El Ministeri de Sanitat va anunciar el passat 24 d'agost, a cinc setmanes que acabés la temporada estival, que ja eren 5.000 les persones que havien mort a l’estat per causes atribuïbles a les altes temperatures. Les repercussions de la calor extrema, però, no es limiten a la integritat física. Nombrosos experts del panorama nacional i internacional alerten de l’impacte que aquesta té sobre la salut mental, sobretot de malalts i persones en situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió. 

L’any 2021, científics de l'University College of London, l’Institut de Ciències Ambientals de la Universitat de Ginebra i de l’Institut de Medi Ambient i Seguretat Humana de la Universitat de Nacions Unides van publicar un estudi en què s’analitzava la relació entre les onades de calor i l’increment dels suïcidis. En creuar dades del període entre 1979 i 2016 de 60 països, la investigació va concloure que, en alguns, cada onada de calor addicional podia suposar un increment d’un 3,5 % dels suïcidis. També s’hi identificava un ampli biaix de gènere i edat, pel qual la salut mental de les dones i els joves era molt més vulnerable.

D’aquesta manera, si en un lloc determinat es registren 100 suïcidis en un període concret, una onada de calor addicional s’associaria, de mitjana, amb aproximadament 3,5 casos més. Els autors, però, adverteixen que aquesta relació no implica necessàriament una “causalitat directa”, ja que en el risc de suïcidi intervenen múltiples factors socials, econòmics i de salut.

En aquest sentit, Luis Miguel Martín, psiquiatra a l’Hospital del Mar, parla de “multidimensionalitat”: així, puntualitza que la calor, per si sola, no constitueix un factor determinant, però sí un agreujant més. “No hi ha una sola causa o efecte per explicar un brot o una patologia, sinó un sumatori de diferents aspectes”, explica, i afegeix que la incidència de la calor com a factor desregulatori és més freqüent des de la covid.

L’insomni i la deshidratació, màxims perills per a la salut mental

Luis Miguel Martín i Josep Antoni Ramos Quiroga, cap del servei de psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron i vicepresident de la Societat Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental, coincideixen que l’impacte de la calor a la salut mental és especialment rellevant pel que fa a la son i a la hidratació.

Per un costat, la calor empitjora la qualitat i redueix les hores de son. Per la població general —és a dir, per als qui no tenen una malaltia mental diagnosticada— l’insomni genera fatiga i irritabilitat. Pels malalts, però, la situació pot esdevenir molt més greu. 

A més de trencar rutines, un factor protector, també existeixen diversos estudis que afirmen que l’insomni augmenta la secreció de cortisol i altres hormones relacionades amb l'estrès, impedeix el bon funcionament de neurotransmissors i de l’amígdala —òrgan encarregat de regular les emocions bàsiques— i dificulta la neuroplasticitat —capacitat del cervell per reorganitzar les connexions i adaptar-se al medi. Tot això afavoreix la desregulació del sistema nerviós i, per tant, pot comportar quadres d’ansietat, depressió i, fins i tot, brots psicòtics. 

Foto: Miguel Toña / EFE 

Paral·lelament, la deshidratació resulta perjudicial per a la neteja cel·lular i l'estabilitat de la dopamina i la serotonina, hormones associades amb la felicitat. Tanmateix, ambdós doctors també assenyalen l’impacte que pot tenir als efectes de la medicació dels pacients. “Hi ha algun fàrmac que necessita que el pacient tingui una bona hidratació. És especialment important insistir que ingereixin líquid a l’estiu, perquè amb la calor es produeixen alteracions hidroelèctriques al cos, i sense hidratació hi pot haver efectes no desitjats amb els tractaments”, estableix Martín. 

Una altra gran problemàtica, en aquest sentit, són els excessos de consum d’alcohol. En ser diürètic, afavoreix la deshidratació, la qual cosa pot resultar especialment perillosa per a persones amb pocs recursos o amb problemes d’addicció. Ramos Quiroga, fins i tot, apunta que la barreja d’alcohol i calor pot “incrementar el risc d’al·lucinacions” en els pacients. 

Els refugis climàtics, una mesura de prevenció

La manca de personal als hospitals i de recursos per lluitar contra la calor dificulten aquestes situacions. “Hi ha unitats de psiquiatria on es tracten pacients molt vulnerables sense aire condicionat o amb una refrigeració precària, que s’espatlla. S’hi estan prenent mesures, però hi ha molt marge de millora”, explica Martín, que ressalta la importància dels refugis climàtics.

Actualment, a la ciutat de Barcelona hi ha 562 refugis climàtics, espais climatitzats com biblioteques, piscines o centres comercials als quals la ciutadania pot acudir per refugiar-se de la calor. Aquestes zones poden resultar especialment importants per a persones amb menys recursos o en risc d’exclusió: segons l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona, el 61 % de les llars de menys de mil euros mensuals de la província no compten amb aire condicionat. És per aquest motiu que Martín fa èmfasi en el deure de les institucions d'intervenir a les zones més vulnerables: “La protecció no hauria d’estar determinada pel codi postal”.