L'estimulació magnètica transcranial (EMT), un tractament de neuromodulació no invasiu per reentrenar el cervell mitjançant electricitat, és una alternativa "més segura" als fàrmacs per tractar casos severs de depressió i altres afeccions de salut mental o addiccions, segons el doctor Joan Albert Camprodon, cap de l'Àrea de Neuropsiquiatria de l'Hospital General de Massachusetts i professor de Harvard. Camprodon ha advertit que, a diferència dels tractaments farmacològics, l'estimulació cerebral "parla el mateix idioma que el cervell".

"En salut cerebral, existeixen tres tipus de tractaments: els medicaments; les teràpies no somàtiques, com la psicoteràpia o la rehabilitació cognitiva; i la neuromodulació, que utilitza energia elèctrica o electromagnètica per modular la funció del cervell que està afectada per una malaltia", ha detallat Camprodon. El cervell és un òrgan elèctric que, encara que acostumi a ser tractat mitjançant la química per treballar sobre una activitat elèctrica disfuncional, també pot rebre teràpies amb electricitat, el seu propi llenguatge, per restablir aquests processos.

Més segur que els fàrmacs

A diferència dels medicaments —la ingestió dels quals transcorre de l'estómac a la sang i, d'aquesta, a tots els òrgans, causant efectes secundaris—, la neuromodulació o estimulació cerebral només es dirigeix al cervell, la qual cosa permet intervenir directament a la zona afectada i no incidir en el fetge, pulmons o ronyons. D'aquesta forma, no entren en l'equació efectes dels fàrmacs com la somnolència, l'augment de pes, afectacions al ronyó o una pujada del colesterol, causant d'un major risc cardiovascular, entre altres problemes derivats. En intervencions com l'estimulació magnètica transcranial, un professional aplica una bovina a una zona concreta del cap durant entre tres i vint minuts i, normalment, una vegada al dia durant unes setmanes.

"D'aquesta forma, reentrenem el cervell i li ensenyem que el seu punt d'equilibri no és aquell que el condueix a la depressió, sinó un altre que dona pas a un estat emocional, conductual i cognitiu més adaptatiu", ha apuntat Camprodon. En aquests moments, els serveis clínics fan servir aquestes tècniques en el tractament de la depressió, el trastorn obsessivocompulsiu (TOC), l'addicció al tabac i la migranya; encara que en un futur, si s'amplia l'evidència científica, podria usar-se també per a casos d'esquizofrènia, Parkinson i ictus.

La polimedicació: un obstacle que cal superar

Malgrat els múltiples beneficis esmentats per Camprodon sobre la neuromodulació, la polimedicació es troba entre alguns dels principals reptes que caldrà solucionar els propers anys la sanitat catalana. Així es desprèn dels informes i resultats anuals de la Central de Resultats basats en les dades del període 2017-2023, presentats aquest dilluns amb l'objectiu de mesurar, avaluar i difondre els resultats en salut i qualitat aconseguits pels diversos agents del sistema sanitari català.

En ells, els autors del treball van asseverar que en l'atenció primària de vegades s'usen medicaments en casos pels quals no estarien indicats, d'acord amb l'evidència científica. Aquesta dinàmica s'observa en els hipolipemiants, usats freqüentment en pacients amb diabetis i colesterol, l'ús del qual no adequat ha augmentat un 17,2 %; i en les benzodiazepines, per tractar l'ansietat, que en aquest cas ha pujat un 14,1 %.