cimera. Tal com demanava Espanya, el text reconeix que la "inestabilitat" a l'Àfrica "afecta directament" la seguretat de l'aliança.

"Tot i que l'OTAN és una aliança defensiva, ningú hauria de dubtar de la nostra força i determinació per defensar cada centímetre del territori aliat, preservar la sobirania i la integritat territorial de tots els aliats i prevaldre contra qualsevol agressor", avisa el document de setze pàgines que detalla els objectius i tasques de l'organització per a la pròxima dècada.

Estats Units reforçarà la seva presència militar a Europa

En aquesta línia, i en el marc de la cimera, el president Joe Biden ha anunciat que els Estats Units ampliarà la seva presència militar a Europa. "L'OTAN és més necessària que mai", ha dit en la trobada amb secretari general de l'organització, Jens Stoltenberg.

Per facilitar que l'OTAN afronti "les amenaces des de totes direccions", Biden ha afegit que Washington enviarà reforços a Polònia, Regne Unit, Alemanya i Itàlia, a part dels dos destructors a Espanya que ja va anunciar.

"Putin volia la finlandització d'Europa i el que tindrà serà l'otanització d'Europa", ha dit sobre les queixes del president rus abans d'envair Ucraïna per la proximitat de l'OTAN a les seves fronteres.

Reforç del flanc occidental

Biden ha avançat també que els EUA establirà una seu militar "permanent" a Polònia i millorarà la seva "capacitat per actuar en tot el flanc oriental" del continent europeu. Això explica l'arribada de dos destructors a Rota i l'esforç per ampliar la presència nord-americana a Europa. 

 Washington també enfortirà el seu desplegament rotatori als països bàltics. En paral·lel, Biden ha promès que enviarà dos avions de combat F-35 al Regne Unit i estacionarà "defenses aèries addicionals" a Alemanya i Itàlia.

Llum verda a Finlàndia i Suècia

D'altra banda, els líders de l'Aliança han donat el vistiplau polític a l’entrada de Suècia i Finlàndia a l'organisme. Ho han fet  després que Turquia aixequés in extremis el seu vet. Amb aquesta decisió, l’OTAN s’expandeix al nord d’Europa i integra dos països que fan frontera amb Rússia. “És un dia històric per Suècia i per Finlàndia”, ha assegurat la primera ministra sueca, Magdalena Andersson, a la seva arribada a la cimera, on es reunirà amb els líders de l’OTAN com a soci de l’aliança, ja que encara no pot seure formalment com a membre de l’organització.

Els mesos previs a la invasió d’Ucraïna el Kremlin exigia reiteradament a l’OTAN que reduís la seva presència militar prop de les seves fronteres i que aturés la seva expansió cap a l’est. Unes demandes que s’han mantingut durant el curs de la guerra, que ja s’allarga més de quatre mesos. Ara bé, aquesta agressió va fer canviar la històrica posició de neutralitat d’Estocolm i Hèlsinki, que a mitjans de maig va sol·licitar formalment l’entrada a l’organització.

Tots els aliats, excepte Turquia, ho veien amb bons ulls, així que en les últimes setmanes el secretari general de l’OTAN, Stoltenberg havia mantingut converses a tres bandes per desencallar l’adhesió. Finalment, Andersson, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, i el president finès, Sauli Ninistö, van tancar un acord tripartit just abans de la cimera per aplacar les reticències turques.

“L'adhesió de Finlàndia i Suècia els farà més segurs, l'OTAN més forta i la zona euroatlàntica més segura”, afirma la declaració conjunta dels aliats.

Procés d'adhesió

Un cop feta la invitació política dels màxims mandataris, ara s'obre el període de negociacions que, en aquest cas, seran simbòliques i duraran pocs dies perquè a l’OTAN consideren que Estocolm i Hèlsinki compleixen tots els requisits per ser membres de l'aliança.

Així, el pròxim dimarts els ambaixadors dels països aliats davant l'OTAN i els representants de Suècia i Finlàndia firmaran el protocol d'adhesió al Tractat de l'Atlàntic Nord, un pas formal que haurà de ser ratificat posteriorment pels 30 estats membre. Stoltenberg espera que sigui ràpid, però no pot avançar cap termini concret. Mentre no se'ls hi aplica la clàusula de defensa mútua del Tractat de l'Atlàntic Nord, diversos estats membre, entre ells els EUA, s'han compromès a protegir-los en cas d'atac.

Suècia i Finlàndia han fet concessions a Ankara per desbloquejar la seva adhesió i dimarts van pactar un memoràndum tripartit on es comprometien a examinar amb rapidesa l'extradició de kurds acusats de terrorisme i a aplicar mà dura contra el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

Amb la firma del tractat d'adhesió del dimarts, obtindran l'estatus de països convidats i podran seure i participar en les reunions de l'OTAN, però no podran vetar decisions com a membres de ple drets dins que no es ratifiqui la seva entrada pels 30 aliats actuals.