Xavier Estrada Fernández, exàrbitre de Primera Divisió i actual regidor a la Paeria de Lleida, es pronuncia sobre la polèmica generada en els darrers dies dins del col·lectiu arbitral. Xavier Estrada, que en els últims anys s’ha mostrat crític amb el funcionament del sistema arbitral espanyol, torna a situar el focus en el model i en la seva gestió arran d’un nou episodi que ha reobert el debat públic.

La controvèrsia s’origina en les declaracions de Juan Luis Pulido Santana al pòdcast "Rogue Cast", en què va carregar contra Estrada amb insults i referències a la seva identitat catalana. Les paraules del col·legiat canari han tingut una àmplia repercussió i han acabat derivant en la seva suspensió temporal per part del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), que l’ha apartat de les designacions del cap de setmana.

En aquesta entrevista al Diari de Barcelona, Estrada Fernández reflexiona sobre el contingut i el context d’aquestes declaracions, així com sobre el funcionament intern del col·lectiu arbitral. També aborda qüestions com la llibertat d’expressió dels àrbitres, la resposta institucional davant d'aquest tipus de discursos i els canvis que, segons ell, necessita el model actual.

Quina va ser la teva primera reacció en escoltar les declaracions de Pulido Santana?
La primera reacció, malauradament, és pensar que no és un cas individual ni aïllat. És un tarannà que existeix dins de l’organització arbitral i de la Federació Espanyola de Futbol. Ara ja no cal ni que ho denunciï jo, perquè ha estat un àrbitre en actiu qui ha fet aquestes declaracions. Són unes paraules repugnants, carregades amb un discurs d’odi i també un discurs catalanòfob bastant preocupant, que hauria de preocupar no només el món de l’esport o del futbol, sinó tota la societat, incloent-hi també les institucions.

Et van sorprendre o reflecteixen una realitat que ja coneixies?
No em sorprenen gens. Aquest tipus de pensaments ja s’han verbalitzat de manera interna dins del col·lectiu. Jo mateix ho he viscut en primera persona, amb comentaris i actituds similars. Recordo, per exemple, manifestacions de Carlos Velasco Carballo quan compartíem plantilla, amb comentaris despectius cap als àrbitres catalans. També en el tracte humà, amb formes de lideratge basades en la desqualificació. És un patró que es repeteix una vegada i una altra, independentment de qui estigui al capdavant, i que moltes vegades queda de portes endins perquè els àrbitres no parlen.

Quan et defineix com a “nacionalista català”, què et preocupa més?
Jo em sento molt català, estimo la meva terra, la meva llengua i la meva cultura, i això ho he dit sempre. El problema no és aquest, sinó el discurs que hi ha al darrere: la demagògia, la falta de respecte per la diversitat i la poca amplitud de mires. Em preocupa especialment perquè ho fa un àrbitre professional, que té una projecció mediàtica i una responsabilitat important. Quan expresses segons quins discursos des d’aquesta posició, l’impacte és molt més gran.

"Quan expresses segons quins discursos des d’aquesta posició, l’impacte és molt més gran"

Creus que la sanció ha estat suficient?
No, en cap cas. No es tracta d’una sanció temporal o d’“enviar-lo a la nevera”. Hauria de ser una resposta exemplar. Han passat hores i dies, i el CTA encara no ha fet cap comunicat condemnant aquest tipus de discursos. Això és molt greu. No pots demanar respecte per la figura arbitral i després no actuar quan passen coses així. Si vols ser una institució transparent i democràtica, has de donar exemple.

Hi ha llibertat d’expressió dins del col·lectiu arbitral?
No existeix, és una fal·làcia. Els àrbitres tenen prohibit parlar als mitjans sense autorització del comitè. Per tant, si un àrbitre en actiu participa en un pòdcast, el comitè ho sap. Una altra cosa és que no pugui controlar exactament què dirà, però hi ha un coneixement previ i un control sobre qui hi va i on va.

