Migranyes, problemes digestius, ansietat o depressió poden formar part de l'endometriosi, tot i que sovint s'interpreten com a problemes independents. Així ho defensa una investigació liderada per l'Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), que identifica diferents patrons de símptomes en més de 22.000 dones i reforça la idea que la malaltia va més enllà de les manifestacions ginecològiques. En concret, investigadors dels Estats Units i d'Espanya van analitzar informació clínica i de salut de dones amb endometriosi procedent del programa All of Us, un dels biobancs poblacionals més grans del món. El treball va identificar diferents patrons de símptomes i va estudiar com es relacionen amb la qualitat de vida i la gravetat de la malaltia.

L'endometriosi afecta aproximadament el 10 % de les dones en edat reproductiva i el diagnòstic se sol retardar entre 4 i 11 anys des de l'aparició dels primers símptomes, en part perquè les seves manifestacions poden ser molt diferents d'una dona a una altra i perquè sovint es minimitzen, s'atribueixen a causes inespecífiques o no es reconeixen a temps.

Per dur a terme l'estudi, els investigadors van analitzar 19 símptomes i comorbiditats associats sovint a l'endometriosi, entre els quals hi havia dolor pelvià crònic, dolor abdominal, símptomes gastrointestinals, migranya, ansietat, depressió, fatiga crònica, infertilitat o síndrome de l'intestí irritable.

L'anàlisi va permetre identificar quatre grans patrons de símptomes entre les dones premenopàusiques, considerades el grup més representatiu de la malaltia activa. El primer patró, que agrupava el 18,8 % de les pacients, es caracteritzava per una elevada càrrega de malaltia, amb dolor intens, símptomes gastrointestinals i alteracions de l'estat d'ànim. Un segon grup, el més nombrós amb un 30 % de les dones, presentava símptomes moderats, principalment relacionats amb el dolor i l'esfera emocional.

El tercer perfil, present en el 29,6 % de les pacients, estava dominat per símptomes psicològics i neurològics com l'ansietat, la depressió o la migranya. Finalment, un 20,6 % de les dones es concentrava en un grup amb una càrrega simptomàtica molt menor.

Aquesta distribució contrastava amb l'observada en la cohort global de l'estudi, on el grup amb menor càrrega clínica era considerablement més nombrós. Aquesta diferència reforça la idea que l'endometriosi en edat reproductiva rarament és una malaltia silenciosa i que la majoria de les pacients es concentren en perfils amb una simptomatologia clarament definida, apunten els investigadors.

La investigadora del grup de Salut de la Dona i Perinatal de l'IR Sant Pau i autora sènior de l'estudi, la doctora Dora Koller, alerta que, si es continua pensant únicament en el dolor pelvià o el dolor menstrual, es corre el risc de passar per alt moltes pacients.

Possible explicació del retard diagnòstic

La identificació d'aquests patrons ajuda també a comprendre per què moltes dones triguen anys a rebre un diagnòstic. Quan els símptomes predominants són digestius, neurològics o psicològics, la relació amb l'endometriosi pot passar desapercebuda i donar lloc a consultes successives en diferents especialitats abans d'arribar a una explicació comuna.

Així, els investigadors apunten que una pacient pot consultar inicialment per migranyes recurrents, molèsties digestives, ansietat, fatiga o dolor crònic sense que aquests símptomes s'interpretin com a part d'un mateix procés. Com a conseqüència, és freqüent que recorri diferents circuits assistencials abans de rebre un diagnòstic definitiu.

Koller afirma que un dels principals missatges de l'estudi és la necessitat d'adoptar una visió més integradora de la malaltia. Així, més conscienciació sobre aquesta diversitat clínica podria afavorir un reconeixement més precoç de la malaltia, especialment en àmbits com l'atenció primària, on se solen produir les primeres consultes. També podria contribuir a una derivació més ràpida als especialistes adequats i a reduir el temps que transcorre entre l'aparició dels símptomes i l'inici del tractament.

L'adenomiosi s'associa a les formes més greus

El treball també va analitzar les dones amb endometriosi i adenomiosi concomitants. L'adenomiosi és una malaltia estretament relacionada amb l’endometriosi en què un teixit similar a l’endometri creix dins de la paret muscular de l’úter, fet que provoca dolor intens, sagnat menstrual abundant i altres alteracions ginecològiques.

Els resultats van mostrar que aquestes pacients presentaven perfils clínics significativament més greus que les dones amb endometriosi sense adenomiosi. En la cohort analitzada, el 57 % es concentrava en els grups amb més càrrega simptomàtica, caracteritzats per dolor intens, símptomes gastrointestinals i afectació emocional. La coexistència de totes dues patologies es va associar de manera consistent a formes particularment complexes i debilitants de la malaltia.

Qualitat de vida de les pacients

L'estudi va avaluar també com els diferents perfils es relacionen amb la qualitat de vida de les pacients. Els resultats van mostrar diferències clares entre els diferents grups, per la qual cosa els impactes sobre la vida quotidiana també són diferents. Les dones amb més càrrega simptomàtica presentaven pitjor salut física i mental, més limitacions per dur a terme activitats diàries i més dificultats en àmbits com les relacions socials o el benestar emocional.

D'altra banda, aquests perfils mostraven també una menor participació en determinades activitats socials i una probabilitat més elevada de veure condicionades la seva mobilitat o la seva autonomia personal. En aquest sentit, Koller destaca que els resultats mostren que l'impacte real de la malaltia és molt més ampli i ha insistit en la necessitat de veure com es manifesta en cada pacient, més enllà de la localització de les lesions.