El CTA sabia que Pulido Santana participaria en aquest pòdcast?
Sí, els directius ho sabien, igual que sabien quan jo participava en altres espais. Si no tens el vistiplau, no hi pots anar. El que no podien preveure era la repercussió mediàtica que tindrien aquestes declaracions. Quan això passa, és quan reaccionen i prenen decisions.

T’ha sorprès que la sanció estigui més relacionada amb altres declaracions que amb la catalanofòbia?
Encara és més trist. Demostra que molts directius comparteixen aquesta mentalitat o, com a mínim, no la consideren prioritària. Han passat de puntetes sobre el discurs contra Catalunya i han focalitzat el problema en altres qüestions. Això diu molt de com es gestionen aquestes situacions.

La catalanofòbia és estructural dins del col·lectiu?
Depèn de les persones. Hi ha companys que no ho són, però també hi ha episodis clars. Jo mateix he viscut situacions com que em prohibissin parlar en català en un partit perquè deien que no ens entenien, com si estiguéssim amagant alguna cosa. Això ha passat en partits oficials i de màxim nivell. També es pot veure en la poca representativitat d’àrbitres catalans a l’elit.

"A mi m’han prohibit parlar en català en un partit perquè deien que no ens entenien"

Aquest tipus de declaracions poden afectar la confiança en l’arbitratge?
La confiança jo fa temps que l’he perdut. Quan vaig denunciar el cas Negreira, cap directiu del comitè em va donar suport. Ningú va aixecar el telèfon ni em va acompanyar. Tot el contrari, es van tancar en banda. Això és una mostra més de com funciona el sistema i de la manca de transparència.

Creus que els clubs haurien de posicionar-se?
És prou greu per fer-ho. Estem parlant de discursos d’odi que poden anar més enllà del futbol. No n’hi ha prou amb simbologia o gestos puntuals, calen actes. Hi ha molts actors amb responsabilitat i els clubs també en formen part.

Per què creus que es lluita contra el racisme però no contra la catalanofòbia?
Perquè al final tot depèn de les persones. Pots tenir protocols molt clars, però si qui lidera no creu realment en aquests valors, no serveixen de res. És molt greu que es promoguin discursos de respecte i igualtat i, al mateix temps, es permetin o es tolerin situacions com aquesta.

Què hauria de canviar dins del sistema arbitral?
El model actual està obsolet, és opac i no és gens transparent. La societat no sap què passa dins del col·lectiu i això desvirtua la figura de l’àrbitre. L’arbitratge hauria de ser extern a la Federació Espanyola de Futbol. No pot dependre d’una estructura en què també hi participen els clubs. Ara mateix els àrbitres estan condicionats i això afecta la competició.

"El model actual està obsolet, és opac i no és gens transparent"

El sistema és just?
No, no ho ha estat mai per la seva pròpia estructura. Hi ha àrbitres que estan vinculats al poder i altres que han de sobreviure dins del sistema sense les mateixes oportunitats. No es tracta només del que passa al camp, sinó de tot el que hi ha al voltant.

Aquesta polèmica pot servir per obrir un debat?
Com més pressió hi hagi, més possibilitats hi haurà que es parli del tema i que es prenguin mesures. És una llàstima que sovint calgui fer soroll perquè passin coses, però si és necessari, s’ha de fer. Jo seguiré denunciant el que no es fa bé perquè estimo l’arbitratge i crec que es poden fer les coses molt millor.

Estrada Fernández explica que, després de fer-se públiques les declaracions, ha rebut missatges de suport de companys en actiu. Alguns, diu, li han reconegut que “els fa vergonya portar segons quin escut veient aquestes manifestacions”. Per a ell, això evidencia que hi ha incomoditat dins del col·lectiu arbitral, tot i que sovint no es fa públic perquè els àrbitres no poden expressar-se amb llibertat.